imprimir article   Assemblea General Ordinària de Sòcis

Benvolguts socis,

Us convoquem a l'Assemblea General Ordinària de socis que tindrà lloc el dissabte dia 8 d'octubre de 2016, a les 17:30 h, a la sala d'actes del Museu Darder, amb el següent ordre del dia:

1. Lectura i aprovació, de l’acta de l’Assemblea General Ordinària celebrada el dia 3 d'octubre de 2015.

2. Informe de les activitats dutes a terme durant el curs 2015/16.

3. Aprovació, de l’exercici econòmic 2015/16.

4. Informació sobre les activitats previstes pel curs 2016/17.

5. Proposta i aprovació del pressupost pel curs 2016/17.

6. Torn obert de paraules.

La Junta Directiva

imprimir article   Perseids 2016

Aquest divendres 12, a les 21h, estarem al Puig de Sant Martirià en una xerradeta informal d'astronomia observacional. A més d'explicar-vos els que es pot veure a ull nu, aprofitarem per "pescar" algun Perseid [aquests dies és el màxim de la pluja d'estels els Perseids o Llàgrimes de Sant Llorenç]. Ho farem de la manera més natural, és a dir, sense telescopi. A ull nu o amb binocles. Hi esteu convidats!
Puig de Sant Martirià a Google

imprimir article   Visita a l'Observatori Astronòmic del Montsec

El diumenge 19 de juny del 2016 vàrem aprofitar una de les jornades de portes obertes que feien a l'OadM per anar-lo a visitar. Vuit companys de l'agrupació, Pere Sagols, Elisabet Saus, Eugeni Revuelta, Sergi Luque, Àlex Navarro, Josep Angelats, Carles Puncernau i Rosa Cortada vam sortir a quarts de nou del matí disposat a passar un dia sencer en contacte amb la natura.
Després de quasi 300 km i una mica més de tres hores de cotxe ens vam plantar al cim de la serra del Montsec d'Ares on a 1572m snm es troba l'Observatori. Ens va atendre en la visita en Kike Herrero, Doctor en Astrofísica i un dels responsables del manteniment del lloc, conjuntament amb en Pere Gil, tots dos investigadors de l'IEEC que és l'entitat de qui depèn la instal·lació.
La instal·lació consta de tres telescopis, una càmera All-sky, una estació meteorològica i una caseta de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) que controla la qualitat de l'aire en aquell cim.
El telescopi més important és el Joan Oró. El seu nom honra el gran bioquímic lleidatà pioner de l'astrobiologia. El seu mirall té 80 cm de diàmetre i és el més gran de Catalunya, la cúpula fa 6m15. Està totalment robotitzat i es gestiona per part de l'IEEC. Es dedica principalment a investigar sobre exoplanetes i estrelles variables.
El segon telescopi és el Fabra-ROA-Montsec. És un antic aparell que els americans tenien a la base de Rota per a seguiment dels satèl·lits russos a finals dels anys '50, dels quals en tenien 14 escampats per tot el món. Va quedar fora de servei per molts anys i cap el 1980 va passar a ser propietat del ROA qui el va restaurar. És un telescopi de 50 cm de camp ample.
També tenen un tercer telescopi XO-Montsec dedicat a la recerca d'exoplanetes i gestionat directament des de Baltimore per l'Space Telescope Science Institute conjuntament amb l'IEEC que forma part del projecte XO. Consisteix en un telescopi binocular equipat amb teleobjectius de 200 mm per tal de tenir major camp de visió.
En quan a la càmera All-Sky serveix per detectar trajectòries de bòlids en el cel i forma part de la xarxa d'investigació sobre bòlits i meteorits que informa a la SPMN.
De les dues estacions restants, la primer dóna informació als telescopis sobre les condicions atmosfèriques per poder treballar en remot o per suspendre l'observació. La segona, mesura constantment la qualitat de l'aire i envia els resultats al departament de Medi Ambient de la Generalitat qui gestiona els resultats.

montsec

imprimir article   TdC: Expansió accelerada de l'univers

Tardes de Ciència 2015-2016. Dissabte 11 de juny de 2016 a les 19:00. Pilar Ruiz-Lapuente. Cosmòloga. "Expansió accelerada de l'univers» "
Pilar Ruiz-Lapuente és cosmòloga de l'Instituto de Física Fundamental, CSIC, Madrid i de l'Institut de Ciències del Cosmos. Universitat de Barcelona. Ha estat membre del projecte internacional d'observació de supernoves que va descobrir l'expansió accelerada de l'univers el 1999 i que va suposar el Premi Nobel de Física 2011 al director del projecte Saul Perlmutter.
Pilar R-L comença la seva exposició parlant de les primers evidències de que l'univers s'està expandint: el 1916, Vesto Slipher mesurà la velocitat de les galàxies properes i va descobrir que s'estan allunyant de nosaltres. A finals dels anys 20 i començament dels 30 del segle passat, Edwin P. Hubble confirmà les velocitats d'allunyament de les nebuloses extragalàctiques, ja aleshores identificades com galàxies exteriors a la nostra. Juntament amb Milton L. Humason publicà el 1931 una gràfica que relacionava la distància a la que es troben les galàxies amb la velocitat a la que es movien. A la gràfica apareix una constant Ho, la constant de Hubble, el valor de la qual permet determinar el ritme d'expansió de l'univers.
Llegir resum sencer

imprimir article   TdC: El telescopi espacial Hubble

Tardes de Ciència 2015-2016. Dissabte 11 de juny de 2016 a les 18:00.
Àngel Massallé. Agrupació Astronòmica de Sabadell.
"El telescopi espacial Hubble"
La segona xerrada d'aquestes Tardes de Ciència és a càrrec de l'Àngel Massallé, de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell (AAS), de la que va ser president de 2010 a 2014. Cal dir que l'AAS és una societat astronòmica molt activa que compta ja amb 56 anys d'existència.
Àngel Massallé ens parla del Hubble, el telescopi espacial que va complir l'any passat, 2015, 25 anys de missió, del que diu en la presentació que és «una eina que ha canviat significativament la nostra visió de l'univers». Comença comentant les dades tècniques: Telescopi reflector de 2 miralls, el principal de 2,4 m de diàmetre i 828 kg i el secundari de 30 cm i 12,3 kg. Pesa en total 11.110 kg i les seves dimensions són: 13,2 m de llarg, 4,2 m de diàmetre del cos cilíndric més gran, panells solars de forma rectangular de 7,56 m x 2,45 m de 1.500 W de potència cadascun, que emplenen unes bateries niquel-hidrogen (Ni H) per quan passa per la zona fosca. Es mou per l'espai a 28.000 km/h i ha fet més d'1 milió d'imatges, equivalents a 60 TB. Té una precisió que li permet detectar un cabell humà a 2,6 km de distància. El cost inicial era de 2.500 milions $ i ara es troba en 10.000 milions $.
continuar llegint

massalle