Article:

TdC: Jordi Garcia-Mas,"La millora genètica vegetal del s. XXI"

16-04-2014 Josep Lluís Díez Baldero

Dissabte 12 d'abril 2014.
Jordi Garcia-Mas, cap de departament del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) del CSIC, IRTA, UAB.
Xerrada: "La millora genètica vegetal del segle XXI"
El Dr. Jordi Garcia-Mas va explicar el gran avenç de la genètica vegetal des de mitjans del segle passat fins a l'actualitat: a partir del descobriment de l'estructura de l'ADN per Watson i Crick el 1953, la millora de les tècniques de cultiu “in vitro” dels anys 1960's i 1970's, la primera transferència de gens en plantes feta el 1984 o la primera seqüenciació del genoma en plantes de 2001, han estat les fites científiques d'aquest avenç. I va fer aparèixer molt d'hora un dels conceptes claus de la seva exposició, la transferència de gens, és a dir, la manipulació genètica de plantes, els transgènics, dels que va aclarir la seva importància sense refusar però, entrar en el debat que habitualment susciten.
Hem de pensar que d'ençà 10.000 aC, amb el pas de la vida nòmada al sedentarisme del neolític, l'home ha anat domesticant espècies vegetals i conreant les que més satisfeien les seves necessitats. Però cada vegada que se selecciona una determinada varietat més productiva i es deixa de conrear una altra que no ho és tant, es provoca pèrdua de variabilitat genètica amb el factor afegit que la més productiva acostuma a ser menys resistent a les malalties. A mitjans del segle XX, els híbrids ens proporcionen individus més vigorosos i productius que els seus pares, però també més exposats a malalties. A més a més, segons les conegudes lleis de Mendel, les llavors dels híbrids reprodueixen els caràcters de la generació anterior, així que no serveixen per fer una nova generació tan vigorosa i productiva com ells mateixos. Per tant, conrear híbrids implica utilitzar sempre llavors obtingudes per hibridació i per tant comprar-les a l'empresa que les fabrica (Monsanto, Sungenta, Du Pont,...) i estar d'alguna manera a les seves mans.
Els transgènics són una via encara més ràpida que els híbrids per aconseguir millorar la producció agrícola: amb els coneixements actuals del genoma de la majoria d'espècies de conreu, estem en condicions d'aïllar el gen del caràcter que ens interessar potenciar més en una planta i amb tècniques d'enginyeria genètica obtenir els individus (transgènics) més adequats. Allò que abans es feia per selecció dels millors individus a través d'unes quantes generacions, la enginyeria genètica ens permet fer-ho en una sola generació alterant el genoma en el sentit que ens convé.
Els transgènics són bons o dolents? Estats Units, Brasil, Argentina, Índia, Xina són els països més importants cultivadors de transgènics des de fa molts anys i no tenen reclamacions per afectació a la salut humana. Poden afectar al medi ambient, ara o en el futur? És possible, però no en un sentit molt diferent del que han afectat les tècniques de millora agrícola des del principi dels temps. S'han d'utilitzar? Depèn de les necessitats d'alimentació a la població que tinguem. El Dr. Garcia-Mas va acabar la magnífica dissertació assegurant que el repte ara és l'anàlisi de la ingent quantitat de dades de que disposem (bioinformàtica) per poder fer una selecció més eficient. La seva exposició va tenir continuïtat amb les nombroses preguntes dels assistents.