Article:

SOPAR PER PARLAR DE MECÀNICA QUÀNTICA

01-12-2003 Carles Puncernau Ferrer

Ponent : Albert Bramón, Professor de la UAB de les assignatures de Física Teòrica i de Física de Partícules i Mecànica Quàntica.
Lloc: La Xampanyeria El Vilar de Banyoles
Dia : Dissabte 15 de Novembre
Hora d'inici: 20h 30m Hora final: 01h
Assistents : 16 persones.
Fa la presentació el nostre company Miquel Feixas, Professor de la UDG.
Comença la seva exposició el ponent parlant de l'any 1900, quan en Planck va batejar la Mecànica Quàntica (MQ), sense adonar-se'n, i que fins i tot, va anar en contra d'ella.
Altra data important és al 1925/27 amb en Heisenberg i Schroedinger, quan es reconeix la MQ com a idea cabdal de la nova física.
Ens indica que cal assumir indeterminacions, però quines indeterminacions?
Ens explica el cas d'un dau que està volant, que ens marca un valor indeterminat.
Després el dau a sota del cubilet tapat i posteriorment quan es destapa.
La realitat està en suspens, com el dau volant.
Altre exemple, de quin color és una pel·lícula verge?, no ho sabem ni podem saber-ho.
El famós gat de Schoedinger, per situar-nos dins de la MQ, cal que acceptem que el gat pot està viu i pot està mort, i també tot el contrari, tot al mateix temps.
En parla una mica dels quantum-bits, com introducció a la criptografia quàntica i als ordinadors quàntics.
Que les indeterminacions comencen a sorgir a partir de 10-17, quan la constant de Planck és de l'ordre de 10-27.
Acte de la mesura, és el que has trobat a l'intervenir sobre el sistema, entre tots els estats possibles.
Compara els electrons amb baldufes, i la nostra interacció amb ells segons l'eix vertical i l'horitzontal, veiem com responen quan interaccionem amb ells.
Ens diu que l'Einstein deia, mofant-se de quàntics que "Deu no juga als daus".
Explica els fenòmens d'interferència al llançar granets d'arrós per entre les escletxes de la taula, de les possibilitat de passin per una o altre escletxa, o per totes dues a la vegada.
Que les mateixes proves s'han fet amb el fuleré (veure el lloc http://www.hemerodigital.unam.mx/ )
Una molècula de 60 carbonis, semblant a una pilota de futbol, i inclòs amb fluor-fuleré, amb idèntics resultats d'indeterminació sobre per quina ranura han passat les molècules.
Ens posa l'exemple del pare que deixa dos hereus amb deutes i amb diners, però amb promig, o sigui que no sabem quin dels dos té ni els diners ni el deute. Però que si aconseguim contactar amb un d'ells per saber si té o no diners, l'altre germà, per mantenir la quantitat total de diners entre els germans, o no tindrà o tindrà els diners, al contrari del primer germà. O sigui que li implicarem en una opció segons el seu germà tingui l'altre, i a distància.
També ha esmentat les desigualtats de Bell del 1964, que la MQ justifica el vudú, i la teletransportació, iniciada per en Benett (IBM) al 1992
Us recomano entra a aquestes 2 adreces per ampliar una mica més.
http://www.uv.es/metode/
http://mural.uv.es/ferboes/teleportacio.htm (veure també la pàg. anterior)