imprimir article   TdC: "En torno a la inflación cósmica", Enrique Fernández

Enrique Fernández Sánchez. Catedràtic de la UAB i ex-director de l'Institut de Física d'Altes Energies de Barcelona. Xerrada: "En torno a la inflación cósmica".
En una xerrada molt tècnica, alhora que molt didàctica, el Dr. Fernández va explicar el fenomen de la inflació en els primers instants de l'univers, just després del Big Bang. "La inflació és el Bang del Big Bang" va dir, per començar a fixar idees. Després va parlar de l'expansió de l'univers, de la teoria del Big Bang, de la inflació com part integrant d'aquesta teoria, dels multiversos, de la possible confirmació de la teoria de la inflació en març d'aquest any,... No cal dir que, amb aquest guió, va tenir l'audiència entusiasmada des del principi fins al final, intentant no perdre cap detall de l'explicació.
Continuar llegint...

imprimir article   Rosetta revifa el debat sobre l'aigua a la Terra

Segons les anàlisis fetes per la sonda Rosetta sobre l'aigua trobada al cometa 67P mostren que la relació entre l'isòtop deuteri i el hidrogen no té la mateixa proporció que la que es troba a les aigües oceàniques terrestres. És el triple.
Aquesta troballa alimenta l'antic debat sobre l'origen de l'aigua a la Terra i en lloc de confirmar la teoria de que va arribar amb els cometes, sembla que recolza la teoria de que va arribar amb els asteroides.
Si voleu llegir més pitgeu aquí

imprimir article   Gerard Gómez a l'Acadèmia de Barcelona

Gerard Gómez, el nostre company d'Astrobanyoles va ser elegit el 12 de desembre de l'any passat (2013) nou acadèmic electe de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) i properament pronunciarà el discurs d'entrada a l'Acadèmia.
Llicenciat en matemàtiques per la Universitat de Barcelona, doctorat en 1981 per la Universitat Autònoma de Barcelona, és catedràtic de Matemàtica Aplicada de la Universitat de Barcelona des de 1988. Autor de 80 publicacions científiques, les seves àrees de recerca són la Mecànica Celeste i l'Astrodinàmica. Membre de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, ha estat consultor de l'Agència Espacial Europea, la NASA i el Centre Nacional d'Estudis Espacials de França.
Actualment coordina AstroNet-II, xarxa de formació en Astrodinàmica finançada per la Comissió Europea.
La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, fundada en 1764, ha comptat entre els seus membres històrics amb personalitats com Pere Alsius i Torrent (banyolí, farmacèutic), Josep Comas i Solà (astrònom), Ramon Margalef López (ecòleg), Antoni Martí i Franquès (químic), Francesc Salvà i Campillo (metge), Antonio Torroja y Miret (matemàtic) i molts altres. A partir d'ara comptarà amb un membre d'Astrobanyoles. Des d'aquí la nostra felicitació més efusiva al nostre company Gerard per el seu nomenament.

imprimir article   Roderic Guigó a la Setmana de la Ciència 2014

El passat divendres dia 28 de novembre va tenir lloc al museu Darder de Banyoles dins del programa de la Setmana de la Ciència d'enguany una xerrada en el context de l'any internacional de la biotecnologia feta per en Roderic Guigó que portava per títol «El Genoma: desxifrant les instruccions per programar el futur».
Ens va començar fent una petita presentació de la pel·lícula Gattaca, dins de l'àmbit de la ciència ficció feta el 2007, per a introduir-nos en el tema de la manipulació genètica per a triar els fills.
De seguida ens va explicar que ell en el seu telèfon mòbil, tenia una part del seu genoma descrit i que li permet saber quina seria la seva predisposició a patir certes malalties.
Aleshores va començar amb el tema del genoma i el cos humà, explicant com són de diferents les cèl·lules encara que totes tenen els mateixos cromosomes en el seu nucli, 46 en el nostre cas i amb més de 200 milions de parells de bases com adenina, timina, citosina i guanina. La seqüència d'aquestes bases és la que determina les nostres característiques biològiques i ens diferencia. Entre humans tenim una lletra diferent cada mil bases, en total uns 3 milions de variacions.
Tal com diu a la pel·lícula es pregunta si podrem triar les característiques dels nostres fills i ens comença a descriure els primers treballs, el 1953, fets per Watson i Crik sobre la seva estructura espacial. Es pregunta, tal com va fer Schroedinger el 1943, what is life? (què és la vida?) i tal com respondre el mateix científic la matèria cromosòmica és un cristall aperiòdic. Posteriorment el 1975 en Sanger, Maxam i Gilbert van poder llegir la seqüència d'un virus.
El 1990 va començar el Projecte Genoma Humà amb diners públics i, posteriorment amb privats a través de Celera Genomics i Craig Venter. El 2003 es publiquen els primers resultats de totes dues línies.
L'objectiu era poder preveure les malalties coneixent el codi genètic, però el 2009 encara no s'han complert aquestes expectatives, doncs resulta més complexe de lo esperat. És que estàvem equivocats?, es pregunta el professor Guigó. No podem saber per a què serveix cada lletra del codi, només podem fer servir mètodes inductius comparant molt genomes de gent que té una determinada característica i treure conclusions.
Abans amb aquell projecte es va trigar entre 12-15 anys, tenint 5 centres amb centenars de científics i màquines i un cost de 3 mil milions de dòlars. Avui en dia un sol aparell fa 2-3 genomes en un dia a un cost de 3.000$ per genoma. En 5-6 anys s'espera que la major part de la gent pugui tenir el seu propi genoma. Tot això gràcies a l'increment en la potència de càlcul dels ordinadors, que en 60 anys han pujat cent mil milions de cops.
Ens mostra una adreça d'internet www.23andme.com on t'ofereixen analitzar-te una part del teu codi tal com va fer el ponent.
Finalitza dient que estem a punt de tenir la informació que pot tenir impacte en les nostres vides però que encara no la sabem utilitzar.

imprimir article   Teleportació quàntica a 25 km

La NASA ha confirmat que ha aconseguit enviar informació de l'estat quàntic d'un fotó de llum a una distància de 25 km. La fita s'ha pogut fer gràcies al disseny d'un nou model de detector ultrasensible desenvolupat per la JPL i el NIST. L'anterior rècord era de 6 km. Aquest fet afavorirà la capacitat d'enviar informació encriptada d'una forma més segura.
Si voleu llegir més pitgeu aquí