|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Temporada 2023-24
19-09-2023
Canvis en el calendari:
- Cinefòrum: Moon. Posposat al dia 25 de maig (en comptes del 18).
- Acte cancel·lat: Cicle MA - Antoni Turiel - El futur de l'energia.
Sopar-G: De què està fet l'univers? - Jordi Miralda
11-05-2024 Carles Puncernau
Després de la TdC, feta al Darder, amb el títol De què està fet l’Univers, ens vam trobar sis socis, més el ponent i la seva dona, a la sala de socis del CNB, per seguir parlant de ciència. Amb la taula parada i servida, vam poder gaudir un parell d’hores, sense cap interrupció del nostre tema favorit en companyia d’un gran científic.
Vam començar parlant de forats negres, que va ser el tema central, però també vam parlar, com no, d’energia i matèria fosca, per conèixer les darreres notícies. També hi vam dedicar una estona a parlar de pel·lícules de ciència-ficció i intel·ligència artificial. Una mica després de les 23 h vam cloure el sopar per permetre al ponent tornar a Terrassa i nosaltres arribar-nos a Crespià per si apareixia alguna aurora.
TdC: la fulla artificial - José Ramon Manuel Galan
13-04-2024 Josep Maria Martos
El passat dissabte 13 d’Abril va tenir lloc la tarda de Ciència habitual cada segon dissabte de mes.
En ella, el Dr José Ramon Manuel Galan ens va fer una presentació del projecte A -LEAF que consisteix en el desenvolupament d’una fulla artificial.
El Dr Galán és membre del ICREA i del ICIQ per al qual treballa amb el seu equip en aquest projecte.
El projecte, en síntesi, tracta de construir un petit dispositiu, escalable i ampliable, que, a partir de la llum del sol, sigui capaç de sintetitzar productes molècules complexes, intentant imitar la funció fotosintètica de les plantes.
Es desmarca de la placa solar en què es genera llum i fa una passa més en què l’energia solar serveix per a síntesis química.
Es plantegen la síntesis de materials combustibles.
En primer lloc ens explica la situació actual del mercat energètic i fa una defensa de les energies renovables. Com a dada interessant diu que la quantitat d’energia Solar que arriba a la Terra, podria donar servei a 4 planetes com el nostre - en l’hipotètic cas d’aprofitar-se en la seva totalitat.
A continuació ens explica els detalls constructius i proves fetes amb la fulla . El projecte final acaba essent un mòdul de metacrilat acompanyat de membranes de diferents metalls que, amb la llum del Sol i diferents reaccions Redox aconsegueixen la síntesis de compostos orgànics simples .El procés es desenvolupa dins del prototip (quadrat d’aproximadament 10cm de costat) on es porta a terme el procés Redox en fase gas.
Un dels interessos del projecte és fer el desenvolupament amb materials abundants i assequibles.
Aquest projecte ha rebut finançament de la UE el 2017 i ara n’ha rebut una segona assignació pressupostària. Aconsegueix rendiments superiors a qualsevol altre intent de fer fulla artificial (hi ha referències bibliogràfiques des del 1972) i, com no, supera al rendiment de la fulla natural - que xifra en un 2%.
Aquesta segona fase la planteja com la de la millora del Rendiment.
Una de les aplicacions que ha sorgit amb el temps és la de ser utilitzada com a font de descarbonització, atès que presenta la capacitat d’utilitzar el CO2 atmosfèric per a sintetitzar compostos més complexos. En la actualitat aconsegueixen sintetitzar àcid fòrmic. També treballen en millorar l’espectre de materials sintetitzables.
Acaba la presentació fent un torn obert de paraula on els assistents debaten sobre la gran utilitat que pot tenir com a font d’energia i de descarbonització.
La seva aplicació a gran escala requereix més inversió i per això ens exposa les seves esperances en la segona fase del projecte, la qual ens podrà presentar en uns anys.
Exposició astrofotografia al Darder
21-03-2024 Carles Puncernau
Escric aquest correu com reconeixement a tot l'equip que ha fet possible
poder realitzar aquesta exposició.
