Article:

El cel a la tardor

06-11-2004 Joan Anton Abellan Manonellas

Quan aixequem el cap per a mirar al cel a la nit, podem observar quatre estrelles que formen un gran quadrat. És el quadrat de Pegàs, encara que, recordem que l'estrella que ocupa el seu vèrtex superior esquerre no pertany a aquesta constel·lació, sinó a la de Andrómeda, les estrelles de la qual apareixen al desplaçar-nos cap a l'Est. Més enllà tenim a Perseu, amb la seva famosa estrella variable Algol (l'estrella del diable).

Per sota de Perseu queden les Plèiades, cúmul estel·lar que dóna pas al cel que veurem el pròxim hivern. Per sota de Andrómeda tenim les constel·lacions del Triangle i Àries, fàcils de trobar a pesar que les seves estrelles brillen poc. Mes al Sud pode, observar veure Cetus (la balena), Pisces i Aquari, mentre que al Nord de Pegàs apareix la constel·lació de Casiopea, amb la seva coneguda forma de W.

Per l'Oest van desapareixent les constel·lacions que ens han acompanyat durant l'estiu, com el Cigne, la Lira i l'Àguila. Al costat de la constel·lació de Andrómeda, fins i tot a primera vista, observarem una taca allargada: és la M31, la galàxia de Andrómeda, situada a uns dos milions d'anys-llum de nosaltres. Entre el Triangle i Andrómeda, ja amb prismàtics, podem localitzar a M33, altra galàxia espiral, i al costat de Perseu, el cúmul doble de Perseu.