Constel·lacions.



aguila.jpg

Aguila

A sota el Cigne, a l'esquerra d'Hercules.

Altair, que forma part del triangle d'estiu. El cúmul NGC 6709, visible en binocles.

Ganimedes era un jove heroi considerat el més bell dels mortals que vivia a Troia, on guardava els ramats que el seu pare tenia a les muntanyes. Però un dia ve ser segrestat per una Aguila i dut a l'Olimp, on va reemplaçar Hebe (la deessa de la joventut) en la tasca de "coper", és a dir, que servia el nèctar a la copa de Zeus. En agraïment per aquesta tasca i per ser la sobirana dels ocells ja que és l'única que pot volar de cara al sol sense doblegar-se, Zeus la va immortalitzar al cel.Un altre llegenda diu que el jove es deia Antinous (que de fet era una constel·lació que estava associada a l'Àguila fins la revisió del segle passat).


altar.jpg

Altar

Situada al sud d'Escorpio

L'estel variable U Arae. NGC 6397, possiblement el cúmul globular més proper a nosaltres visible amb binocles potents, té uns 50 anys llum d'amplada.

El seu nom llatí era Ara Centauri, l'altar del centaure Chiron. Meitat home, meitat cavall, es pensava que era la criatura més savia de la Terra. També se l'ha considerat l'altar de Dionis, contruit per Noé després del diluvi, l'altar consagrat per Moisés i fins i tot el del Temple de Salomó.


andromeda.jpg

Andromeda

Si ja hem après a distingir el gran quadrat de Pegàs, serà molt fàcil reconèixer les dues alineacions principals que caracteritzen Andròmeda. Totes dues parteixen de l'angle superior esquerra del quadrat i es van separant, dirigint-se aproximadament cap el nord-est. És una constel·lació típica d'aquesta estació de tardor, per la qual cosa la tindrem sobre els nostres caps gairebé tot el mes, a mitjanit.

Encara que Andròmeda no figura entre les constel·lacions més brillants de la volta celest, conté l'objecte més allunyat, observable a ull nu: la galàxia d'Andròmeda, M31, situada a una distància de més de dos milions d'anys llum. Per localitzar-la ens podem ajudar de Cassiopea, prolongant el seu costat de l'angle recte en direcció Andromeda. A més, amb binocles o telescopis petits es poden veure les dues galaxies eclíptiques veines: la M32 i la M110. Altres objectes interessants són el cúmul obert NGC 752, la nebulosa planetaria NGC 7662 i la galaxia espiral NGC 891

En la mitologia grega, Andròmeda era la filla del rei Cefeu i de la reina Casiopea, reis d'Etiopia. En certa ocasió, Casiopea va ofendre Poseidó, rei del mar, quan afirmà que ella i Andròmeda eren més hermoses que les Nereides (nimfes del mar, protegides de Poseidó).Aquest es va enfadar molt i Cefeu, per calmar-lo, va encadenar a Andròmeda a una roca, per tal de què servís com a víctima d'un monstre marí que assolava la regió. Quan el monstre estava a punt de devorar Andròmeda, va aparèixer l'heroi Perseu, muntat sobre el cavall alat Pegàs. Perseu va matar el monstre, alliberà Andròmeda i es casà amb ella (com a testimoni d'aquesta unió, ambdós estan ben a prop en el cel).


aquari.jpg

Aquari

Situats a Pegas tracem una diagonal al quadrat, començant per Alpheratz i anirem a parar a Sadalmelik, l'estrella alfa d'acuari.

La supergegant groga Sadalmelik i el cúmul globular M2 fàcil de veure amb prismàtics

El nom d'aquari s'atribueix al fet que aixeca una gerra i fa vessar nèctar, la beguda dels déus. Ganimedes era un jove heroi considerat el més bell dels mortals. Guardava els ramats del seu pare, el rei de Troia, a les muntanyes que envolten aquesta ciutat. Però Zeus li va posar l'ull a sobre i un dia ve ser segrestat i dut a l'Olimp per un àguila a on va reemplaçar a Hebe (la deessa de la joventut) en la tasca de coper, és a dir, que servia el nèctar a la copa de Zeus


aries.jpg

Aries

situada al sud del Triangle i paral·lela a Andromeda.

Gamma Arietis, estrella doble

Hel·le i Frixos eren fills d'Atmant i Nèfele. Atmant es va casar amb una altra dona, Ino. Aquesta no volia els fills de la primera dona del seu marit, així és que va convèncer l'home perquè els matés. Quan els fills estaven a punt de perdre la vida Nèfele els hi va enviar un moltó que era immortal i van fugir muntats a aquest. En el moment que passaven per la part més estreta d'un penya-segat el moltó va llençar a Hel·le i aquesta va anar a parar al mar d'on Posidó la va salvar. El moltó va ser sacrificat i escorxat, la seva pell d'or va ser donada als habitants de Eetes, poble de Posidó i el moltó va anar a parar al cel.


balança.jpg

Balança

Fàcil de localitzar, al cap de l'Escorpi, antigament es creia que formava part d'aquesta constel·lació.

S'associa a Temis, la deesa grega de la justícia que portava una balança.


balena.jpg

Balena

Està a prop de la constel·lació de Pegàs

M77 és una espiral de 9a magnitud observable amb telescopis de 100 mm.

