Article:

Roderic Guigó a la Setmana de la Ciència 2014

03-12-2014 Carles Puncernau Ferrer

El passat divendres dia 28 de novembre va tenir lloc al museu Darder de Banyoles dins del programa de la Setmana de la Ciència d'enguany una xerrada en el context de l'any internacional de la biotecnologia feta per en Roderic Guigó que portava per títol «El Genoma: desxifrant les instruccions per programar el futur».
Ens va començar fent una petita presentació de la pel·lícula Gattaca, dins de l'àmbit de la ciència ficció feta el 2007, per a introduir-nos en el tema de la manipulació genètica per a triar els fills.
De seguida ens va explicar que ell en el seu telèfon mòbil, tenia una part del seu genoma descrit i que li permet saber quina seria la seva predisposició a patir certes malalties.
Aleshores va començar amb el tema del genoma i el cos humà, explicant com són de diferents les cèl·lules encara que totes tenen els mateixos cromosomes en el seu nucli, 46 en el nostre cas i amb més de 200 milions de parells de bases com adenina, timina, citosina i guanina. La seqüència d'aquestes bases és la que determina les nostres característiques biològiques i ens diferencia. Entre humans tenim una lletra diferent cada mil bases, en total uns 3 milions de variacions.
Tal com diu a la pel·lícula es pregunta si podrem triar les característiques dels nostres fills i ens comença a descriure els primers treballs, el 1953, fets per Watson i Crik sobre la seva estructura espacial. Es pregunta, tal com va fer Schroedinger el 1943, what is life? (què és la vida?) i tal com respondre el mateix científic la matèria cromosòmica és un cristall aperiòdic. Posteriorment el 1975 en Sanger, Maxam i Gilbert van poder llegir la seqüència d'un virus.
El 1990 va començar el Projecte Genoma Humà amb diners públics i, posteriorment amb privats a través de Celera Genomics i Craig Venter. El 2003 es publiquen els primers resultats de totes dues línies.
L'objectiu era poder preveure les malalties coneixent el codi genètic, però el 2009 encara no s'han complert aquestes expectatives, doncs resulta més complexe de lo esperat. És que estàvem equivocats?, es pregunta el professor Guigó. No podem saber per a què serveix cada lletra del codi, només podem fer servir mètodes inductius comparant molt genomes de gent que té una determinada característica i treure conclusions.
Abans amb aquell projecte es va trigar entre 12-15 anys, tenint 5 centres amb centenars de científics i màquines i un cost de 3 mil milions de dòlars. Avui en dia un sol aparell fa 2-3 genomes en un dia a un cost de 3.000$ per genoma. En 5-6 anys s'espera que la major part de la gent pugui tenir el seu propi genoma. Tot això gràcies a l'increment en la potència de càlcul dels ordinadors, que en 60 anys han pujat cent mil milions de cops.
Ens mostra una adreça d'internet www.23andme.com on t'ofereixen analitzar-te una part del teu codi tal com va fer el ponent.
Finalitza dient que estem a punt de tenir la informació que pot tenir impacte en les nostres vides però que encara no la sabem utilitzar.