imprimir article   On ets Andròmeda?

Aquest és el títol d'un conte infantil que acaba de publicar una advocada, Anna Almécija, sòcia de Cel Fosc, entitat que lluita contra la contaminació lumínica i de la qual som també socis com agrupació.
Explica l'experiència d'una nena que ha anat a un planetari amb els seus pares i quan torna a casa i observa per la finestra de la seva habitació, només veu que un gran núvol brillant cobrint el cel. Què haurà de fer per aconseguir veure el cel?
El publica l'editorial DGuardia.cat i us el recomano per fer divulgació del què cal fer per a lluitar contra la contaminació lumínica.

imprimir article   TdC: J. L. Lagrange: Un matemàtic de la Il·lustració.

Tardes de Ciència 2014-2015. Dissabte 9 de maig de 2015 a les 19:00.
Gerard Gómez Muntané, catedràtic de Matemàtica Aplicada. Universitat de Barcelona.
J. L. Lagrange: Un matemàtic de la Il·lustració.
En aquesta ocasió, Gerard Gómez, el nostre company d'Astrobanyoles, ens ve a parlar d'una de les grans figures de la matemàtica, Joseph Louis Lagrange i de la seva relació amb el Sistema Solar, aspecte que en Gerard ha treballat dins de la seva dedicació professional.
Lagrange va viure a Torí, Berlín i París. Va néixer a Torí el 1636 i va viure-hi fins el 1766, sent professor de matemàtiques i geometria i cofundador de l'actual Accademia delle Scienze de Torí. Es traslladà després a Berlín, cridat per Frederic II el Gran de Prússia, qui deia que «El rei més gran d'Europa ha de tenir el matemàtic més gran d'Europa a la seva Cort». Va ser director de la secció de matemàtiques de l'Acadèmia de Berlín fins que, en morir Frederic II el 1787, va acceptar l'oferta de Lluís XVI i va marxar a París. Va signar un acord amb el govern francès que va ser respectat per les autoritats franceses, malgrat els diferents canvis de règim que va haver en els temps de la Revolució. El 1790 va formar part de la comissió encarregada de l'estandardització de les peses i mesures. Quan la Convenció Republicana va suprimir les Acadèmies el 1793 i científics com Lavoisier, Laplace o Coulomb van ser expulsats, Lagrange va continuar i en va ser nomenat president de l'Acadèmia de Ciències de París. L'any 1795 va esdevenir membre fundador del «Bureau des Longitudes» i el mateix any va ser nomenat professor de l'École Polytechnique, la gran escola superior francesa que encara avui és una referència en la formació dels enginyers. Va morir el 10 d'abril de 1813, un any abans de l'abdicació de Napoleó i està enterrat al Panteó, juntament amb molts altres personatges lligats a la història de França.
Continuar llegint.

imprimir article   Presentació del treball guanyador del Premi Astrobanyoles 2015

Presentació del treball guanyador del Premi Astrobanyoles 2015: "Obtenció d'etanol com a combustible". Aniol Roure i Bassols, INS Josep Brugulat.
L'Aniol va plantejar el treball com una exploració de les energies alternatives i va escollir, d'aquestes, una energia que prové de la matèria viva. Així, prova d'obtenir un combustible, etanol (l'alcohol comú) a partir de les algues (obtingudes en el seu medi natural: l'estany, estanyols, rierols), la patata o la farina i es demana si serà possible utilitzar-lo com a combustible per a motors.
Estudia què és l'etanol i la manera com es pot obtenir, per fermentació de les algues, patata i farina, amb l'assessorament del Dr. Jesús Garcia, catedràtic de microbiologia de la UdG. Després prova la manera d'extreure l'etanol de la massa fermentada, per destil·lació amb un alambí de 20 litres de capacitat i un altre destil·lador petit, de laboratori i, fins i tot, fa una destil·lació del destil·lat, una segona destil·lació, per obtenir un producte final més pur. D'aquestes proves resulten èxits i fracassos, així és l'experimentació científica: les algues no li resulten viables per obtenir alcohol, però de la patata i la farina, arriba a obtenir uns bons rendiments, 14% i 40% respectivament. L'alcohol obtingut l'utilitza en el motor d'un avió de ràdio control, per provar la seva qualitat com a combustible. En un petit vídeo mostra com funciona el motor amb l'etanol obtingut, sense diferència apreciable respecte el combustible estàndard.
Amb les preguntes dels assistents va acabar la presentació d'aquest magnífic treball, concloent la 5a edició del Premi Astrobanyoles. Aquest treball guanyador, així com els finalistes i els altres treballs participants es poden veure fent clic a l'enllaç "Treballs 2015" de la columna esquerra d'aquesta pàgina.