Aquesta constel·lació està associada al mite d'Andromeda i Perseu, ja que la balena representa al monstre al que va estar lliurada Andromeda i a qui Perseu aconseguí reduir ensenyant-li el cap tallat de la medusa.


bessons.jpg

Bessons

Si tracem una línia que vagi des del cinturó d'Orió, fins la brillant Betelgeuse (del mateix Orió), arribarem a localitzar a una distancia de quatre vegades les dues estrelles de Castor i Polux

Castor, que es una estrella doble i Polux. El cúmul obert M35. La nebulosa planetaria Cara de Pallasso o nebulos de l'Esquimal (NGC 2392)

Els bessons són els fills de Zeus: Castor (el mortal) i Polideuces (Pólux per els romans) (l'immortal). Nascut d'un ou que havia posat Leda, la reina d'Esparta, desprès d'haver fet l'amor amb Zeus, disfressat de Cigne. Van créixer a Laconia i en amor fraternal van superar tothom i van emprendre tots els projectes en comú. Els bessons van viatjar al país governat per Idas i Linceo. Idas va matar Castor, però el seu germà matà Linceo. Al final Zeus tambè va prendre part i matà Idas. Zeus volgué establir record del seu lligam i els va posar tots dos en el mateix lloc, entre les estrelles.


bover.jpg

Bover

Si seguim la línia corba de la cua de l'Ossa Major, arribarem a una estrella molt brillant i color vermellós: Arturus

Arturus, una gegant vermella, que es l'estrella més brillant al nort de l'ecuador celeste i que es la quarta més brillant del cel. També cal esmentar Izar, que es una estrella doble.

Icari era un pagès que va acollir a la seva casa a Dionís. A canvi, el déu li va ensenyar el secret de la vinificació. Icari va voler compartir amb uns veïns el seu plaer per la nova beguda. Aquests els va agradar tant el vi que es varen emborratxar i com van creure que Icari els havia enverinat el varen matar. El gos d'Icari, Mera, va anar a avisar a la seva filla, Erígone i la va portar fins on estava el cadàver del seu pare. Desesperada, la filla es va penjar d'un arbre i el mateix va fer el gos, saltant dins un pou. Dionís en compensació els va posar a tots en el cel: el ca en la constel·lació de Llebrers, Icari en la del Bover., i la seva filla, Erígone, en la constel·lació de la Verge.


Bruixola


Buri

Una de les constel·lacions menys notables. Està compresa en la zona buida entre Columba i Eridanus.

R Caeli és una variable tipus Mira. La seva magnitud cambia entre 6.7 i 13.7 en el període de tretze mesos.


camajor.jpg

Ca Major

És molt fàcil: només hem de seguir la direcció sud-est a la que apunten les tres estrelles del cinturó d'Orió i inevitablement ens trobarem amb una estrella força brillant anomenada Sirius.

Sirius, que es l'objecte mes brillant del firmament. Un altre objecte important es el cúmul obert M41. Es tan lluminós que, en condicions favorables i, fent l'observació lluny de llums paràsits, pot veure's a ull nu. Està compost per unes 100 estrelles que es troben a més de 2000 anys-llum de la Terra.

El Ca Major representa un dels dos cans que ajudaven al caçador Orió. L'altre està representat en la constel·lació del Ca Menor.


camenor.jpg

Ca Minor

Companya de la constel·lació del Ca Major, només té dues estrelles

Procyon a només 11.3 anys llum de la Terra, està acompanyada d'una nana blanca.

A més de ser un dels gossos de caçera d'Orió, es diu que el Ca menor era un dels gossos d'Acteó. Explica el mite que Acteó, al veure Artemisa despullada mentres es banyava, va ser convertit per aquesta en cérvol i devorat pels gossos.


cabellera.jpg

Cabellera de Berenice

Damunt Virgo.

M53, cúmul globular. M64, la galàxia de l'Ull Negre famosa pel núvol negre al centre que li dóna el nom. NGC 4565, galaxia espiral visible amb telescopis potents.

Fa referencia a personatges reals. Berenice, la bella esposa del rei Ptolomeu III, va prometre sacrificar la seva llarga i daurada cabellera a Afrodita si el seu espòs tornava sa i estalvi de la batalla. Així ho va fer i Afrodita, contenta pel regal, la va col·locar al cel per ser admirada.


camaleo.jpg

Camaleo

Prop de la Quilla a l'hemisferi Sud.

Z Chamaelontis és una dèbil estrella variable de 16,2 de magnitud, visible només amb potents telescopis.


capricorn.jpg

Capricorni

Si tracem una línia que vagi de Vega, a la constel·lació de la Lira, fins a Altair a la de l'Aguila, i la multipliquem per dos, anirem a parar a l'extrem de la constel·lació de Capricorn.

Al sud-est d'aquesta constel·lació podem trobar el cúmul globular de la M30, que es pot observar amb prismàtics.

Ègipan, que tenia la part inferior de fera i banyes al cap, va viure juntament amb Zeus a l'Illa de Creta i els va alimentar la cabra Amaltea. Quan Zeus i els seus germans van entrar en combat amb els Titans, Ègipan va anar amb ells, i en um noment en que la vida dels herois perillava, va agafar una cargola de mar buida i va bufar-hi. Els titans, al sentir aquell eco van fugir corrent i així és com Ègipan va salvar la vida al seu germà de llet Zeus Quan els olímpics van haver guanyat la guerra Zeus, que tenia el poder, va posar al seu germà de llet a les estrelles. La part superior de la cabra és de cabra i té banyes, però la inferior acaba amb cua de peix en recordatori del cargol marí.


cassiopea.jpg

Cassiopea

Si mirem l'estrella Polar i, a un costat d'ella visualitzem l'Ossa Major, just al costat contrari, tenint com a centre la Polar, tindrem un conjunt d'estrelles disposades en forma de W o de M: és Cassiopea. O el que es el mateix, tirem una linea des de Mizhar, a l'Ossa Major, passant per la Polar i en durà fins Cassiopea.

