Excepcionals les darreres imatges obtingudes per la sonda Herschel de l'ESA , la XMM-Newton i des dels telescopis de La Silla i Paranal a Xile, cadascú en el seu rang particular de visió. Les primeres imatges dels "Pilars de la creació" les va obtenir el telescopi espacial Hubble al 1995 i han estat des de llavors una de les imatges més difoses en el món de l'astronomia. Ara la podem veure en els altres rangs invisibles per a nosaltres.
La nebulosa de l'Àliga es troba a la constel·lació de la Serp a 6.500 anys-llum i conté el jove cúmul NGC6611.
Podeu veure l'article sencer aquí

Un nou anàlisi de les dades rebudes per la missió Cassini de la NASA, en col·laboració amb l'Agència Espacial Europea i l'Agència Espacial Italiana, ha posat de manifest...importants diferències "regionals" en aquesta Lluna de Saturn i la importància que en ella hi tenen les Dunes. El resultat ofereix noves pistes sobre la història climàtica i geològica d'aquesta lluna.Els Camps de dunes són el segon accident geogràfic més dominant a Tità i cobreixen aproximadament el 13 per cent de la superfície: aprox. 10 milions de quilòmetres quadrats...l'equivalent a tota la superfície dels Estats Units. Comparades amb els nostres estàndards, aquestes Dunes són Gegantines.: de 1 a 2 quilòmetres d'ample...centenars de quilòmetres de llarg i al voltant de 100 metres d'altura. No obstant això, la mida i el espaiament varien al llarg de la superfície.I donat que en elles s'hi troben d'hidrocarburs atmosfèrics congelats, les Dunes poden donar-nos pistes importants sobre ,l'encara enigmàtic, cicle metà/ età...comparable en molts aspectes amb el cicle de l'aigua a la Terra.
Font: ASTROBIOLOGY MAGAZINE

La sessió de "Tardes de Ciència" de dissabte 14 de gener, a la sala d'Actes del CEB, va ser dedicada a la aerobiologia, la ciència que estudia els pol·lens i les espores que hi ha a l'aire i la seva incidència en al·lèrgies i malalties respiratòries. Jordina Belmonte, professora titular de Botànica de la UAB, ens va fer una magnífica exposició i ens va introduir en una matèria quasi desconeguda per molts de nosaltres.
És impulsora de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya, que recull mostres de pol·lens i espores i lider del Grup de Recerca Palinològica i Transport Atmosfèric, on estudien i fan la investigació amb les dades que surten de la Xarxa anterior. Va explicar tot el procediment de recollida de mostres, anàlisi i obtenció de resultats i elaboració de la predicció setmanal per vuit zones repartides per tot Catalunya. Els mapes, les estadístiques i les prediccions, totes públiques i disponibles a la web http://lap.uab.cat/aerobiologia serveixen als metges per un millor diagnòstic de malalties i afeccions respiratòries i són una eina de consulta per tothom a l'hora de programar sortides i excursions. Particularment interessant va ser l'explicació de la influència del vent en la presència de pol·lens o espores alienes, sobretot procedents de països d'Europa a vegades força llunyans.
La sessió es va arrodonir amb les preguntes del públic que va tenir ocasió de demanar els detalls més concrets. Altres webs que van sortir en el curs de l'explicació són:
http://www.scaic.cat/scaic
http://www.uco.es/rea
http://www.polenes.com
http://www.polleninfo.org

Aquest any s'ha proposat la realització d'un curs d'astrofotografia bàsic per poder ajudar a aquells que volen iniciar-se en aquesta apassionant vessant de l'astronomia. També té l'objectiu de poder donar un cop de ma a aquells que, havent fet ja unes primeres passes, es troben en l'actualitat en algun tipus de dificultat.

