Article:

Astronomia s'escriu amb G: Forats negres

07-06-2004 Carles Puncernau Ferrer

Conferència a càrrec d'en Jordi Isern (Llançà 1950), Professor d'Investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques i Director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya des de la seva creació al 1996. A més és Doctor en Astrofísica per la Universitat de Barcelona i especialista en astrofísica nuclear i física estel·lar.
El passat dissabte, 5 de Juny del 2004, vàrem fer un dels nostres habituals sopars g-astronòmics, el quart, en companyia del Dr. Isern, qui per la nostra sort està casat amb una banyolina.
Tot d'entrada ens va indicar que la paraula Forat Negre està atribuïda a l'astrònom francès Laplace qui la va encetar al segle XVIII. Després ens va introduir en el tema explicant-nos que la velocitat d'escapament (VE) de la Terra és d'11,8 km/s, i que conforme la força de la gravetat es va fent superior, a les estrelles, també va pujant la VE, fins arribar a un punt en el qual hauria de superar la pròpia velocitat de la llum, cosa que no és possible, o sigui que aquell cos la capturarà i per a nosaltres, al no emetre llum serà com un forat negre.
Aquesta teoria es va revifar amb la Teoria d'Einstein amb la seva definició de la naturalesa corpuscular de la llum.
També va comentar la paradoxa, del col·lapse d'una estrella a volum zero, en una estrella amb electrons degenerats, i el que representa el límit de Chandrasekar, que defineix el radi d'un forat negre, segons la seva massa.
Ens va comentar que existeixen 2 tipus de Forats Negres:
els estel·lars, que són el col·lapse d'una estrella, de massa superior a 2,5 vegades la massa solar, i que va més enllà d'una estrella de neutrons. En el cas de sistemes binaris, s'estudien pels efectes sobre l'estrella companya. A la nostra galàxia es coneixen uns 20 forats negres els de les galàxies de centre actiu, on hi ha un forat negre que es va produir al principi de la formació de l'Univers, i que tenen entre 106 i 109 masses solars, que s'escalfen i emeten radiacions i els detectem com quàsars.
També ens va comentar que el nostra univers era pla, i que en els pròxims 20 anys estaríem en condicions de detectar ones gravitacionals, gràcies a la missió LISA, entre la ESA i la NASA, que està formada per 3 sondes geo-estacionàries a 5 milions de quilòmetres de distància entre elles, i formant un triangle, i que seran capaces de detectar, mitjançant tècniques de làser, oscil·lacions d'1/1022 de distorsió, originades per les ones gravitacionals que ja va descriure Einstein.
En resum, una xerrada molt animada, érem 19 persones al voltant de la taula, en la que, fins i tot, ens va acabant parlant de la cristal·lització de les estrelles en la seva etapa final, de micro-forats i multiversos. Ah, i també del futur Observatori Astronòmic Català del Montsec a Àger (Lleida), on algun dia podrem organitzar una sortida.
Només podem que agrair al Dr. Isern les seves paraules que, tal com va dir ell, parlar d'Astronomia al voltant de l'estany era un privilegi.
Webs d'interés:OAM i CER