M52 és un grup de cent estrelles, un dels més atractius de l'hemisferi nord. Al centre de Cassiopea hi ha l'estrella Gamma Cassiopeiae, la tercera més brillant de la constel·lació i a més és una variable irregular.

Cassiopea era la dona de Cefeu, rei d'Etiòpia (l'actual Palestina). Segons la llegenda, no parava de lluir la seva bellesa i la de la seva filla, Andròmeda. Els seus fums arribaren a empipar a les Nereides, nimfes del mar, protegides de Posidó. Ofeses, aquestes pregaren al déu que la castigués i aquest va enviar un monstre, Cetus la balena, per tal de què arrasés les costes d'Etiòpia. El rei desesperat va enviar un missatger a l'oràcul de Delfos per demanar-hi consell. La resposta d'aquest va estar que tenia que sacrificar la seva filla al monstre marí. Així va estar com Cefeu va encadenar a Andròmeda a una roca, per tal de què servís com a víctima del monstre. Quan Andròmeda estava a punt de ser devorada, va aparèixer l'heroi Perseu, muntat sobre el cavall alat Pegas. Perseu va matar el monstre i alliberà Andròmeda. Al final Perseu es va casar amb Andròmeda i com a testimoni d'aquesta unió, ambdós estan ben a prop en el cel, així com els pares, el cavall i el monstre.


cavallet.jpg

Cavallet

Al sudest del Dofí

Apha Equulei és l'estel més brillant.

Se considera que representa a Celeris, germà de Pegàs (el cavall alat), regalat per Mercuri a Càstor.


cavallet.jpg

Cavallet


cefeu.jpg

Cefeu

Si prolonguem la línia que hem fet servir per anar a la Polar des de l'Ossa Major, arribarem a una estrella que es el vèrtex de la constel·lació de Cefeu. L'asterisme sembla una casa dibuixada per un nen, amb la punta de la teulada en el punt més pròxim a la Polar. És un quadrilàter, coronat per un triangle. Es troba entre Cassiopea (la seva muller), el Cigne i l'estrella Polar.

Les estrelles Delta i Mu són variables de les famoses Cefeides.

Cefeu era el rei d'Etiòpia, marit de Cassiopea i pare d'Andròmeda. Està relacionat amb el mite de l'alliberament d'Andròmeda per part de Perseu. Les constel·lacions de Cefeu, Cassiopea, Andròmeda, Pegas, Perseu i Cetus, personatges mitològics implicats en aquesta història, es troben concentrades en una mateixa regió del cel, molt properes unes de les altres.


centaure.jpg

Centaure

A tocar de la Creu del Sud.

El sistema alfa centaure es una estrella triple, que conté l'estrella mes propera a nosaltres a 4.5 anys llum.

La història més popular es refereix a al centaure Quirón que va ser ferit quan defensava al seu amic Hèrcules de l'atac d'altres centaures. Una fletxa del propi Hercules li va ferir en el genoll i, a pesar dels seus arts i de les herbes màgiques que va fer servir per a tractar la ferida, aquesta no cicatritzava. Quirón va entrar en un tràngol d'agonia que seria interminable, doncs era immortal. La solució al seu destí va arribar quan va poder ajudar a Prometeu, els sofriments de la qual només acabarien quan altre immortal acceptés sacrificar la seva condició. Quiron va acceptar salvar a Prometeu i obtenir així el dolç descans de la mort.


cigne.jpg

Cigne

Te forma de creu i es troba sobre la Via Làctea.

Deneb que es una supergegant blanc-blavosa, i que forma part del triangle d'estiu. Un altre estrella que es pot esmentar es Albireo que es una estrella doble. Cal remarcar la Nebulosa de Nord-Amèrica. A causa de la seva mida descomunal, és difícil de veure amb telscopi; és millor a simple vista en una nit fosca. M39 és una estrella oberta que es pot veure amb binocles.

La constel·lació del Cigne, es relaciona amb el cigne de Leda. Aquesta era una dona de la que es va enamorar Zeus, però com que no volia ser infidel al seu home, Zeus es va convertir en cigne i així es podia acostar-se a ella mentre es banyava sense ser reconegut. Leda va gestar dos us, del primer va néixer Helèna de Troia i de segon els bessons Castòr i Polideuco (Polux)


coloma.jpg

Colom

NGC 1851 és un gran cúmul globular brillant.

Grup d'estrelles batejada per Petrus Placius, teòleg i cartògraf holandès del segle XVI en honor al colom que Noé va enviar des de l'Arca quan va acabar el diluvi.


Compas

Prop de Centaure a l'hemisferi sud.


copa.jpg

Copa


corb.jpg

Corb

El Corb i la Copa són dues constel·lacions enganxades a l'Hydra a sota Verge.

La Galaxia de la Cua de l'Anell, NGC 4038 i NGC4039 són dues galaxies d'11ª magnitud que estan xocant. L'Estrella de Tombaugh és una variable cataclísmica molt dèbil.


coronaaustralis.jpg

Corona Austral


coronaboreal.jpg

Corona Boreal

És la constel·lació que es troba entre Hèrcules i el Bover.

