Article:

Gerard Gómez, acadèmic de Barcelona

05-03-2016 Josep Lluís Díez Baldero

El dijous 3 de març, el nostre company Gerard Gómez, va pronunciar el discurs d'ingrés a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Havia estat escollit acadèmic electe el 12 de desembre de 2013, tal com ja vam publicar en aquest portal i és des d'ahir, un dels 75 acadèmics numeraris. L'acte va començar puntualment a les 7 del vespre. Presentada la sessió per part del president de l'Acadèmia, Ramon Pascual de Sans, Gerard Gómez va llegir el seu discurs titulat «Vol en formació dels satèl·lits artificials». Durant poc més d'una hora, Gerard va explicar els problemes que es plantegen en el vol en formació dels satèl·lits artificials i les solucions que ofereixen els models matemàtics que descriuen els seus moviments. Es va referir, per començar, al vols dels ocells en formació, que presenta similituds amb el dels satèl·lits. Els ocells poden volar en grup amb la típica forma de V, que els dona algunes avantatges dinàmiques quant a la resistència de l'aire o en grup sense lider, com per exemple els estornells.
Després es va referir a diferents casos de satèl·lits volant en formació. En el més simple, de dos satèl·lits, s'ha de tenir en compte que el segon segueixi al primer. Quan hi ha més satèl·lits, s'ha de tenir en compte a més a més que no s'acostin entre ells per evitar col·lisions. Per exemple, el projecte LISA (Antena espacial d'interferometria làser), que en el futur proper intentarà detectar ones gravitacionals, es basa en tres satèl·lits separats entre ells 5 milions de km, però que s'han de mantenir en una posició molt determinada de l'espai.
Els models matemàtics donen solucions per la situació del grup de satèl·lits en la seva òrbita, però la solució pot no ser única i cal evitar que el sistema evolucioni cap a una configuració que no responga a la finalitat per la que han estat llençats. Influeix també molt el grau d'aproximació amb el que es vulgui solucionar el sistema d'equacions del model. Un grau d'aproximació insuficient pot obligar a fer correccions posteriors en l'òrbita dels satèl·lits amb la corresponent despesa de combustible. Cal treballar en el càlcul amb el grau d'aproximació que faci mínima aquesta despesa.
L'acadèmic Carles Simó i Torres es va encarregar del discurs de resposta, lloant la trajectòria científica del Dr. Gerard Gómez i els seus treballs actuals. El president de l'Acadèmia, finalment, es va referir a l'enriquiment que, per l'Acadèmia, representa comptar-lo entre els seus membres a partir d'ara. Enhorabona Gerard, un cop més, per el teu nou i merescut títol d'acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona!

academia