Temporada 2022-23

19-09-2022

11 febrer 23, 19:00h. TdC - Núria Salan - L'enginy (in)visible - Dia de la dona i la nena de la ciència - Museu Darder. [Enllaç]








13è Premi AstroBanyoles: Convocatòria

23-10-2022

PREMI ASTROBANYOLES DE RECERCA I DIVULGACIÓ CIENTÍFICA 2023 [13a edició]
Cartell [1] - Bases [2]



[Enllaç1]  -  [Enllaç2]






Cinemafòrum: la llegada.

21-01-2023 Anna Larroy

Encetem aquesta nova activitat amb la pel·lícula “La llegada”.

Títol Original: Arrival
Any: 2016
Durada: 116 min
País: Estats Units
Director: Denis Villeneuve
Guió: Eric Heisserer. Basat en un conte de Ted Chiang
Música: Jóhann Jóhannsson
Fotografia: Bradford Young
Repartiment: Amy Adams, Jeremy Renner, Forest Whitaker, Michael Stuhlbarg, Mark O'Brien, Nathaly Thibault, Pat Kiely, Joe Cobden, Tzi Ma, Julian Casey

Abans de veure la pel·lícula, el company Enric Figueras ens fa una breu introducció amb els motius que ens han dut a iniciar aquesta activitat i ens explica que el guió està basat en el conte de Ted Chiang, "The Story of Your Life", tot i no ser-ne del tot fidel.

Després del visionat de la pel·lícula el company Kilian Videl obre el col·loqui amb dues frases de la pel·lícula:

“A pesar de conocer el camino y a donde conduce, lo acepto gustoso”

“Si pudieras ver toda tu vida, de principio a fin, ¿cambiarías algo?”

Aquestes frases es refereixen al fet de que en el moment en que la protagonista, la doctora Louise Banks, Amy Adams, aprèn el llenguatge dels heptapodes, el temps per ella deixa de ser lineal i és capaç de veure la seva vida futura alhora que el moment actual.

Es comenten també moments de la pel·lícula que han impactat, o bé que no han quedat del tot clars, i algun “truc” del guió per lligar dos moments clau.

Es parla també de si realment el llenguatge pot modificar la manera de pensar, sembla que actualment no tots els lingüistes hi estan d’acord, i de la dificultat que pot representar l’aprenentatge d’un idioma que no està basat en fonemes, sense cap tipus de referència.

Estem una bona estona comentant com creiem que seria una possible arribada a la Terra d’una espècie extraterrestre i com els rebrien els humans i si seríem capaços de posar-nos d’acord per realitzar alguna actuació conjunta.

Es tanca el col·loqui fent una valoració molt positiva de la banda sonora de Jóhann Jóhannsson.








TdC: Hidrogeologia de l'Estany i voltants - Enric Viñals

14-01-2023 Anna Larroy

A càrrec d’Enric Viñals. Facultatiu de Mines i diplomat en hidrologia subterrània. Membre de la International Association of Hydrogeologists (IAH).

La primera tarda de ciència del 2023 ha comptat amb la presencia de l’Enric Viñals, i en la seva ponència ens ha explicat d’on ve l’aigua que surt a l’Estany de Banyoles.

Ha començat dient que l’estany de Banyoles forma part d’un sistema hidrogeològic que s’ha batejat com Banyoles-La Garrotxa, i que és un fenomen singular i poc conegut, però que com tots els fenòmens a la natura, es regeix per les lleis més fonamentals de la física i també de la química. L’aigua és un líquid que es mou per l’acció de la gravetat i els vasos comunicants i la pressió atmosfèrica regula la posició de la interfície aire/aigua. I ens ha explicat quines són les zones de màxima pluviometria i quina direcció prenen els fluxos d’aigua, sempre cap a l’est, cap al mar.

A continuació ens ha explicat els circuits que segueixen els fluxos d’aigua subterrània. L’aigua es mou pel subsòl a traves de fluxos superficials, amb temps curts de permanència i uns altres de més profunds i més lents. En el primer cas les aigües tenen una mineralització més baixa mentre que en els circuits profunds les aigües són més mineralitzades, degut al major temps i també a la major temperatura que fa augmentar la solubilitat.

Ens ha aclarit aleshores que l’aigua subterrània no “circula” sota terra com un riu a la superfície. Una gota infiltrada a la capçalera s’incorpora a la massa emmagatzemada en el subsòl i l’acumulació provoca un ascens en el nivell que, per vasos comunicants, pressiona la massa d’aigua propera als punts de surgència, obligant-la a sorgir.

Des de les darreries del segle XIX uns quants autors han anat proposant diferents teories sobre la procedència de l’aigua que brolla de l’estany i d’unes quantes surgències més, permanents o temporals, que hi ha al seu entorn. Però la realitat és que només dos ho van investigar veritablement, amb treballs orientats a intentar esbrinar-ne l’origen, i cap ho va fer amb prou mitjans i resultats per a desvetllar del tot els mecanismes que el governen.

En Manuel Vidal Pardal el 1959 i en Miquel Sanz Parera el 1981 i van establir com a teoria més probable, que les aigües que brollen a l’Estany de Banyoles, platja d’Espolla i estanyols i bullidors de Sant Miquel de Campmajor, provenen de le pèrdues d’aigua per infiltració a les lleres dels rius Llerca i Borró, tot i que no van estudiar cap altre punt d’infiltració.