R Corona Borealis és una nova que repeteix el seu cicle de canvi de magnitud al revés que les altres, visible amb binocles.

L'heroi grec Teseus va vèncer al Minotaure, un monstre que vivia al laberint de la capital de Creta, i a qui cada any es tenia que sacrificar set joves i set donzelles. Teseus es va proposar matar-l'ho i per això va comptar amb l'ajut de Ariadna, la filla del rei de Creta, la qui l'hi va donar un cabdell de fil que va lligar a l'entrada del laberint. Més tard va fugir amb ell, per tal de fugir de l'ira de Minos, però no va arribar a Atenes ja que una nit, mentre ella dormia a la platja, Teseu la va abandonar. La pena que la fugida de Teseu li va provocar, va fer que morís d'amor. Dionís, el déu del vi, al veure-la, va quedar fascinat de la seva bellesa, va agafar la corona que aquesta duia al cap i la va enviar al cel perquè brillés sempre més.


auriga.jpg

Cotxer

Es troba situada a l'oest d'Andromeda i al nord de Taure i Bessons. Té una configuració pentagonal de cinc estrelles, encara que una d'elles, la que està situada més al sud pertany a la veïna constel·lació de Taure.

L'estrella groga anomenada Capella, que es la sisena estrella en brillantor de les que hi ha al cel.

El cotxer, o l'auriga és Erictoni, rei d'Atenes fill d'Hefest i Gea, i l'inventor de la quadriga. Erictoni de jove va fer grans fetes cosa que li van proporcionar que Zeus el considerés de salvaguardar-lo al cel, sobretot perquè va ser el primer home que va conduir una quadriga, vehicle relacionat amb Helios (el sol) qui es creia que es passejava pel cel damunt d'un carro. Va ser considerat també el primer humà que va rivalitzar amb el déu sol. A la constel·lació de l'Auriga s'hi representen també les cabres, posades també per Zeus al cel com a agraïment a tot el que aquests animals van fer per ell: atendre'l de petit i salvar-lo d'una lluita amb els Titans en què va fer servir un escut de pell de cabra que era invulnerable.La cabra que du l'Auriga és la cabra Amaltea, la dida que va alletar Zeus de petit i el va criar en secret amagant-lo, per apartar-lo del seu pare que se'l volia menjar.


cranc.jpg

Cranc

Està situada molt a prop del cap del Lleó, a tocar dels Bessons.

La Praesepe o el Rusc (M44), un dels cúmuls més elegants del cel, fàcil de veure amb binocles des d'una ciutat. M67 és un cúmul obert d'unes 500 estrelles visible amb binocles. R Cancri, estrella variable.

segons la mitologia grega, representa el cranc que va fer aparèixer Hera per que pessigues els dits del peu d'Hercules quan aquest lluitava amb l'Hidra, però va sucumbir sota una trepitjada de l'heroi


creusud.jpg

Creu del Sud


Daurat


dofi.jpg

Dofi

Si tracem una línia que parteixi de la Polar cap a Deneb, a la constel·lació del Cigne i la prolonguem anem a parar a Svalocin, l'estrella alfa del dofí.si tracem una línia que parteixi de la Polar cap a Deneb, a la constel·lació del Cigne i la prolonguem anem a parar a Svalocin, l'estrella alfa del dofí.

Gamma Delphini és una doble amb una separació de 10 minuts d'arc. R Delphini és una variable Mira amb un període de 285 dies.

Posidó, el déu que regna sobre el mar, es volia casar amb Amfitrite, una de les Nereides, les divinitats marines filles de Nereu i Doris que viuen al fons del mar al palau del seu pare a on passen l'estona filant, cosint i cantant. Quan va saber que Posidó es volia casar amb ella, fugí i s'amagà a les profunditats de l'Oceà, més enllà de les columnes d'Hèrcules. Tot i això, els dofins la descobriren i la portaren a Posidó amb qui finalment es casà. En agraïment a la tasca duta a terme el Dofí va ser posat a les estrelles.


drac.jpg

Drac

El Drac s'estira entre les dues Osses. Te forma de S, comença per sota la línea que uneix l'Ossa Major i la Polar i acaba el cap entre l'Ossa Menor i Lira.

Famosa per la seva pluja d'estels: les Dracònides, formades per partícules procedents del cometa Giacobini-Zinner. El 9 d'octubre de l'any 1933 es va produir una pluja després que el cometa creués l'òrbita de la Terra i els resultat va ser el d'una autèntica tempesta de meteors. La NGC6543 és una nebulosa planetaria de 8ª magnitud visible amb telescopis potents.

Quan Zeus es va casar amb Hera, Gea els va regalar unes branques de pomer que feia pomes d'or. Hera va plantar aquestes branques al jardí de les Hesperides, on hi va deixar el drac Ladó per que les custodiés. Euristeu, fill de Perseu i de Nicipe, va ordenar a Hèrcules que li dugués aquestes pomes d'or. Hèrcules, un cop va haver sabut on es trobaven, s'hi va dirigir i desprès de fabricar una maça obtinguda de l'arbre que havia plantat Hera, va matar la bèstia i va poder dur la poma a Euristeo. En agraïment per la labor de vigilància que havia fet, Hera va posar la contel·lacio del Drac al cel, just a tocar d'Hercules.


erida.jpg

Erida

Comença a l'oest de Rigel, estrella d'Orió, i segueix fins arrivar a prop del pol sud celeste amb l'estrella Archenar que és molt brillant.