En primer lloc als astrofotògrafs de la nostra associació, tant l'Àngel
com en Joel i en Torky, així com en Dani Bosch i Kilian Vindel.
També a l'Anna, la vicepresidenta, per la il·lusió mostrada en fer-la, a
l'equip del Darder, i als companys d'altres agrupacions que han
col·laborat enviant-nos les seves fotos.
Jo avui, l'he anat a veure, i, realment, he sortit molt satisfet de la
feina feta. Crec que hem pujat un graó com associació.
Us recomano sincerament que l'aneu a veure i la gaudiu. Val molt la
pena. Hi ha moltes hores de dedicació darrera de cada foto, fer,
revelar, imprimir i, finalment, penjar-la.
També agrair a tots el que vàreu participar de l'acte de la inauguració,
m'han dit que vam arribar a les cent persones.
[Enllaç1] - [Enllaç2] - [Enllaç3]
Taller d'astronomia 5
16-03-2024 Anna Larroy
Taller d’astronomia 5
Dissabte 16 de març vàrem realitzar el 5è taller d’astronomia al magnífic local de la Llotja del Tint. Al matí vàrem passar un parell d’hores intentant terraformar el planeta Mart. Ha estat la cinquena trobada per jugar a Terraforming Mars, un joc de taula molt entretingut. Moltes gràcies als jugadors veterans, per les seves explicacions.
A la tarda hi va haver quatre ponències, tal i com indicava el programa. Les dues primeres, sobre la taula periòdica i l’origen dels elements químics a les estrelles, van estar a càrrec d’Enric Figueras i Anna Larroy.
Després d’un breu descans hi va haver una ponència sobre les teories cosmològiques, des del geocentrisme de Ptolomeu, fins a la teoria ^CDM actual, a càrrec d'en Miquel Molina. Per últim, Kilian Vindel ens va parlar sobre el fenòmen O.V.N.I. Ens va estirar mostrant i comentant alguns vídeos que pretenen mostrar la presència d’extraterrestres en el nostre planeta.
Hi va haver una assistència molt bona a totes les xerrades i fins i tot vàrem comptar amb la presència de gent jove. I després de tanta ciència un grup de participants vàrem anar a fer una pizza i vàrem pujar al Pla d Martís on l’Àngel Fajardo i en Josep Bassó havien muntat un parell de telescopis per realitzar l’observació programada. Llàstima que el cel es va anar tapant i vàrem pogués veure molt poca cosa.
14è Premi AstroBanyoles: Lliurament de premis
15-03-2024 Josep Maria Martos
Aquest passat divendres 15 de març, a les 20:00 h del vespre, a la Llotja del Tint, va tenir lloc l’acte de lliurament del Premi Astrobanyoles, en la seva 14ena edició.
L’acte es va iniciar amb els parlaments d’Anna Larroy vice-presidenta d’Astrobanyoles, de Dolors Pujol, responsable dels premis i de Nani Comalat, Regidora d’Educació de l’Ajuntament de Banyoles.
Enguany es donaven, per primera vegada premis en dues categories:
Categoria A: Premi de Recerca i divulgació Astrobanyoles, destinat a treballs de recerca de Batxillerat de l’àmbit de les ciències.
Categoria B: Premi Projecte tecnològic Astrobanyoles, que premiarà al millor Projecte de l’àmbit tecnològic.
Finalment, el jurat va proclamar els guanyadors del Premi Astrobanyoles de Recerca i Divulgació Científica en aquest 2023 a:
CATEGORIA A- Grau Serramitjana Espunya, de l’Institut Josep Brugulat, pel seu treball La Bioquímica de l’esport - una aplicació a la pràctica del piragüisme. Tutoritzat per Eva Llaó
CATEGORIA B - Laura Feixas Ramió, de l’Institut Josep Brugulat, pel seu treball La Fotografia Analògica. Tutoritzat per Assumpta Planas.
