Article:

Cometa 17P/Holmes

05-12-2007 Daniel Bosch Portell

holmes El dia 24 d'octubre, el cel ens va oferir un esdeveniment espectacular. El cometa 17P/Holmes va augmentar la seva lluentor de forma sobtada i en poques hores. El dia 23 d'octubre tenia una magnitut 16.5 mentre que 24h més tard ja la tenia de 8.55 i anava disminuint a cada hora que passava. El dia 27 ja presentava un nucli amb magnitut 4.24 pel que era fàcilment visible a ull un. Així doncs, un cometa que només podia ser divisat mitjancant fotografia i que estava condemnat a passar per l'actual periheli sense pena ni glòria, es va convertir en un objecte que es podia resoldre fàcilment amb binocles i posteriorment a ull nu inclòs des de cels moderadament contaminats com el de Banyoles. El cometa s'està encara podent visualitzar com un petit nuvolet en mig de la constel·lació de Perseo. Qui conegui aquesta constel·lació, haurà pogut divisar una estrella extra que en el seu moment de màxima lluentor visualmente es podia equiparar a Mirphak i Algol.
La causa d'aquest augment no està clara però es creu deguda a l'aparició d'una escletxa en el nucli del cometa. Això comportà que la superfície exposada als efectes del Sol augmentés de forma espectacular multiplicant la sublimació dels elements que conté. Així, el cometa incrementà la seva lluentor fins a un milió de vegades.
Si ja per si sol, es pot considerar un esdeveniment eccepcional, no és menys remarcable el fet que fou notificat per primer cop a l'Agrupació Astronómica Internacional per part de dos astrònoms amateurs molt propers a nosaltres. Així, aquest descubriment s'ha atribuit a J.A. Henríquez de Canàries per haver-ho vist per primer cop i pocs minuts més tard pel nostre amic Ramon Naves.
Durant els posteriors dies, el cometa ha desarrollat una coma cada cop més extensa però també més difusa, disminuint la seva visibilitat a ull nu. En quan a la cua que tant caracteritza als cometes i que els converteix en objectes fascinants, val a dir que donada la posició respecte al Sol i a nosaltres, la cua té una trajectòria que fa que sigui quasi inperceptible. Podem dir que actualment hi ha una aliniació entre el cometa, nosaltres i el Sol que motiva que la possible cua quedi tapada per la pròpia coma del cometa. Les fotografies que actualmente s'estan prenent del cometa poden diferenciar una petita cua però que queda molt lluny del gran espectacle visual que va oferir el McNaught durant el seu pas per l'hemisferi sud.