Porta aquest nom en honor al riu Erídan per la seva longitud.


Escaire


escorpi.jpg

Escorpi

Al mes de juny, un cop s'ha posat el sol i mirant cap a l'est es veu a mitja alçada una constel·lació en forma de signe d'interrogació invertit i el seu punt es una estrella anomenada Antares.

Antares, una estrella vermella i que es una de les mes brillants dels cel. M4, cúmul globular. M6, el cúmul de la Papallona, M7, cúmul obert, NGC6231, cúmul brillant. M80, cúmul globular. Scorpius-X1 és una estrella binaria en la que un dels seus membres expulsa gas sobre l'altre, una estrella densa que podria ser una nana blanca, una estrella de neutrons o un forat negre; és una font de raigs X.

La seva llegenda està lligada la d'Orio, el caçador encarregat d'alliberar al mon d'horribles monstres, a qui l'escorpí, enviat per Hera, va ferir de mort, doncs aquell s'havia tornat massa presumptuós i assegurava que ningú el podria vèncer. Tot i amb això abans de morir encara va poder matar l'escorpí d'un cop del seu garrot. Ambdós, com a eterns rivals estan representats al cel, però quan un surt per l'orient l'altre es posa per l'occident.


Escultor


escut.jpg

Escut

Es troba entre l'Àliga i Sagitari.

M11, el cúmul de l'Ànec Salvatge

Anomenada així per Johannes Helvetius en honor del rei John Sobieski, sobirà de Polònia que va frenar amb èxit l'invasió dels turcs al seu país al 1683.


fenix.jpg

Fenix


sageta.jpg

Fletxa

Es troba entre les constel·lacions del Cigne i l'Àguila.

El cúmul M71.

Asclepi (l'Esculapi dels llatins) déu de la medicina, era fill d'Apol·lo i va estar confiat per aquest al centaure Quiró perquè li ensenyés la medicina. Asclepi va adquirir una gran habilitat en aquesta disciplina fins al punt d'arribar a poder ressuscitar els morts. Zeus, el seu avi, tement que canviés l'ordre natural del món el va matar amb un llamp. Per venjar-se d'aquest fet Apol·lo va matar amb una fletxa d'arc als Ciclops, éssers descomunals d'un sol ull al mig del front, fills d'Uranos i Rea i fundadors dels llamps divins, amb els que Zeus va matar a Ascepli. La fletxa va restar amagada per Apol·lo al país dels Hiperboris, poble mític molt lligat a Apol·lo, fins que Zeus va absoldre'l de l'assassinat. Llavors va deixar anar la fletxa que vola pels aires des d'aleshores està representada al cel per tal de que la lluita d'Apol·lo contra els Ciclops fos recordada per sempre.


Forn


Gall d'indi


girafa.jpg

Girafa

Es troba en una gran àrea entre l'Auriga i les Osses.

Te dues variables: Z i VZ Camelopardalis

Camelopardalis va ser ideada per Bartsch al 1624 perquè li va semblar que representava el camell que portava a Rebeca cap a Isaac a l'Antic Testament.


grua.jpg

Grua


vulpecula.jpg

Guilla

Es troba entre l'Àliga i el Cigne

M27, la Nebulosa de Dumbbell, és una nebulosa planetaria.

Ideada per Johannes Helvetius en 1690 sense cap relació amb mitologia.


hercules.jpg

Hercules

Te forma de quadrat central, d'on surt un braç de cada vèrtex.

La M13, que es un cúmul que pot arribar a ser visible a ull nu. M92 un cúmul més petit a 26.000 anys llum.

Hèrcules va ser castigat per Hera l'esposa de Zeus, per haver sigut el fruit dels amors de Zeus amb Alcmea, una mortal. De fet Zeus va adoptar l'aparença d'Amfitrió, espòs de Alcmea. Hera va dur a terme la seva venjança fent embogir el pobre Hèrcules, el qual en la seva demència va matar la seva dona i els seus fills. Teseu intentà consolar-lo però al no aconseguir-ho el porta a l'Oràcul de Delfos, el qual l'hi van dir que l'única manera de redimir la seva culpa era fent una penitencia: deuria anar a veure el seu cosí Euristeo i posar-se sota les seves ordres. Això ho va fer i aquest va imposar-l'hi dotze treballs que en principi semblaven impossibles de fer:
- matar el lleó de Nemea i a la Hidra de Lerna.
- capturar el cérvol del mont Ménal i el senglar de l'Arcadia.
- netejar els estables d'Augias.
- matar els ocells d'Estínfalo.
- capturar el toro de Creta i els cavalls devoradors de carn de Diomedes.
- tallar el cinturó d'Hipólita, reina de les amazones.
- capturar els bous del gegant de tres cossos Gerión.
- robar les pomes d'or de les Hespèrides .
- per últim portar a la terra el Can Cerbero, que era el guardià de les portes de l'Hades.
La imatge, que ens recorda l'onzè treball d'Hèrcules, està formada de la serp amb el cap dret i l'heroi que la trepitja clavant-hi un genoll mentre amb l'altre peu li prem el cap. Estén la mà dreta, en què duu el garrot, com si l'hagués de colpejar i a la mà esquerra, hi té embolicada la pell de lleó.


hidra.jpg

Hidra

Va des de Cranc fins la Balança

M48, cúmul obert. M83 és una galaxia en espiral amb tres braços, una de les més brillants i visible amb binocles.

