Article:

El Reactor Nuclear Natural d'Oklo (Gabon)

08-06-2006 Carles Puncernau Ferrer

Les mines d'Oklo representen l'únic lloc geològic on s'han produït reaccions nuclears naturals i encara és possible detectar els productes resultants a les zones fòssils de reacció. Aquestes reaccions van tenir lloc fa uns 2.000 milions d'anys en quinze punts diferents de la zona, a l'Àfrica oriental, que van actuar com a reactors.
Tots els àtoms d'un element químic en concret tenen iguals propietats químiques i aquí es va trobar un isòtop de l'urani, l'U-235, en unes concentracions la meitat dels que serien habituals, però per altre banda eren valors molts semblants als que correspondrien si haguessin estat el resultat de la combustió de l'urani a una planta de reacció nuclear.
Com va ocórrer aquesta reacció nuclear d'una forma natural?, doncs la resposta seria que gràcies a l'aigua que circulava per aquestes terres i que ralentia als neutrons que produïa la reacció radioactiva de l'urani, dipositat al fons de la mina, així aquests neutrons ralentits podien xocar de nou amb un altre àtom d'urani, sense escapar-se i començar a produir una reacció en cadena.
Com que aquest tipus de reacció escalfava l'aigua, aquesta arribava a bullir, llavors no podia actuar com a fre dels neutrons i aquests tampoc podien impactar a un altre nucli d'urani, doncs anaven massa ràpids, i com resultat la reacció nuclear minvava i es refredava fins que l'aigua es tornava líquida de nou i podia tornar a frenar els neutrons. En resum, era un reactor de forma intermitent que va funcionar per milions d'anys fins que les concentracions d'urani van ser massa baixes com per poder tornar a iniciar una nova reacció nuclear.
Curiosament al 1956 un físic japonès resident a la Universitat d'Arkansas va predir l'existència d'aquest reactors nuclears atenuats per l'acció de l'aigua però no va poder trobar cap mena de terres on es trobés la proporció entre els isòtops d'urani 235/238 que ell proposava. Al 1972 uns francesos ho van poder confirmar analitzant les terres de la mina d'Oklo.