imprimir article   Teleportació quàntica a 25 km

La NASA ha confirmat que ha aconseguit enviar informació de l'estat quàntic d'un fotó de llum a una distància de 25 km. La fita s'ha pogut fer gràcies al disseny d'un nou model de detector ultrasensible desenvolupat per la JPL i el NIST. L'anterior rècord era de 6 km. Aquest fet afavorirà la capacitat d'enviar informació encriptada d'una forma més segura.
Si voleu llegir més pitgeu aquí

imprimir article   La sonda Philae s'ha quedat esgotada

Degut a la seva mala orientació final ha deixat d'emetre ja que no pot recarregar les seves bateries i ha entrar en mode d'hibernació, tot esperant que en l'aproximació del cometa cap el Sol sigui possible que torni a rebre energia solar i es torni a despertar. Per ara, tot i havent intentat moure-la una mica per millorar la captació d'energia no ha estat així.
Si voleu veure el camí que va recórrer la sonda després del primer impacte damunt del cometa fins que es va aturar, entreu aquí i si voleu llegir la història sencera de la Rosetta, aquí

imprimir article   Presa de contacte! La sonda Philae aterra al cometa

Després de 10 anys de missió i 6500 milions de quilòmetres recorreguts, els humans hem fet història: el mòdul Philae de la sonda Rosetta ha arribat al seu destí.
L'aterratge damunt el cometa 67P/Churiumov-Guerasimenko és un esdeveniment únic, comparable a l'arribada de l'home a la Lluna.
Hi han hagut moments d'incertesa durant les sis hores que ha durat la maniobra d'aterratge, sobretot quan l'ESA confirmava que els arpons no es van disparar i la sonda només estava subjectada pels cargols dels extrems de les potes quatre centímetres a la superfície del cometa. A més, tampoc s'ha activat el motor de rebotida. Els enginyers intentaran obrir els arpons de manera manual per així assegurar l'èxit.
El punt escollit de l'aterratge s'ha batejat com Agilkia (en honor a l'illa d'Egipte), d'un quilòmetre quadrat, just al cap del cometa, una de les àrees menys accidentades.
Aquesta missió, a través dels experiments que es durà a terme en els propers mesos, ens permetrà conèixer una mica millor l'origen de la vida i del nostre sistema solar al ser els cometes uns dels cossos més vells que tenim a prop.
Per a més informació visiteu: http://rosetta.esa.int/

imprimir article   TdC: "Biotecnologia" Jesús García-Gil

Tardes de Ciència 2014-2015. Dissabte 8 de novembre 2014 a les 19:00.
Jesús Garcia-Gil. Catedràtic de microbiologia al departament de Biologia de la UdG. Xerrada: "La biotecnologia".
El Dr. Garcia-Gil és ben conegut a Astrobanyoles per la seva participació a la Setmana de la Ciència de 2010 i a un recordat sopar G-astronòmic sobre el canvi climàtic. Aquesta vegada ve a parlar de biotecnologia i comença per una definició breu i planera: "la biotecnologia és una caixa d'eines que soluciona problemes".
La ciència ens ha portat a tenir la clau de la nostra supervivència, ja que som capaços de donar de menjar a 7 mil milions de persones sobre el planeta, el que era dubtós que fos possible fa cinquanta anys. Des de fa deu mil anys, quan va començar l'agricultura i la ramaderia, al segle XVII quan es va descobrir la cèl·lula fins als segles XIX i XX quan es van descobrir les proteïnes i els gens, la ciència ens ha permès entendre com, a l'interior de les cèl·lules, unes nanomolècules creen ordre i estructures en contra de la llei general de la termodinàmica que diu que, a l'univers, tot tendeix al desordre. La biotecnologia és una ciència i no una ciència aplicada. Segons Pasteur, les ciències aplicades no existeixen, el que existeix és l'aplicació de la ciència. La biotecnologia, basant-se en les ciències pures, busca el camí més directe per a resoldre un problema. Continuar llegint.

imprimir article   Sons de l'Univers

En aquets enllaç podreu escoltar diversos sons de l'Univers gravats per la NASA.