Era la serp de nou caps que Hèrcules va haver de matar en un dels seus treballs. Cada vegada que tallava un cap, en sortien dos més.


hidramascle.jpg

Hidra Mascle


indi.jpg

Indi


linx.jpg

Linx

Al nord de Càstor i Pòlux, és una de les constel·lacions més difícils de trobar.

Johannes Helvetius la va anomenar així perquè es necessita una bona vista per veure-la.


lira.jpg

Lira

Entre Hercules i el Cigne.

questa constel·lació havia estat interpretada com un Aguila volant en picat cap a una presa, que en àrab es diu Vega. Es per això que l'estrella mes brillant d'aquesta constel·lació (i cinquena en magnitud del firmament) rep aquest nom. Vega forma part del triangle d'estiu. La Nebulosa de l'Anell (M57) és una nebulosa planetaria que, amb telescopis potents, permet veure la seva forma d'anell característica.

El primer constructor d'una lira va ser Hermes que va robar els ramats del seu germanastre Apol·lo, va matar dos dels animals i de les tripes que va obtenir dels animals i una tortuga buida en va fabricar una lira tensant les tripes d'una banda a l'altra de la closca del rèptil. Desprès però com a recompensa del que Hermes li havia fet va regalar-l'hi la lira a Apollo, el qual la va donar a Orfeu, el músic. Orfeu era fill d'una de les nou Muses i per aquest fet va substituir les set cordes inicials per nou de tal manera que hi haguessin tantes cordes com Muses existeixen. A la mort d'Orfeu, i en record seu Zeus va posar la lira al cel.


llangardaix.jpg

Llangardaix

A l'hemisferi nord, entre el Cigne, Cassiopea i Andròmeda. És com una "petita Cassiopea", perquè també té forma de W. Força difícil de reconèixer al no tenir estrelles gaire importants.

No conté cap objecte Messier, cap galàxia de magnitud superior a 14,5, ni estrelles amb nom.

Sense rel·lació amb la mitologia. No figurava a la llista de les 48 constel·lacions ptolemaiques, sinó que la va crear Johannes Hevelius al voltant de 1687.


llebre.jpg

Llebra

Just al sud d'Orió

M79 cúmul globular. Estrella Carmesí de Hind, semblant a una gota de sang en el cel.


llebrers.jpg

Llebrers

Es troba amagada al sud de l'Ossa Major.

Conté l'estrella anomenada Cor Caroli (cor d'en Carles). La llegenda diu que quan Carles II retornà a Londres i va tornar a instaurar la monarquia anglesa desprès del curt període republicà d'Oliver Cromwell, aquesta estrella va brillar mes que mai. En el seu honor Edmond Halley l'hi va posar el seu nom. Conté també el cúmul globular M3 a 35.000 anys llum i 200 d'ample, visible amb binocles. La famosa galaxia espiral M51 amb la seva companya NGC5195.

Aquesta constel·lació està associada al drama d'Icari, el Bover. I representa al gos Mera que va guiar a la seva filla Erígone fins trobar el cadàver del seu pare. Un cop trobat aquest, la filla es va penjar d'un arbre i el mateix va fer el gos, saltant dins un pou.


lleo.jpg

Lleo

Agafant com a punt de sortida les dues estrelles de sota del carro i les prolonguem en direcció contraria a la Polar, arribarem a Regulus, una estrella de color blau.

És d'aquesta constel·lació d'on prové la pluja d'estels anomenada els lleonids que cada any, el mes de novembre, il·luminen el cel. R Leonis és una variable fàcil de trobar al cantó de Regulus. M65 i M66 són dues galaxies en espiral que es poden veure amb binocles. Altres galaxies interessants són les m95, M96 M105, NGC3628 i la NGC2903.

Aquesta constel·lació fa referència al primer treball d'Hercules. Es tracta del lleó de Nèmea, un monstre que va ser educat per Hera i situat a la regió de Nèmea, on assolava el país devorant tots els habitants i als ramats d'aquests. El ferotge lleó tenia per amagatall una caverna amb dos accessos. Hèrcules va aconseguir acorralar-lo dins la cova gràcies a que havia tancat un dels dos accessos i un cop allà el va agafar entre els seus braços i el va matar ofegant-lo. Zeus, per tal de perpetuar aquesta feta d'Hèrcules, va immortalitzar el lleó entre les estrelles.


lleomenor.jpg

Lleo Menor

Es troba al damunt del Lleó

Estrella variable Mira R Leonis Minoris.


llop.jpg

Llop

Al sud de la Balança i a l'est de Centaure.

RU Lupi és una nebulosa variable dèbil amb una magnitud mai superior a 9.

Representa la mascota de Centaure, el llop.


Maquina Pneumatica


Mesa


Microscopi


mosca.jpg

Mosca


Ocell del Paradís


Octant


ofiuc.jpg

Ofiuc

Damunt d'Scorpius, lligat amb la constel·lació de la Serp.

Es troben els cúmuls globulars M9, M10, M12, M14, M19, M62, visibles amb binocles.
L'objecte més significatiu de la constel·lació d'Ophiuchus fou la supernova que explotà el 10 d'octubre de 1604, aprop de ? Ophiuchi. Fou observada per Johannes Kepler, d'aquí el seu nom d'«Estrella de Kepler». Galileu utilitzà la seva breu aparició per dejectar el dogma Aristotèlic que indicava que els cels no canvien mai.