L'astrofotografia és una disciplina que ha avançat moltíssim en els darrers anys. Fotografies que fa només 10 anys només estaven a l'abast dels equips professionals amb grans telescopis, ara són possibles amb material amateur. La fotografia digital, la baixada de costos d'alguns aparells electrònics com les mateixes càmeres DSLR, CCD, Ordinadors portàtils, etc... han contribuït molt a aquest avenç. Això ha fet possible que els amateurs puguin aconseguir unes imatges realment espectaculars i sovint amb una alt contingut científic. De fet actualment això ha fer replantejar-se la relació entre el món professional i l'amateur, essent sovint les col·laboracions entre ells. Això que és una realitat, no ha de fer perdre de vista que els resultats s'aconsegueixen però a través de molt d'esforç, molt de temps dedicat a aquesta disciplina i per desgràcia també a una despesa econòmica que no està a l'abast de molta gent.

L'astrofotografia és una disciplina que requereix molt d'esforç. Això s'ha de tenir molt clar. Integra un munt de coneixements diversos sobre els que s'ha de tenir un mínim de domini per tal que tot surti com un espera. S'ha de saber d'òptica, de mecànica, electrònica, d'informàtica, etc... de res serveix tenir el millor telescopi si no se sap posar bé en estació. No serveix de res saber posar tot el material en ordre si després no se saben fer anar els programes informàtics que ho controlen tot. Per no ja parlar del processament informàtic de les imatges obtingudes que mereixen tot un tema apart i que possiblement sigui objecte d'un altre curs.

L'astrofotografia actual, té diverses branques totes elles independents i interrelacionades alhora. Fotografia planetària, de cel profund de gran camp, cel profund d'alta resolució, cossos menors com els asteroides, cometes, NEOS, etc... Cadascuna d'elles requereix d'un material específic que per desgràcia fa que no existeixi allò que serveix "per tot". Abans de gastar-se la "primera pesseta" s'ha de tenir molt clar quin tipus d'astrofotografia es vol desenvolupar. Sovint ens trobem amb gent que té un material que senzillament no serveix pel que ell té previst fer. També mogut per la voluntat d'aprofitar-ho, es gasta una gran quantitat de recursos en temps i en diners en intentar adequar-lo per allò que es vol fer i que per desgràcia no estava fet. També, per desgràcia, hi ha material que senzillament no serveix per res. Aprofiteu l'experiència d'aquells que ja es varen gastar els seus "calers" en fer provatures, per no caure en els mateixos errors. Sapigueu mirar a lloms dels gegants. De tot això i de molt més s'intentarà que versi el curs d'astrofotografia que es desenvoluparà durant dues sessions de 4 a 7 de la tarda dels dissabtes dia 4 i 11 del mes de febrer a la Sala d'Actes del Museu Darder.

Finalment voldria acabar amb una frase d'un company de l'associació de Girona: "El curs no intenta ensenyar a fer fotografia si no simplement guiar-los cap a la direcció correcta. A partir d'aquí es quan hauran d'estudiar per aprendre, doncs tot això no s'aprèn en cursets de poques hores."

Preu socis: gratuït
Preu no socis: 20,00 euros

CAL FER PRE-INSCRIPCIÓ A: info@astrobanyoles.org

L'espectrògraf COSMIC ORIGINS, a bord del telescopi Hubble,ha descobert una forta llum ultraviolada a la superfície de Plutó, evidenciant la possibilitat que hidrocarburs complexos es trobin a la superfície del planetoide, segons un estudi publicat recentment a la revista "Astronomical Journal".Aquests hidrocarburs podrien ser els responsables de donar a Plutó el seu color vermellós.
Tot i que no es creu que Plutó sigui capaç d'albergar vida, l'estudi d'aquest món petit i distant, pot ajudar als científics a comprendre la diversitat de cossos rocosos en l'Univers,catalogar els molts materials que es produeixen de forma natural en el nostre sistema solar, així com entendre els tipus de molècules que podrien haver estat disponibles per a l'origen de la vida a la Terra primitiva.
Font http://www.swri.org