Article:

Carta als Reis d'Orient

17-12-2004 Joan Anton Abellan Manonellas

Ara que s'acosten les festes de Nadal, sempre apareix en alguna que altra carta als reis la paraula telescopi. Doncs be, jo voldria donar-vos uns consells, abans no feu el pas d'anar a la botiga.
En primer lloc, hem de diferenciar entre prismÓtics i telescopis. Que es millor?
De fet sempre que mirem cap al cel pensem en un telescopi, per˛ es l'eina adequada?. Mireu, amb uns bons prismÓtics, podrem gaudir del cel tant o mes que amb un telescopi. Per que? Per la relaciˇ entre el seu camp focal i els augments. No te tants augments com un telescopi i aix˛ ens permet veure les coses en el seu conjunt. De que ens serveix enfocar, per exemple, un grup d'estrelles amb un telescopi?. El que farem serÓ veure aquella "bola" lluminosa mes gran. Ara be, amb un prismÓtics el que farem serÓ veure tot el conjunt molt mes ampliat.

Els prismÓtics porten sempre uns n˙meros, per exemple 7x50, que vol dir aix˛? El primer n˙mero son els augments i el segon el diÓmetre. Per sobre de 50 ja son bons per fer observacions astron˛miques. Ara el que sempre hem de tenir present es que dividint el diÓmetre pels augments ens doni 7 o mÚs (7 es el diÓmetre de la nineta de l'ull dilatada).
Ara penseu que com mes augments, mes sensibilitat i mes pes. I que vol dir? Doncs que necessitarem uns tres peus. O sigui que jo us aconsellaria, per comenšar, un 7x50 o un 8x60.

Ara anem pels telescopis. Existeixen tres tipus de telescopis: els reflectors o de mirall, els refractors o de lents i els que combinen els miralls i les lents. De l'˙ltim no en parlarÚ ja que son molt mes cars i ja son per afeccionats amb uns quants anys a l'esquena.
Si el que volem es un telescopi mixta, que ens serveixi tambÚ per poder mirar un vaixell o un ocell... es a dir per fer-lo servir de dia, aleshores el millor es un de lents. Aquest, a nivell astron˛mic, el podrem fer servir, sobretot, per gaudir dels planetes: dels anells de Saturn o de les llunes de J˙piter, i com no de la lluna, dels seus mars i els seus crÓters.
Ara, si el que volem es dedicar-nos mes al cel profund, a les galÓxies, als c˙muls o a les nebuloses, aleshores el millor es el de mirall.
Quines mides? Si parlem d'un refractor, a partir de 70 mm de diÓmetre ja estÓ be per comenšar. Ara si es un reflector, ens interessa una obertura mes gran, que passi dels 110 mm.
I si parlem de preus, per que us feu una idea, os comentarÚ que a mateix n˙mero d'augments es mes econ˛mic el de mirall que el de lents.

I per ˙ltim dos consells: un, vigileu els trespeus que porta, ja que si son molt lleugers, tremolarÓ tot el que veiem. I dos, no us deixeu impressionar pel n˙mero d'augments. Tingueu present sempre aquesta formula: el mÓxim d'augment que podem acoblar a un telescopi es el doble de la seva obertura. Es a dir un telescopi de 70 mm de diÓmetre treballarÓ perfectament fins a 140 augments.

Be, espero que us hagi aclarit una mica les dubtes que a tots ens venen quan volem fer aquest pas d'apropar la nostra vista al cel.