Article:

Mitologia: la Via Làctea

05-10-2004 Joan Anton Abellan Manonellas

Coincidint en que en el programa que fem a la Radio parlem cada setmana de mitologia d'una constel·leació, aprofito per penjar-ho a la web.

Normalment en aquest apartat de mitologies astronòmiques parlarem de constel·lacions, però avui en aquest primer programa, i ja que parlarem del que ha estat l’estiu jo mes que d’una constel·lació voldria parlar d’un element diferent, un element que en les clares i caluroses nits de l’estiu travessa el firmament d’un punta a l’altre, em refereixo a la VIA LACTEA. Aquesta Galàxia, per que aixó es el que es, es la nostra. I al cim d’ella trobarem diferents constel·lacions com el Cigne, l’Aguila, Cefeu i Cassiopea.

Segons la mitologia, Zeus s'enamorà d’Alcmena, que aquesta estava casada amb el rei de Micenes, Amfitrió i prengué la forma del seu marit.
Així sota l’aparença d’Amfitrió, s'uní amb ella durant tres nits.
Zeus estava molt content perquè tindria un altre fill, però la seva esposa legítima, Hera en assabentar-se'n s'enfadà molt.
Zeus per clamar la fúria de la seva esposa declarà que li posaria de nom al nen, Hèrcules (Heracles: que significa Glòria de Hera), però això encara augmentà mes la fúria de Hera.
Un cop nascut el nen el va portar a l’Olimp on aconseguí que Hera alletés el nen, però mentre aquest ho feia, mossegar molt fort i Hera xisclar, de la llet que sortí es va crear la Via Lactea.
El fet de que el nen hagués pres la llet d'Hera li suposà la immortalitat.