Article:

Un dia ben aprofitat

04-02-2003 Joan Anton Abellan Manonellas

Per fi va arribar el dissabte dia 1 de febrer. L'estàvem esperant amb ganes des de que l'Antoni ens va deixar el telescopi.
A primera hora de la tarda vam anar al refugi que té la Teresa, el lloc on teniem previst fer l'observació nocturna, per començar a muntar i familiaritzar-nos amb els diferents components del mateix. Un cop el cos principal instal·lat i ben anivellat, va començar la segona part la de saber per que servien o millor dit, com es feien funcionar els diferents accessoris: el làser, el motor de seguiment,... Però al final ens en vam sortir força be i vam poder fer una perfecta observació de les antenes de Rocacorba.
Un cop tot en marxa vam començar a patir per que el cel s'estava nubulant... però com que no hi podiem fer res i ja ho teniem tot fet, vam entrar a la casa per fer una petita reunió. D'aquesta varen sortir forces propostes: l'esquema del programa de radio que tenim previst que comenci a primers de març (mes endavant ja demanarem col·laboradors per les diferents xerrades); la plantada del telescopi al Puig d'en Colomer, per col·laborar en les activitats de Festae a la Nit; una possible astro-caminada en col·laboració amb algun grup excursionista de les nostres contrades; una possible xerrada en una escola de la comarca,.... En fi, que com veieu la reunió va donar bastant de si.
Mentre anàvem sortint a mirar el cel i la cosa no pintava gens bé. Desprès i aprofitant que el foc estava encès, vam afegir una G a la nostra secció i ens vam convertir en secció de (g)astronomia, amb costelles i pa torrat. Tot això amanit amb un bon vi, cafè i alguna cosa més, que va fer que acabéssim parlant dels forats negres, del temps de Plank i com no del Colúmbia.
Com que ja era fosc vam sortir a fora per acabar d'alinear el telescopi amb la Polar. Faltava poc per les nou del vespre quan el cel es va obrir i com si volgués donar la benvinguda als companys que venien a aquella hora, ens va donar una treva d'hora i mitja que ens va permetre estrenar el telescopi i poder veure: Jupiter i quatre satèl·lits ben arrenglerats (dos per banda), Saturn i el seu anell, Orió i la M42, Syrius, les Plèiades,.... Però a tocar de les onze el cel ja es va tapar definitivament i no va quedar mes remei que guardar tots els estris per un altre dia.
Però en resum podem dir que va estar una sortida força profitosa.