Temporada 2021-22

01-09-2021

Calendari subjecte a canvis i/o a les restriccions de cada moment.

14 maig 22, 18h. Museu Darder: Presentació Premis Astrobanyoles 12a edició.
14 maig 22, 19h. Museu Darder: TdC – Quim Tarradas - Descobriment de l'espai més proper

20 maig 22, 19h. Museu Darder: Objectiu 2030, per un Pla de l’Estany sostenible - Laia Sarquella, enginyera química: La bioenergia: cap a la sobirania energètica

11 juny 22, 19h. Museu Darder: TdC – Kilian Vindel - Astrofotografia








Caminada noctura

06-05-2022 Anna Larroy

Els participants s’han trobat a la Platja d’Espolla amb els companys del Centre Excursionista de Banyoles, entre tots una quinzena, per fer una caminada nocturna fins a la Pista d’aeromodelisme del Plà de Martís, on estava prevista una observació astronòmica amb telescopis i a ull nu. A tall d'anècdota, ens han explicat que quan caminàven per la via verda del pla de Martís, han trobar un munt de granotes i algun gripau que aprofitaven la foscor per travessar d'un camp l'altre. Havíen d'anar alerta de no trepitjar-les i han provocat algun ensurt, sobretot entre la mainada del grup.
Han arribat cap a les 11 a la pista d’aeromodelisme, però la observació del cel no s’ha pogut fer, com els pagesos depenem del temps, i les fortes ratxes de vent i els núvols han impedit la observació. De tota manera en Pere Tarancón i l’Àngel Fajardo ens han fet unes interessants explicacions del que de tant en tant ens deixaven veure els núvols i fins i tot d’allò que intuíem. Esperem tenir més sort amb la climatologia el proper cop.

El que si hem pogut fer ha estat començar el curs de maneig de telescopi. En aquesta primera sessió hem participat cinc socis i l’Àngel Fajardo ens ha anat explicant pas a pas com s’ha de muntar i posar en estació el telescopi. Tot i no poder observar, la sessió ha estat molt profitosa i ben aviat farem la segona. Si algú es vol afegir, encara hi és a temps.








TdC: Com es detecta una nova partícula al CERN? Adrià Salvador Salas (CERN)

09-04-2022 Dolors Pujol

Museu Darder de Banyoles. Dissabte 9 d'abril de 2022. 19h.
Adrià Salvador Salas. CERN.
Aquest dissabte, hem tingut l’oportunitat d’escoltar el físic Adrià Salvador, que ens ha explicat en què consisteix la seva recerca al CERN, el laboratori de física de partícules més gran del món.
Amb l’experiment de Thomson dels raigs catòdics, i el de la làmina d’or de Rutherford, ja va quedar demostrat que els àtoms, aquests constituents de la matèria, contenen partícules en el seu interior: un nucli amb protons i neutrons, i una escorça amb electrons. Amb la revolució quàntica de Planck, Einstein, Bohr, de Broglie i la matemàtica d’Schrödinger, podem entendre que aquestes partícules tenen una naturalesa dual (ona-corpuscle) i que no podem situar-les en un determinat lloc de l’espai sinó que estan en un camp quàntic i és quan es fa l’observació, que pren valor i sentit, la seva posició.
Els experiments de l’època, consistien en bombardejar materials amb elements radioactius. En les anomenades Cambres de bombolles, que contenien un gas saturat en un camp magnètic, es podien observar els recorreguts de les partícules a causa de les interaccions entre elles. Tots aquests experiments, van donar lloc a un zoo de partícules, que va portar a la seva classificació i a la predicció de noves partícules per part de Gell-Mann. I efectivament, es descobriren els quarks, que juntament amb els leptons, formen la matèria. Els quarks més lleugers, l’up i el down, són els més estables i s’agrupen de tres en tres formant els protons i els neutrons. L’altre constituent bàsic de la matèria, els electrons, són leptons. I en aquest món de partícules subatòmiques, és on entren en joc la força electromagnètica, la força nuclear feble i la nuclear forta.
Amb tot aquests coneixements, els científics del CERN intenten detectar noves partícules. I ho fan seguint 3 passos:
1. Produir les partícules
2. Detectar-les
3. Analitzar les dades
L’estudi de partícules que no existeixen a la natura, implica el fet que primer s’hagin de generar. La producció de partícules es fa mitjançant els grans acceleradors de partícules, on es fan xocar feixos de protons, guiats a través de potents electroimants, de manera que es concentra l’energia en un sol punt, el de l’impacte. L’energia en el punt de la col·lisió arriba a 13 TeV i es poden generar 40 milions de col·lisions cada segon. Per analitzar tots aquests impactes, l’LHC ( el Gran Col·lisionador d’hadrons) compta amb 4 detectors: l’ALICE, que estudia el plasma quark, els primers moments després del Big Bang; l’LHCb, que està especialitzat en el quark bottom, i l’ATLAS i el CMS, que tenen uns propòsits més generals.
I centrant-nos en l’ATLAS, l’aparell toroïdal de l’LHC, el seu disseny format per capes, li permet tenir diferents sub-detectors i mesurar el major interval possible d’energies. Amb això es pretén que sigui quin sigui el procés produït o les partícules generades, l’ATLAS sigui capaç de detectar-les i mesurar les seves propietats. Analitzant les dades de repeticions continuades de l’experiment, s’ha observat que la possible presència d’un bosó de Higgs va lligada a l’emissió de dos fotons. Aquest fet s’aprofita per mesurar la quantitat de vegades que la col·lisió que origina un fotó-fotó, té lloc a un determinat rang d’energies, i quan s’obté una anomalia en l’estadística…és quan es té l’indicador de la presència d’una nova partícula.
La xerrada ha estat molt interessant i ha comptat amb la presència d’un nombrós públic, molt encuriosit amb les explicacions del físic banyolí. Desitgem molta sort i molt d’encert a l’Adrià en l’estudi de la física de partícules i li volem donar les gràcies per la seva presència a les Tardes de Ciència.