La constel·lació representa un home portant una serp al voltant; Ophiuchus divideix la constel·lació de la Serp en dues parts. Representa Asclepi, el metge llegendari. Asclepi hauria mort una serp amb la sorpresa de veure com a continuació una altra serp la reanimava amb unes herbes. El saber mèdic d'Asclepi hauria augmentat ràpidament fins ser capaç de ressuscitar als morts.
Això inquietà a Hades, deu dels Inferns grecs, qui temé no rebre més ànimes. També va convèncer el seu germà Zeus de fulminar-lo i de decretar que tots els mortals han de morir un dia. Per tal d'honorar els seus talents de curandero, Zeus l'ha col·locat amb la seva serp als cels.(Font:Vikipèdia)


orio.jpg

Orió

La trobaren de desembre a abril, mirant en direcció sud, aproximadament a mig camí entre el zènit i l'horitzó. També es pot identificar a partir de les tres estrelles del Cinturó que, encara que no són molt lluminoses, criden l'atenció de l'observador per la seva disposició en una línia recta quasi bé perfecta. Estan situades en el centre d'un quadrilàter d'estrelles molt lluminoses, que representen les espatlles i els genolls del gegant.

A l'espatlla del caçador podrem trobar una supergegant vermella anomenada Betelgueuse. Un altre objecte digne d'interès es la M42, anomenada nebulosa d'Orió, i que constitueix un dels objectes mes espectaculars del cel.
Potser la constel·lació d'Orió sigui ideal per a mostrar totes les fases vitals d'una estrella. Per una banda presenta la Nebulosa d'Orió (M42)a uns 1.600 anys-llum de distància, en la que en aquests moments s'hi estan formant noves estrelles. L'estrella Rigel és una estrella blanc-blavosa, molt jove, es troba a uns 33.000 anys-llum i és 57.000 vegades més brillant que el Sol, representaria l'etapa inicial i mitja de l'estrella. Betelgeuse és clarament ataronjada i es tracta d'una Gegant Vermella que dista de nosaltres uns 520 anys-llum. És 700 vegades més gran que el Sol i 10.000 cops més brillant.

Orió era el fill del déu del mar, Poseidó, i tenia com a trets característics la seva fogositat amorosa i una gran habilitat per a la caça. En certa ocasió va assetjar a les set filles d'Atlant, les Plèiades, les quals, per a fugir de les seves incessants atencions, demanaren als déus que les convertís en estrelles, i aquells les varen complaure. Però Orió també va enfadar Diana (deessa de la caça) quan va dir que no hi havia animal que ell no pogués caçar; va ser per això que la deessa li envià un escorpí, que matà Orió. Els déus, compungits, transformaren al caçador i l'escorpí en constel·lacions (de totes formes, encara ara, quan l'Escorpí surt per l'horitzó oriental, Orió s'amaga per l'horitzó occidental)


ossamajor.jpg

Ossa Major

Per a localitzar-la només cal que mirem cap el nord, i allà veurem les set estrelles principals de l'asterisme, dibuixant el quadrilàter (cos de l'ossa) i les altres tres traçant una corba (la cua).

Mizar, la famosa estrella doble. Galaxies M81, M82 i M101. La Nebulosa del Mussol és una nebulosa planetaria que té forma d'aquesta au al observar-se en telescopis de 300 mm.

La llegenda ens diu que Cal·listo era una nimfa que estava al servei de Diana, la qual exigia a les seves companyes la mateixa castitat que ella practicava. Cal·listo va ser seduïda per Zeus, que es va metamorfosear en Diana. Quan aquesta se'n adonà que Cal·listo estava embarassada, la va transformar en ossa, va cridar a la gossada i la va llançar contra ella. Espantat, Zeus, la va acollir, i la va pujar als cels convertint-la en constel·lació. Observem que la cua és més llarga del que és normal en aquests animals; això és degut a que per llançar-la cap el cel, Zeus la va agafar per la cua.


ossamenor.jpg

Ossa Menor

Partint de les dues estrelles de l'Ossa Major, Dubhe i Merak , traçant una línia que les uneixi i allargant-la cinc vegades, arribem a la Polar, que està a la cua de l'Ossa Menor.

Estrella Polar (Polaris)

Està relacionada amb la de l'Ossa Major. Com ja hem vist, Cal·listo va quedar embarassada de Zeus, i va tenir un fill, de nom Arcas. Una vegada transformada en óssa, Cal·listo va errar per la terra durant anys fins que, un dia, va veure el seu fill i, oblidant la seva forma bestial, va córrer a abraçar-lo; ell, asustat, li va llançar una fletxa. En aquest precís moment va aparèixer Zeus, transformà Arcas en ós i va pujar ambdós al cel. Descontenta, Hera, la dona de Zeus, va demanar Poseidó, déu del mar, que prohibís a "aquelles criatures, en forma d'ós, que es banyessin a les seves aigües". I així s'ha fet des de llavors: aquestes dues constel·lacions no es posen mai sota l'horitzó.


pegas.jpg

Pegas

La tindrem quasi bé tot el mes d'octubre just sobre el nostre cap, a mitjanit. Serà fàcil distingir el gran quadrat de Pegàs: bastarà observar el cel que tindrem sobre nosaltres i, mirant cap el sud, baixarem una mica, pot ser l'amplària d'un puny tancat vist amb el braç estirat.

L'estrella d'Alpherats, es el punt d'unió de les constel·lacions del Pegàs i Andromeda. M15 és un dels millors cúmuls globulars de l'hemisferi nord, està a 30000 anys-llum.NGC7331, galaxia espiral de magnitud 9. El Quintet de l'Esteve és un grup de galaxies molt dèbil a mig grau al sud de la NGC7331.

