imprimir article   El planeta nan Makemake té una lluna

El planeta nan va ser descobert el 2005 i és el segon planeta nan més brillant després de Plutó. Ara, estudiant noves imatges obtingudes pel Hubble al llarg de 2015 han arribat a trobar aquesta lluna que degut a la proximitat a la que volta el planeta nan era difícil d'observar. Makemake té un diàmetre de quasi 1400 km i la seva nova lluna, MK2, només 160km.
Podeu ampliar la noticia aquí i aquí

imprimir article   Darrer vídeo sobre aurores

La NASA acaba de presentar aquest vídeo fet en 4K, ultra alta definició, filmat des de la EEI.
És sorprenent la qualitat de les imatges fetes en time lapse i que ens mostren tan aurores boreals com australs.
També es pot observar la contaminació lumínica, malbaratament d'energia, que generen les ciutats.
Podeu veure el vídeo aquí

imprimir article   TdC: De la Guyana als confins del Sistema Solar

Tardes de Ciència 2015-2016.
Dissabte 9 de abril 2016 a les 19:00.
David Bayona. Enginyer electrònic en el camp de control.
Xerrada: "De la Guyana als confins del Sistema Solar".
David Bayona i Bru ha treballat, com membre de l'empresa GTD de Barcelona, en el llançament dels coets Ariane i Vega, al Centre Espacial de Guyana (CSG), que depèn de l'Agència Espacial Francesa (CNES) i de l'Agència Espacial Europea (ESA).
Comença la seva exposició parlant de l'emplaçament del CSG al lloc de la Guyana on hi havia l'antiga presó colonial francesa on va ser-hi Henri Charrière, conegut com Papillon, autor de la novel·la del mateix nom. El CNES va cercar possibles emplaçaments per una base de llançament a algunes illes de l'oceà Pacífic, a diferents llocs de la costa nord de Sudamèrica i de les costes africanes i fins i tot a Darwin, Austràlia. El criteri de selecció passava per tenir facilitat per llançar satèl·lits en òrbita equatorial i polar, que tingués al voltant una gran àrea despoblada, un port marítim i un aeroport internacional, certa proximitat a Europa i estabilitat política. La decisió final, l'any 1964, va ser per Kourou, a la Guyana i poc després, 1966, l'ESA, va decidir també instal·lar una base. Des d'aleshores és una base conjunta del govern francès i l'ESA, qui actualment finança 2/3 de la base i pot fer noves instal·lacions.
Continuar llegint

bayona

imprimir article   TdC: Ones gravitacionals

Tardes de Ciència 2015-2016.
Dissabte 9 de abril 2016 a les 18:30.
Carles Puncernau Ferrer. Astrobanyoles.
Xerrada: "Ones gravitacionals"
En aquesta sessió ampliada de Tardes de Ciència, Carles Puncernau ens va explicar el que va significar la detecció de les ones gravitacionals per primera vegada, anunciada el passat 11 de febrer. L'esdeveniment va ser divulgat per tots els mitjans mundials, com corresponia a la seva importància científica. Carles ens va explicar els detalls de la detecció i ens va ressaltar la seva importància futura.
L'existència de les ones gravitacionals va ser predita per Einstein fa 100 anys, són una deformació del teixit espai-temps i les provoca qualsevol massa que canviï de velocitat o de direcció. Però el seu efecte és molt petit, pràcticament indetectable, excepte quan es produeix un gran cataclisme còsmic com va ser el xoc i fusió posterior de dos forats negres. Aleshores, si es disposa d'aparells prou sensibles, és possible la seva detecció. Fa anys que es busquen, almenys des dels anys 1960 (Weber), per confirmar la predicció d'Einstein. El 1974 es va produir una detecció indirecta i en els darrers anys, diferents projectes han intentat la detecció: LIGO als Estats Units i GEO600 a Alemanya des de 2002, VIRGO a Itàlia des de 2007 i KAGRA al Japó des de 2010. Però va ser el projecte dels Estats Units, LIGO ampliat, amb els detectors de Hanford i Livingston, situats en posicions extremes del seu territori, el que va aconseguir detectar-les el 14 de setembre de 2015, fet que van anunciar l'11 de febrer passat.
Continuar llegint

puncernau

imprimir article   Premis Astrobanyoles de recerca i divulgació científica 2016

El passat divendres 8 d'abril a les 20:00 es va celebrar l'acte de lliurament del 6è Premi Astrobanyoles de Recerca i Divulgació Científica, amb la presència de Joan Anton Abellan, president d'Astrobanyoles, Ester Busquets, regidora d'Educació de l'Ajuntament de Banyoles i Lluís Figueras, director del Museu Darder. Els membres del Jurat van presentar cadascun dels treballs, que van ser:
- Un òrgan i una malaltia desconeguts: El pàncrees i la pancreatitis, autora: Jordina Costabella i Despuig de l'INS Josep Brugulat, tutora: Consol Duran i Vila.
- Vostè dirà: La importància de l'anamnesi en el procés diagnòstic, autora: Clàudia Brunet i Torres de l'INS Josep Brugulat, tutora: Marta Castanyer Codinach.
- Disseny d'un habitatge domòtic i sostenible, autor: Pau Padrosa Sala de l'INS Josep Brugulat, tutora: Maite Ros.
- Impressió d'avions 3D, autors: Sergi Bech Sala i Marc Serra Cargol de l'INS Pere Alsius i Torrent, tutor: Joan Carol Tarrús.
- Disseny i construcció d'un quadcòpter amb impressora 3D, autors: Jordi Brunsó Villaranca i Bernat Díaz Sala de l'INS Pere Alsius i Torrent, tutor: Joan Carol Tarrús.
- BMT vs. BMC - Transgènics. Assaig experimental de coexistència, autora: Laia Arbat Ramió de l'INS Pere Alsius i Torrent, tutora: Hortènsia Belmonte Soler.
- Homeopatia: medicina o placebo?, autora: Júlia Boix Serrano de l'INS Pla de l'Estany , tutora: Purificación Hermoso Lendínez.
El treball guanyador va ser BMT vs. BMC - Transgènics. Assaig experimental de coexistència, de Laia Arbat Ramió i els finalistes, ex-aequo, Disseny d'un habitatge domòtic i sostenible, autor: Pau Padrosa Sala i Disseny i construcció d'un quadcòpter amb impressora 3D, de Jordi Brunsó Villaranca i Bernat Díaz Sala.
Cal dir que va haver una gran assistència d'autors, familiars i professors dels instituts, per el que es considera que va estar encertat el canvi de data de l'acte a divendres al vespre. Enhorabona a la guanyadora, els finalistes i a tots els participants, per la qualitat dels treballs i la feina realitzada!

Veure tots els treballs

premis 2016