imprimir article   Visita al sincrotró ALBA

El dimarts 15 d'abril, després de les nombroses gestions d'en Carles Puncernau (gràcies Carles!), el grup de la imatge vam fer la visita al sincrotró ALBA. Ens va atendre Albert, físic i doctorand a ALBA, que ens va donar els detalls i les explicacions durant la visita, de quasi hora i mitja de durada. ALBA accelera els electrons fins a velocitats molt properes a la velocitat de la llum i els mantè en una trajectòria circular de 270 m de circumferència, on emeten la radiació o llum sincrotró, molt brillant i focalitzada, que s'utilitza per diverses aplicacions científiques. Té capacitat per acollir fins a 33 línies de llum, de les quals s'han construït i estan en funcionament 7 en una primera fase.
Més informació aquí.
Veure i descarregar fotografies de la visita aquí

imprimir article   TdC: Jordi Garcia-Mas,"La millora genètica vegetal del s. XXI"

Dissabte 12 d'abril 2014.
Jordi Garcia-Mas, cap de departament del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) del CSIC, IRTA, UAB.
Xerrada: "La millora genètica vegetal del segle XXI"
El Dr. Jordi Garcia-Mas va explicar el gran avenç de la genètica vegetal des de mitjans del segle passat fins a l'actualitat: a partir del descobriment de l'estructura de l'ADN per Watson i Crick el 1953, la millora de les tècniques de cultiu “in vitro” dels anys 1960's i 1970's, la primera transferència de gens en plantes feta el 1984 o la primera seqüenciació del genoma en plantes de 2001, han estat les fites científiques d'aquest avenç. I va fer aparèixer molt d'hora un dels conceptes claus de la seva exposició, la transferència de gens, és a dir, la manipulació genètica de plantes, els transgènics, dels que va aclarir la seva importància sense refusar però, entrar en el debat que habitualment susciten.
Hem de pensar que d'ençà 10.000 aC, amb el pas de la vida nòmada al sedentarisme del neolític, l'home ha anat domesticant espècies vegetals i conreant les que més satisfeien les seves necessitats. Però cada vegada que se selecciona una determinada varietat més productiva i es deixa de conrear una altra que no ho és tant, es provoca pèrdua de variabilitat genètica amb el factor afegit que la més productiva acostuma a ser menys resistent a les malalties. A mitjans del segle XX, els híbrids ens proporcionen individus més vigorosos i productius que els seus pares, però també més exposats a malalties. A més a més, segons les conegudes lleis de Mendel, les llavors dels híbrids reprodueixen els caràcters de la generació anterior, així que no serveixen per fer una nova generació tan vigorosa i productiva com ells mateixos. Per tant, conrear híbrids implica utilitzar sempre llavors obtingudes per hibridació i per tant comprar-les a l'empresa que les fabrica (Monsanto, Sungenta, Du Pont,...) i estar d'alguna manera a les seves mans.
Els transgènics són una via encara més ràpida que els híbrids per aconseguir millorar la producció agrícola: amb els coneixements actuals del genoma de la majoria d'espècies de conreu, estem en condicions d'aïllar el gen del caràcter que ens interessar potenciar més en una planta i amb tècniques d'enginyeria genètica obtenir els individus (transgènics) més adequats. Allò que abans es feia per selecció dels millors individus a través d'unes quantes generacions, la enginyeria genètica ens permet fer-ho en una sola generació alterant el genoma en el sentit que ens convé.
Els transgènics són bons o dolents? Estats Units, Brasil, Argentina, Índia, Xina són els països més importants cultivadors de transgènics des de fa molts anys i no tenen reclamacions per afectació a la salut humana. Poden afectar al medi ambient, ara o en el futur? És possible, però no en un sentit molt diferent del que han afectat les tècniques de millora agrícola des del principi dels temps. S'han d'utilitzar? Depèn de les necessitats d'alimentació a la població que tinguem. El Dr. Garcia-Mas va acabar la magnífica dissertació assegurant que el repte ara és l'anàlisi de la ingent quantitat de dades de que disposem (bioinformàtica) per poder fer una selecció més eficient. La seva exposició va tenir continuïtat amb les nombroses preguntes dels assistents.

imprimir article   Lliurament Premi Astrobanyoles Recerca i Divulgació Científica 2014

Dissabte 12 d'abril va tenir lloc l'Acte de lliurament del Premi Astrobanyoles de Recerca i Divulgació Científica 2014, en la seva quarta edició. Aquest any hi havia dues novetats en el concurs:
- fer-se només en la categoria de batxillerat, augmentant la dotació econòmica fins a 300 €, per a potenciar la participació dels treballs de recerca,
- la participació en el Jurat de representants dels instituts de Banyoles, per a fer més patent la implicació dels centres en el concurs. Els membres del Jurat es van encarregar de presentar i fer la glossa de cada un dels sis treballs participants, ressaltant l'esforç i dedicació dels autors que s'ha posat de manifest en la gran qualitat dels treballs presentats.
Finalment es van anunciar el guanyador i els dos finalistes “ex-aequo”, que van resultar:
- Guanyador del Premi: "Satestrat: una experiència de grans altures" d'Aleix Coma i Lluís Portella
Tutora: Fina Graboleda Poch
- Finalista: "Una vida dolça" de Marc Marturià
Tutora: Hortènsia Belmonte Soler
- Finalista: "Dieta mediterrània. Una alimentació basada en productes naturals" de Clàudia Ribas Verdaguer
Tutora: Hortènsia Belmonte Soler
tots ells de l'INS Pere Alsius i Torrent de Banyoles.
Tots els treballs, guanyador, finalistes i participants es poden veure en aquest enllaç.
Cal agrair molt especialment la implicació dels professors dels instituts, no només per la seva participació com a membres del Jurat, sinó sobretot per el seu interès en la realització dels treballs i en la participació en el concurs.

imprimir article   Un meteorit excepcional a Noruega

La televisió pública noruega NRK ha fet públiques unes imatges sorprenents i excepcionals, que revelen per primer cop el moviment d'un meteorit en la fase anomenada "vol fosc". Els fets van passar al juny del 2012 quan un paracaigudista noruec Anders Helstrup va enregistrar accidentalment aquest fenomen. Per tenir més informació llegiu aquí i per veure el vídeo aquí.

imprimir article   Descobert un nou planeta nan

A la revista Nature del passat 27 de març dos astrònoms Trujillo de l'Observatori Gemini de Hawaii i Sheppard del Dpt. de Magnetisme Terrestre de la Carnegie Institution han decobert un nou planeta nan, anomenat per ara 2012-VP113, que orbita a Plutó amb un periheli superior a 80 UA i molt similar a Sedna de 1.000 km de diàmetre i descobert fa 10 anys. Aquesta detecció confirma que Sedna no és un objecte aïllat sinó que ambdós cossos poden ser membres del núvol interior d'Oort
Aquí podeu veure la foto APOD del passat 31 de març i aquí la informació de la revista Astronomy.
 
lass="copyright">©  2009 All Rights Reserved  •  Astrobanyoles .