Pegàs representa al cavall alat que va néixer de la sang de Medusa, el monstre que convertia en pedra a tots aquells que la miraven directament als ulls, morta per l'heroi Perseu que va utilitzar un escut polit com a mirall.


Peix Austral


peixvolador.jpg

Peix Volador


peixos.jpg

Peixos

Està a sota de Pegàs.

M74 és una galaxia espiral. L'Estrella de Van Maanen és una nana blanca que es pot veure amb un telescopi de 200 mm.

En la mitologia grecorromana, Afrodita i el seu fill Heros van ser perseguits pel monstre Tifó. Per escapar-se es van convertir en peixos i es van allunyar nedant amb les cues lligades per tal de no separar-se.


perseu.jpg

Perseu

Entre Andròmeda i l'Auriga.

D'aquesta constel·lació es d'on ve la pluja d'estels anomenades Perseides, del mes d'agost. M34 és un brillant cúmul obert.

Perseu està associat a la llegenda de l'alliberament d'Andromeda, la filla de Cefeus i Cassiopea. Quan Cetus, la balena, estava a punt d'atacar a la noia, va arribar l'heroi Perseus, fill de Zeus i de Danae, que portava a la mà el cap de la medusa Gorgonas, a la qui havia vencut en altre combat, i que tenia la particularitat de petrificar tothom que la mirava, cosa que l'hi va passar a la balena, i així va poder alliberar Andròmeda.


Popa


Quilla

Hemisferi Sud, forma part del que abans es coneixia com el nom d'Argo Navis.

El NGC3532 és un brillan cúmul obert visible amb binocles o telescopi de poc augment.

Quilla de la nau en la que Jason i els Argonautes van empendre el viatge.


Rellotge


Reticle


sagitari.jpg

Sagitari

Està a la Via Lactia, en direcció al centre de la galaxia, on és més ample

M22, el gran cúmul de Sagitari. M23 cúmul galàctic. Nebulosa de la Llacuna (M8). M20, la Nebulosa Trífida. M17, la Nebulosa Omega.

Sagitari és un centaure meitat home, meitat cavall, representat amb un arc i fletxes


serpent.jpg

Serp

És la única que es presenta dividida en dues parts. El cap i la cua estan separats per Ofiuc.

M5 és un impressionant cúmul globular a 26.000 anys-llum. Nebulosa de l'Àliga(M16).

La seva forma era familiar en les cultures hebrea, àrab, grega i romana, d'aquí prové el seu nom.


sextant.jpg

Sextant

Entre la Hidra i el Lleó.

Galaxia de Spindle (NGC3115), entre eclíptica i espiral.

Anomenada així tristement per Johannes Helvetius per conmemorar la pèrdua del sextant que utilitzava per les seves observacions astronòmiques i que va ser destruit per un incendi al 1679.


taure.jpg

Taure

Una forma senzilla d'arribar a Taure és seguir l'alineació de les tres estrelles del cinturó d'Orió en direcció nor-oest; el punt d'arribada és, aproximadament, una estrella de color vermellós, Aldebaran, l'estrella alfa de la constel·lació de Taure.

El més conegut dels cúmuls oberts és el M45, el de les Plèiades, format per unes dos mil estrelles situades a 400 anys llum de nosaltres. Es pot identificar a ull nu com un grup de sis o set estrelles. Les Híades, (que s'identifiquen amb el cap del bou), formen un cúmul més proper, ja que estan a tan sols a 150 anys-llum de la Terra i també són més velles que les Plèiades. Com estan repartides sobre una regió del cel d'aproximadament 5º de diàmetre, els prismàtics són el millor medi per a l'observació del conjunt. Per últim també trobem (a l'ull del bou) Aldebaran, una gegant vermella. Des de la nostra perspectiva sembla estar just al costat de les Hiades, però en realitat es troben al doble de distància. També es troba la nebulosa del Cranc (M1) que caracteritza les restes d'una supernova que va esclatar l'any 1054 d.C.

Segons una de les llegendes, Taure representa al bou en què es va transformar Zeus per a seduir Europa, la filla d'Agenor, rei de Fenícia. Aquesta jove estava jugant vora la mar, quan es va acostar un ramat de bous. Entre ells destacava un de blanc, molt maco, que no era altre que Zeus. Europa es va sentir atreta pel bou i li va penjar guarniments sobre les banyes. L'animal la va fer pujar sobre els seus lloms i, abans de què se'n adonés, es va llançar a la mar i començà a nedar fins que arribà a Creta, on va tornà a recuperar l'aspecte d'un déu. Zeus va aconseguir conquistar Europa i d'aquesta unió va néixer Minos.


Telescopi


triangleaustral.jpg

Triange Austral


triangle.jpg

Triangle

Constel·lació petita i dèbil entre Perseu i Peixos.

M33, la galaxia del Molinet.

Li va donar aquest nom els antics hebreus com associació amb la forma d'un instrument musical triangular.


tuca.jpg

Tuca


Unicorni


Vela


verge.jpg

Verge

Segeuix la línea zodiacal, entre el Lleó i la Balança.

És on es troben més galaxies juntes: M49, M84, M86, M87, M104 (la del Barret)

Simbolitza la figura femenina. S'identifica amb Ishtar, deesa de la fertilitat dels babilonis; Astrea, deesa romana de la justícia i amb Deméter, deesa grega de la collita. Normalment apareix aguantant una espiga de blat o aguantant les balances de Libra.