Dins la programació de Tardes de Ciència al Museu Darder de Banyoles, aquest passat dissabte 8 de juny vam poder gaudir de la conferència del l'astrofísic de la UB Santi Roca. Vam poder conèixer de primera mà un dels projectes més interessants que es duen a terme actualment en el camp de l'astronomia.
GAIA és una satèl·lit de l'ESA per fer astrometria a l'espai. Es llançarà el proper mes d'octubre des de la Guaiana francesa a bord d'un coet Soyuz-Fregat el proper mes d'octubre. El seu viatge per l'espai l'ha de portar al punt Lagrange L2 (punt d'equilibri gravitacional a 1.5 milions de kms).
La seva missió, prevista d'una durada de cinc anys, és la de mesurar mil milions d'estrelles de la Via Làctia (el seu antecessor, Hipparcos, va catalogar prop de 120000 estrelles a alta resolució).
"L'ull" de GAIA està format de 106 detectors CCD de mil milions de píxels (podrien mesurar des de la Terra l'angle d'una moneda d'euro situada a la Lluna) i pentinarà cadascuna de les regions de l'espai previstes una mitjana de vuitanta vegades. La detecció està composta de quatre fases: detecció d'estrelles, posició, classificació i càlcul de velocitat radial.
Tota la informació, 1 Petabyte, serà processada, classificada i recollida en el super-ordinador Mare Nostrum de Barcelona i podrà ser consultada per a tots els investigadors del món.
Si tot arriba a bon port, a més de cartografiar millor i més la nostra galàxia calculant distàncies, moviments, espectres, etc de mil milions d'estrelles, és possible que trobi noves galàxies properes, objectes menors del Sistema Solar (NEOS, asteroides, cometes...), aporti noves proves de la Teoria de la Relativitat General, calculi propietats i distàncies de gran nombre de galàxies llunyanes, de quasars i objectes exòtics. Hipotèticament també podria detectar planetes errants i matèria fosca.
En resum, amb GAIA tindrem una visió sense precedents de la nostra galàxia que serà de gran interès pels investigadors i interessats. Val a dir que tota la inversió en recerca que s'ha fet revertirà de manera substancial en la societat (com ara el nou sistema de compresió de dades utilitzat).
Ens enorgulleix molt el projecte GAIA pel fet de saber que el tema de recepció, classificació i compressió de les dades ha estat treballat aquí, per l'equip de la Universitat de Barcelona del que en Santi Roca en forma part.

La sonda de la NASA Gravity Recovery and Interior Laboratory (GRAIL) ha descobert l'origen de regions massives invisibles de la Lluna que li provoquen una gravetat irregular, fenomen que afecta a les sondes que l'orbiten. Això ha estat possible gràcies als nou mesos d'estudis que han dut a terme aquestes sondes bessones sobre l'estructura interna i composició del satèl·lit aspectes que no es poden veure amb càmeres òptiques.
Les descobertes de la missió GRAIL permetrà que altres sondes en viatges a altres cossos celestials puguin navegar amb major precisió en el futur.
Per a més informació aquí.

El centre de vols espacials Goddard de la NASA juntament amb la Universitat de Estatal de Pennsylvania acaba de fer públic.
un vídeo a partir de les imatges captades pel satèl·lit Swift i fetes en ultraviolat sobre els dos núvols de Magallanes, el gran i el petit, les dues grans galàxies més properes a la nostra. El mosaic està format per milers de fotografies i encara que el locutor parla en anglès, les fotos són remarcables, en espaecial quan mostra la nebulosa de la Taràntula.
Per veure el vídeo feu clic aquí.

Després de 3 anys de visites i trobades amb la gent de Becsa-Casademont finalment s'ha aconseguit que tanquessin el projector que durant tota la nit cremava a la seva fàbrica de Palol, al costat de l'autovia i que estava enfocat de forma incorrecta, enviant la major part de la seva llum al cel, més que a l'anunci. A més el fanal s'havia de tancar a les 00 hores de la nit per ser un anunci comercial d'acord amb la llei.
Segons han informat la seva idea és canviar la posició i que il·lumini de dalt a baix, així estarà més a prop de la paret i es podrà rebaixar la potència del mateix originant un menor consum energètic per a l'empresa i una mica menys de contaminació lumínica per a tots.

El passat dimarts dia 21 al Museu Darder vàrem rebre la visita de Susana Malón experta auditora sobre temes de CL que va fer una classe divulgativa explicant-nos l'excés d'il·luminació existent a les ciutats on els 65% és ineficient i que consumeix el 19% de l'energia mundial. També ens va parlar de la biodiversitat, de la llum intrusa (la que està mal dirigida) i que els 2/3 de la població mundial no pot veure la Via Làctia, així com que els nostres nens comencen a creure que les estrelles són quelcom de fantàstic, doncs no les poden veure.
Finalment ens va enviar un missatge dient que hem d'actuar i controlar l'enllumenat artificial amb la nova tecnologia impedint que el llum surti de la lluminària per sobre de l'horitzontal i que enfoqui només al terra, on cal.
Després va intervenir en Ramon Llorens de Sacopa-Ignialight que va mostrar les característiques d'un nou model de fanal fets amb leds de color ambre que compleixen tots els requisits mediambientals requerits.