imprimir article   Quina olor fa un cometa?

El fet de disposar la sonda Rosetta orbitant el cometa 67P/Churyumov-Geramisenko a una distància de 10 km, ha permès realitza l'experiment Rosina dedicat a analitzar l'atmosfera del cometa. El resultat obtingut és que fa força pudor. Es barregen olors com sulfur d'hidrogen (ous Podrits), amoníac (fems de cavall), àcid cianhídric (ametlles amargues), formaldehid, entre d'altres més minoritaris.
Si voleu llegir més podeu fer-ho aquí

imprimir article   Detecten matèria fosca ?

Investigadors de la Universitat de Leicester (Anglaterra) capten per primer cop una curiosa senyal en la banda de los raigs X que no admet explicació alguna i que podria ser l'altre forma de matèria que existeix a l'Univers, la fosca. Els experts han proposat tot un seguit de partícules exòtiques com components candidats a ser matèria fosca, com WIMPs, axions o neutrins estèrils. Els observatoris espacials Chandra (NASA) i XMM-Newton (ESA) també han detectat estranyes emissions de raigs X provinents de 74 cúmuls de galàxies.
Si voleu llegir més podeu fer-ho aquí

imprimir article   TdC: Robòtica submarina a la UdG. Xevi Cufí

Xavier Cufí. Dep. D'Arquitectura i Tecnologia de Computadors de la UdG. Grup VICOROB.
Aquesta primera sessió de Tardes de Ciència respon a l'interès despertat per el curs d'iniciació a la robòtica fet per Astrobanyoles a finals del curs passat i al fet de poder sentir les explicacions d'un especialista en un camp tan especial com és la robòtica submarina. El Dr. Xavier Cufí va començar la seva exposició posant de manifest la gran dificultat que te la "conquesta" dels oceans, comparable i en molts aspectes més complicada que la «conquesta» de l'espai exterior. L'home no pot arribar més que a 600 m de profunditat per ell sol, però dins d'un vehicle pot arribar a la màxima fondària, 10.911 m, com va demostrar el Trieste, amb els tripulants Piccard i Walsh, l'any 1960.
Un vehicle que pugui resistir la pressió de les profunditats i garantir la seguretat dels seus tripulants esdevé prohibitiu per el seu cost. Així que la solució per a l'exploració submarina és el robot, ja sigui teleoperat des d'un vaixell en superfície, amb el que està connectat amb un cable, o autònom. En el primer cas, el cost del conjunt de vaixell i submarí arriba a 30 o 40.000 euros per dia d'operació. En el cas dels robots submarins autònoms, el cost de les missions resulta molt més baix. El Centre d'Investigació en Robòtica Submarina (CIRS), va començar a la UPC, a Barcelona i després es va a quedar a Girona. En els darrers 15 anys el CIRS ha dissenyat i desenvolupat 7 robots submarins i ha esdevingut un centre d'investigació al nivell dels millors mundials. Continuar llegint.
Enllaç al resum sencer: Robòtica submarina UdG

imprimir article   Arc iris complet

Heu vist algun cop un arc de Sant Martí complet? una rodona de 360º ? Des de terra no és gens fàcil.
Doncs en aquesta foto aèria, APOD del passat dia 30 de setembre ho podreu veure.
Està feta des d'un helicòpter i, fins i tot, s'observa un de secundari, més tènue i amb els colors invertits.

imprimir article   XI Trobada d'agrupacions

Ahir dissabte 27 es va fer l'XI Trobada d'Agrupacions Astronòmiques Gironines a Llagostera organitzada per Astrogirona en el seu 15è aniversari. Tot un èxit de participació, al matí dedicat a la mainada, amb un planetari inflable, observació solar, foto d'astronauta, llançament de coets, i altres, s'ho van passar d'allò més bé. A la tarda les xerrades, des d'aurores fins meteorits, passant per la música de Júpiter i la cosmologia. Van passar més de 200 persones. Llàstima que al final es va tapar el cel i es va tenir que suspendre l'observació. Veig què no ens passa només a nosaltres. Felicitats als organitzadors.