imprimir article   Dos banyolins guardonats als premi RPJ

Els dos joves banyolins de Satestrat (www.satestrat.com), Aleix Coma i Lluís Portella, que l'any passat es varen endur el premi de Recerca i Divulgació Cientifica, que Astrobanyoles concedeix des de fa uns anys, van ser guardonats el passat dissabte dia 25 a la 33ª edició dels Premis de Recerca Jove (RPJ).
Uns premis que convoca anualment el Govern de la Generalitat de Catalunya, i que pretenen despertar vocacions científiques entre els joves estudiants del país. Així, els PRJ recompensen l’esforç dels alumnes i també premien els centres escolars que animen els estudiants a endinsar-se en la investigació científica.
Noms il·lustres com Manel Esteller, director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge, Josep Coll, director del Centre d’Investigació de Primats Wolfgang Köhler de Leipzig, o Teresa Roig, cap de l’àrea de rehabilitació neuropsicosocial de l’Institut Guttmann, han rebut aquest premi al llarg dels anys.
En total va haver-hi deu projectes premiats a les comarques de Girona i, del Pla de l'Estany, se'n van presentar tres. No obstant, els altres dos no van estar premiats.
El mateix dissabte a la tarda, Lluís Portella i Aleix Coma, participaren al Festival NOVUM de Ciència, tecnologia i innovació. Concretament ho varen fer dins la Festa de la Ciència que va tenir lloc a la Plaça de les Glòries Catalanes (Barcelona), la qual està promoguda per l'Ajuntament de Barcelona i l'equip d'en Dani Jiménez, físic i divulgador científic (actualment presentador del programa Dinàmiks al canal Súper 3).
Els dos joves de Satestrat varen tenir l'oportunitat d'explicar el seu projecte a totes aquelles persones que es varen apropar a la carpa Einstein. També, totes aquelles persones que ho van voler, van poder escriure i/o gravar un missatge que arribarà fins a l'espai gràcies a la sonda Satestrat II.
Recordem que els dos joves continuen treballant en el projecte i en la construcció d'una segona sonda.

imprimir article   TdC:El Sistema Solar.De l'antiguitat a l'exploració espacial

Eduard Masana Fresno, Dept. D'Astronomia i Meteorologia. IEEC – ICC - Universitat de Barcelona.
Xerrada: El Sistema Solar. De l'antiguitat a l'exploració espacial.
El Dr. Eduard Masana ens va oferir dissabte 11 una xerrada que, per una agrupació d'astronomia com la nostra, és obligat fer de tant en tant. Ens va parlar del Sistema Solar tal com es coneixia a l'antiguitat i va explicar com, avançant els segles, diferents descobriments han donat lloc al que coneixem actualment.
El concepte antic de Sistema Solar incloïa, a més de la Terra, el Sol, la Lluna, els planetes Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn i les estrelles fixes. Tots aquests cossos eren integrats en el model de Claudi Ptolemeu, publicat en l'Almagest el segle II DC. La Terra ocupava el centre del sistema i tots els cossos es movien al voltant amb moviments circulars. Aquest model és substituït el segle XVI per el de Nicolau Copèrnic en el que el Sol ocupa el centre i al seu voltant giren la Terra i els altres planetes. En aquest model la Lluna gira al voltant de la Terra. Més enllà dels planetes continuen sent-hi les estrelles fixes.
A partir del descobriment dels satèl·lits de Júpiter per Galileu l'any 1610, el model canvia substancialment.
Continuar llegint.