Article:

Encara que sembli mentida....

28-01-2004 Joan Anton Abellan Manonellas

Doncs si, encara que sembli mentida, l’observaciˇ del dissabte va estar forša be. Entre quarts de vuit i quarts de deu, el cel va estar molt net. Posats a dir la veritat, nosaltres no en tenÝem de confianša i es per aix˛ que no vam portar el telescopi. Per˛ aix˛ ens va servir per fer prÓctiques de reconeixement de constelĚlacions a ull nu. I la veritat es que forša be. Comenšant per Oriˇ, vam identificar el Ca Major, els Bessons, Taure i l’Auriga. Totes elles constelĚlacions d’hivern. Mes cap al W les Circumpolars: Perseus, Cassiopea, Cefeu, l’Ossa Menor i s’albirava el Drac (que tenia el cap al cim de Banyoles, com si estigues bevent de l’estany). A l’horitzˇ quedava l’Ossa Major, que mes tard ens va permetre identificar el Lleˇ. I mes cap al SW restes de la creu del Cigne i Hercules. O sigui que unes hores forša profitoses. DesprŔs, com no, va arribar la boira i es va acabar l’observaciˇ, per˛ no la xarrera, ja que hi vÓrem estar fins passada la mitja nit.