El jurat va fer una presentació i Resum de cadascun dels treballs presentats, destacant-ne la qualitat i l’alt grau de Divulgació Científica que representen. També va expressar el reconeixement per la feina que porten a terme els tutors, guiant i acompanyant als alumnes en la seva recerca.
Els treballs es poden veure a l’històric d’edicions de l’apartat Premi d’Astrobanyoles.
Enhorabona als guanyadors i a tots els participants!
TdC: Aigua: no només quantitat, també qualitat - Clàudia Fontàs
10-03-2024 Anna Larroy
Clàudia Fontàs és doctora del departament de química de la UdG, pertany al grup de recerca en Química Analítica i Ambiental i és i directora del Campus Aigua de la Universitat de Girona.
La Dra. Fontàs comença la xerrada parlant-nos de la quantitat d’aigua i mostrant-nos mitjançant un mapa en quina posició privilegiada ens trobem al Pla de l’Estany ja que les reserves actuals d’aigua a les comarques internes de Catalunya es troben en un 14,5%.
De quina aigua disposem? En una situació de normalitat el percentatge més gran de l’aigua que utilitzem és dels embassaments, però en una situació d’emergència com l’actual, l’aigua dels embassaments disminueix i per força ha d’augmentar el percentatge d’aigües subterrànies, dessalinitzades i reutilitzades. El 30% de l’aigua que es consumeix a Catalunya en aquests moments ja és regenerada o dessalinitzada.
Passa a parlar aleshores del cicle de la gestió de l’aigua. L’aigua entra en aquest cicle a partir de tres punts, els embassaments, les aigües subterrànies i les dessalinitzadores. A partir d’aquí l’aigua passa a les potabilitzadores per poder ser transformada en aigua de boca i distribuïda per tota la xarxa 6ns a les llars i les industries. L’aigua que ja ha estat utilitzada és sanejada a les depuradores, en tenim 548 a Catalunya, convertint-se en aigua regenerada que pot ser reutilitzada pel reg o es retorna als rius o al mar. Està en procés un estudi per retornar aquesta aigua regenerada a les capçaleres dels rius, per tal de millorar la seva qualitat de forma natural i que pugui tornar a ser utilitzada per al consum.
A continuació passa a parlar de la contaminació de l’aigua que es pot produir per fonts naturals i tenim aleshores contaminació per arsènic, mercuri, zinc, o altres elements, o bé per fonts antropogèniques. En aquest darrer cas la contaminació pot ser deguda a activitats industrials, usos domèstics, o d’altres i els contaminants més abundants són els plàstics, els compostos farmacèutics, els disruptors endocrins, els productes d’higiene corporal i els plaguicides entre d’altres. El mercuri es un metall que pot arribar a l’atmosfera provinent de les industries o dels volcans, és extremadament volàtil i pot circular per l’atmosfera a centenars de quilòmetres d’on s’ha produït on precipitarà amb la pluja arribant a l’aigua. Aquest metall pot ser filtrat pel plàncton que servirà d’aliment a peixos, pujant per la xarxa tròfica i acumulant-se fins arribar a nosaltres.
Ens explica també que l’estat regula la qualitat de l’aigua mitjançant uns paràmetres químics. Ja sabem que l’aigua de Banyoles és molt dura ja que té una quantitat de sulfats que supera en molt el màxim recomanable, però això no és perjudicial per a la salut i no constitueix un límit per a la seva utilització. Podem estar molt contents de la qualitat de l’aigua que tenim.
Per acabar la xerrada ens explica que el nitrat és el principal contaminant que podem trobar a les nostres comarques i acompanya l’explicació amb notícies que han sortit als mitjans de comunicació. La contaminació per nitrats és deguda als purins. Els ajuntaments acostumen a resoldre el problema de contaminació diluint aquesta aigua amb una altra no contaminada i rebaixant així el paràmetre, però això no resol el problema, que es podria solucionar amb una planta desnitri6cadora com la que s’ha instal·lat a Navata.
Després d’una xerrada molt interessant hi ha un torn de preguntes en que hi participen molts dels presents a la sala.