[Enllaç1]






Sopar G: Com es detecta una nova partícula al CERN? Adrià Salvador Salas (CERN)

09-04-2022 Dolors Pujol

9 abril 2022
Al voltant d’una taula, a un reservat del Club Natació, ens hem trobat uns quants socis amb ganes de continuar fent preguntes a l’Adrià. El món de les partícules i com s’investiguen al CERN és d’allò més engrescador.
Vam parlar del bosó de Higgs i el seu camp, d’estrelles de neutrons i forats negres. També ens vàrem interessar per la seva trajectòria professional, val a dir que està fent el doctorat en aquella institució al temps que fa altres feina per la Universitat de Barcelona.
Un seguit de preguntes també sobre la validesa de la Teoria Cosmològica actual i si pot variar en el futur. Perquè les constants físiques son com son i la possibilitat d’altres universos.
El resultat va ser que quantes més preguntes responia més dubtes creava.








12è Premi AstroBanyoles: Lliurament de premis

01-04-2022 Dolors Pujol

El Jurat ha decidit atorgar el Premi Astrobanyoles de Recerca i Divulgació Científica en aquest 2022, en la seva 12a edició, ex aequo a:
- Oriol Capallera Rodrigo, de l’institut Pla de l’Estany, pel seu treball Cirurgia Robòtica. Creació d’un sistema quirúrgic
- Pau Hidalgo Pujol, de l’institut Pere Alsius, pel seu treball L’artista insensible. Creació d’una intel.ligència artificial per a la composició d’una cançó.

Així mateix, s’han declarat dos finalistes:
- Paul-Cristian Cristea, de l’institut Pla de l’Estany, pel treball Estudi de les animacions en 2D
- Marc Darnés Castanyer, de l’institut Pla de l’Estany, pel seu treball Automatització industrial.

El jurat vol posar de manifest la gran qualitat de tots els treballs presentats i expressar el reconeixement per la feina dels tutors per portar a bon fi els treballs de recerca de batxillerat. Els treballs es poden veure a l’històric d’edicions de l’apartat Premi d’Astrobanyoles.
Enhorabona als guanyadors i a tots els participants!








TdC: Intel·ligència Artificial, què és, on és i per a què serveix. Karina Gibert

12-03-2022 Anna Larroy

Museu Darder de Banyoles. Dissabte 12 de març de 2022. 19h.
Karina Gibert és catedràtica i directora del centre de recerca Intelligent Data Science and Artificial Intelligence Research Center (IDEAI-UPC) i vicedegana de presidència per igualtat i ètica del Col.legi Oficial d'Enginyeria Informàtica de Catalunya.
En aquesta tarda de ciència Karina Gibert ens fa un passeig històric per la disciplina i ens descobreix amb quanta intel·ligència artificial (IA) convivim cada dia, alhora que ens presenta alguns dels projectes en els que ha treballat al llarg de la seva trajectòria, des de l'àmbit social a l'astronòmic, passant per la salut o el d'elaboració de polítiques.


[PDF1]


[Enllaç1]






Taller d'astronomia 3

05-03-2022 Carles Puncernau

El passat dissabte dia 5 va tenir lloc el Taller d’astronomia-3, o sigui, el tercer que promovem des d’Astrobanyoles. La realització va seguir amb els patrons anteriors, una sessió matinal jugant a un joc de sobretaula, amb connotacions científiques i a la tarda una sèrie de xerrades sobre temes d'astronomia.
El joc triat enguany ha estat Mars terraforming, un joc d’estratègia amb dues vessants, una cooperativista (cal ajudar-se entre tots) i altre individual, on cadascú segueix la seva forma de plantejar el joc. Així cal fer mars, ciutats, boscos, mineria i, al temps, fer pujar la temperatura del planeta i millorar el seu percentatge en oxigen, per tal de fer-lo habitable.
Vam aconseguir fer dues taules amb un total d’onze participants i les partides van durar prop de dues hores. Agraïm la col•laboració de Rafel i Martí Juanola com instructors i mestres experts del joc.
A la tarda vam fer tres xerrades, de menys d’una hora. Hi havia fins a 15 assistents escoltant els temes ja previstos, Mart, passat, present i futur a càrrec de Kilian Vindel, Asteroides, ahir, avui i demà per en Carles Puncernau i Exoplanetes al dia explicat per l’Enric Figueras, en nom d’en Josep Lluís Diez qui per causes imprevistes no ho va poder realitzar, però sí preparar. Totes elles les podeu tornar a veure al nostre canal de youtube.
Per cloure el taller teníem la previsió d’anar a sopar junts, qui estigués interessat, i després anar a fer una observació amb telescopi, però el temps no ens va acompanyar i vam decidir posposar la sortida fins el maig.
Esperem que els astres ens siguin favorables i el proper any podem trobar-ne per a fer el taller-4.