Article:

Carrers astronòmics a Banyoles

09-04-2008 Joan Anton Abellan Manonellas

Article publicat a la Revista de Banyoles, núm.894, abril de 2008

Si repassem el repertori de carrers de la nostra ciutat, en trobarem uns quants, no molts, que tenen certes connotacions astronòmiques.

El primer el trobem al barri de Sant Pere on, des dels anys cinquanta del passat segle, hi ha un passatge dedicat a l'astre rei. Aquest el podem trobar si anem pel carrer del Pare Butinyà, en direcció a la carretera, tot just desprès de creuar el carrer de Mossèn Baldiri Reixac, surt a ma dreta, esbiaixat cap al centre de l'illa de cases, aquest petit carreró que rep el nom de Passatge del Sol.

A l'altra banda de la ciutat, a tocar de l'estany hi ha un altre carrer que fa referència a la primera claror del dia, el Carrer de l'Alba. Documentat ja l'any 1882, aquest curt carrer està situat tot just al començament de la Placeta del Carme.

I seguint amb les primeres llums del dia, trobem un carrer que fa referència al punt de l'horitzó per on surt el sol, el Carrer d'Orient. Situat darrera del monestir, fa de pont d'unió entre les rondes del Monestir i Fortià. Documentat l'any 1861, a les darreries del segle XIX era conegut popularment com a cases d'en Saubet.

Un altra carrer dedicat a la nostra estrella particular i en concret al seu punt mes àlgid es el Carrer del Migdia. Aquest carrer que durant el segle XIX també fou conegut com a "calle ó camino llamado la muralla den Marsal" es troba situat entre la Plaça Perpinyà i el carrer de Girona.

En contraposició a la sortida del sol, trobem el de Carrer de Ponent, molt a prop d'on hi ha el de l'Alba, doncs neix una mica mes avall d'aquest carrer, anant pel carrer de la Barca, en direcció a l'estany a ma dreta i va a morir darrera del camp de futbol vell. Se'n tenen referències ja l'any 1882, però sota el nom de carrer del Laurel; i no serà fins el 8 de gener de 1931 que prendrà el nom actual.

Molt a prop de l'anterior trobem el darrer dels carrers astronòmics, però aquest cop dedicat a l'únic satèl·lit de la Terra; em refereixo, evidentment, al Carrer de la Lluna, un carrer del que ja es te constància l'any 1881. Pujant pel carrer Neptú, en direcció al carrer Canat, trobarem aquest petit carrer que en breu deixarà de ser un "cul de sac" -com l'anomenà l'Anton Maria Rigau en un article publicat en aquesta mateixa revista l'any 1984 - per convertir-se en un carrer amb totes les lletres, doncs ja s'estan duent a terme les obres d'arranjament que el permetran connectar-se amb la Plaça del Carme.

A aquesta llista podríem afegir l'actual carrer d'Angel Guimerà, que fins el 1909 va portar el nom de Carrer de l'Aurora (documentat també des de l'any 1881), en referència a aquesta llum vermellosa que precedeix la sortida del sol; i el carrer del Canat, que des del 1861 i bona part del segle XX s'anomenà oficialment Carrer del Nord (en record al punt d'intersecció de la línea meridiana amb l'esfera celeste situat més a prop del Pol Nord Celeste) tot i que popularment rebia el nom de carrer del Canat.