Article:

TdC: J. L. Lagrange: Un matemàtic de la Il·lustració.

11-05-2015 Josep Lluís Díez Baldero

Tardes de Ciència 2014-2015. Dissabte 9 de maig de 2015 a les 19:00.
Gerard Gómez Muntané, catedràtic de Matemàtica Aplicada. Universitat de Barcelona.
J. L. Lagrange: Un matemàtic de la Il·lustració.
En aquesta ocasió, Gerard Gómez, el nostre company d'Astrobanyoles, ens ve a parlar d'una de les grans figures de la matemàtica, Joseph Louis Lagrange i de la seva relació amb el Sistema Solar, aspecte que en Gerard ha treballat dins de la seva dedicació professional.
Lagrange va viure a Torí, Berlín i París. Va néixer a Torí el 1636 i va viure-hi fins el 1766, sent professor de matemàtiques i geometria i cofundador de l'actual Accademia delle Scienze de Torí. Es traslladà després a Berlín, cridat per Frederic II el Gran de Prússia, qui deia que «El rei més gran d'Europa ha de tenir el matemàtic més gran d'Europa a la seva Cort». Va ser director de la secció de matemàtiques de l'Acadèmia de Berlín fins que, en morir Frederic II el 1787, va acceptar l'oferta de Lluís XVI i va marxar a París. Va signar un acord amb el govern francès que va ser respectat per les autoritats franceses, malgrat els diferents canvis de règim que va haver en els temps de la Revolució. El 1790 va formar part de la comissió encarregada de l'estandardització de les peses i mesures. Quan la Convenció Republicana va suprimir les Acadèmies el 1793 i científics com Lavoisier, Laplace o Coulomb van ser expulsats, Lagrange va continuar i en va ser nomenat president de l'Acadèmia de Ciències de París. L'any 1795 va esdevenir membre fundador del «Bureau des Longitudes» i el mateix any va ser nomenat professor de l'École Polytechnique, la gran escola superior francesa que encara avui és una referència en la formació dels enginyers. Va morir el 10 d'abril de 1813, un any abans de l'abdicació de Napoleó i està enterrat al Panteó, juntament amb molts altres personatges lligats a la història de França.
Continuar llegint.