Article:

Doble mirada a la Lluna

14-11-2010 Joan Anton Abellan Manonellas

En motiu de l'activitat que vàrem fer el passat mes d'agost, en la que desprès de que el nostre soci Carles Puncernau fes una xerrada sobre la Lluna, a la Biblioteca de Banyoles, ens varem desplaçar fins al Puig de Sant Martirià, per veure-la, una sòcia d'Astrobanyoles, l'Alex Navarro va fer aquest escrit:

DOBLE MIRADA A LA LLUNA
Ella estava allà, mirant-nos; aparentment estàtica, donant-nos la benvinguda. La vèiem amb ulls renovats, un cop remoguts els records que d'ella tenim i havent aprés més sobre la seva realitat, l'enigma i la seva màgia.
La lluna, la meva, la nostra lluna estava en fase creixent, quasi plena. Érem a finals d'agost, quan Júpiter està més a prop de la nostra protagonista. Ah! Quina bellesa poder observar-la des d'aquell petit turó que mira a un gran pla, on no hi ha impedimentes per poder apreciar la seva majestuositat, al seu lloc, al cel.
Un grup de boigs per la naturalesa, moguts per diferents i a l'hora coincidents interessos, ens reunirem en el mirador de Sant Martirià, que domina gran part del Pla de l'Estany, amb Banyoles i el pla de Martís a la vista. Amants de la literatura i de l'astronomia vàrem coincidir en una trobada anual, quasi un ritual que no penso evitar a la meva agenda el proper any.
A la biblioteca local, havent gaudit d'una agradable explicació tècnica, però fàcilment assequible, sobre la lluna real l'astre satèl·lit de la terra amb els seus cràters, els seus solcs, els mal anomenats mars dels que vàrem aprendre que son acumulacions de lava seca per el temps... un amic, també llunàtic és clar, ens va fer un esbós sobre la història de la nostra relació amb la lluna, des de l'era medieval passant per Grècia i l'avenç que va representar la tecnologia de Copèrnic.
Reprenent el nostre trajecte, ens dirigírem al turó on ja ens esperaven altres companys. Uns amb grans telescòpics, amb punters de làser i als altres amb els seus taulers de rapsodes noctàmbuls. Els primers ens vàren fer sentir el plaer de veure la nostra estimada Selene en directa i comparar-la amb els altres astres. Em vaig emocionar al poder veure amb tan de detall els cràters i rugositats a la seva part il·luminada; semblava que pogués tocar-la! Els recitadors, amb les seves bones i cadencioses veus, ens obsequiaren amb poemes i contes sobre la lluna amorosa i la triadora, sobre llunàtics i selenites, amb màgiques i delirants aventures.
Una experiència molt agradable; una experiència que m'hages agradat compartir amb tots vosaltres.

NO FA FALTA QUE EM PROMETIS LA LLUNA... N'HI HA PROU AMB QUE SEGUIS AMB MI UNA ESTONA SOTA LA SEVA LLUM.

selene