A continuació ens ha explicat que l’any 2008, amb un decret de sequera, l’ACA (agència catalana de l’aigua) va decidir estudiar el sistema hidrològic, realitzant diverses perforacions tant a la zona de l’Estany com a la Platja d’Espolla. Es va perforar un pou nou a la zona dels amaradors on varen trobar les calcàries amb cavernes enormes i es va produir una surgència amb un cabal de 195 litres/segon. A la platja d’Espolla, es va trobar un embut càrstic , com un con d’acumulació de sediments, amb una xemeneia, que es per on es produeix la surgència de l’aigua.

Per acabar la xerrada ens ha explicat que tots els estudis coincideixen en que una font de procedència de les aigües són els rius Llerca i el Borró, però no queda clar el percentatge. Hi ha moltes possibilitats que una part important de les aigües arribin per infiltració difosa des de l’oest provinent de la zona d’olot i no per infiltració directa. Tampoc es coneixen encara totes les sortides, per exemple les que aporten aigua al Ter i les que hi pot haver cap a l’est, cap al mar.



[Enllaç1]






TdC: Les dades espaials: què són i per a què serveixen? - Toni Sellarès

10-12-2022 Dolors Pujol

A càrrec del Dr. Toni Sellarès, Llicenciat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona i Doctor en Matemàtiques per la Universitat Politècnica de Catalunya; professor al Pere Alsius, a la Universitat de Girona i a l'Escola Politècnica Superior.

Les Tardes de Ciència d’aquest mes de desembre, han comptat amb la presència del matemàtic Toni Sellarès, que ens ha parlat sobre les dades espacials i com es poden processar a través de la Geometria Computacional. 

Aquest és un camp que compta amb múltiples aplicacions, com per exemple la cerca que podem fer amb el mòbil de les dues farmàcies que tenim més a prop. 

Les dades espacials fan referència a la posició d’objectes geomètrics i les relacions de proximitat (topologia) entre aquests objectes. Permeten modelar plànols urbans, xarxes de carreteres, mapes de continents o regions d’aquests mapes, fins i tot galàxies o estructures moleculars, entre altres. 

Una vegada adquirides les dades a través de satèl·lits o drons, s’han de transformar i emmagatzemar en grans equips perquè puguin ser utilitzades per les persones que dissenyaran les aplicacions. 

El Processament d’aquestes Dades Espacials per extreure’n informació significativa, requereix una gran quantitat de càlculs sobre un gran volum de dades (Big Data, en català Dades massives). Per fer aquests càlculs calen algorismes i estructures de dades. 

Per a dissenyar un algorisme cal coneixement. Aquests algorismes, dissenyats per experts, han de ser eficients i per això, cal que siguin ràpids a l’hora d’obtenir un resultat. Alhora, cal que el cost, és a dir, el nombre d’operacions elementals necessàries per a obtenir el resultat, sigui el mínim possible. El repte estarà doncs, en dissenyar algorismes eficients, amb costos baixos i velocitats altes. 

Les estructures de dades són la forma d’organitzar l'emmagatzematge d’un conjunt de dades. Exemples d’estructures serien en forma de llista o en forma de graella de quadrats, on cada quadrat té una llista. Tot i que emmagatzemar les dades en forma de retícula suposaria un cost més elevat que fer-ho en forma de llista, si el problema s’ha de resoldre moltes vegades, valdrà la pena utilitzar l’emmagatzematge de retícula perquè l’algorisme sigui més ràpid i per tant, més eficient. Cal mirar doncs, que el cost total sigui el menor possible. 

Els programes informàtics dissenyats per experts permeten la implementació d’un algorisme i de les estructures de dades en un llenguatge de programació. Aquests programes són executats per un computador, que processa les dades d’entrada per obtenir un resultat.

Per processar aquestes dades, és on entren en joc les tècniques de Geometria Computacional. 

Tot seguit, s’han presentat exemples d’alguns problemes que resolt la Geometria Computacional, i com s’apliquen al Processament de Dades Espacials: determinar els hotels inclosos en una regió circular, saber si els diferents trams d’un trajecte passen per una zona urbana o boscosa, determinar on hem de localitzar una nova torre de comunicacions per tal que la cobertura sigui màxima, conèixer quin és el camí per on es tarda menys, determinar quines són les trajectòries que segueixen els vehicles a una ciutat o la trajectòria d’un futbolista durant un partit, entre altres. 

Hem gaudit molt amb les explicacions d’en Toni, que de manera molt entenedora ens ha transmès què són les dades espacials i tot el potencial que hi ha al darrera de la Geometria Computacional, amb les aplicacions tan variades i al mateix temps tan útils que pot arribar a tenir. 

Volem agrair la seva participació a les TdC i l’oportunitat de compartir un tema tan interessant!



[Enllaç1]






Club de Lectura: "L'estrany cas del Dr Jekyl i Mr Hyde"

22-11-2022 Anna Larroy

Club de lectura. Setmana de la ciència

El cas misteriós del Dr Jekyll i Mr. Hyde de Robert Louis Stevenson
Traducció de Salvador Oliva
Conductor del Club de lectura, Jaume Bayó. Amb la participació de Salvador Oliva.
Introdueix l’activitat l’Eva representant a la Biblioteca de Banyoles.

En Jaume Bayó comença justificant la tria d’aquest llibre dins la setmana de la ciència, explicant que hi ha molts treballs de caire mèdic que relacionen el desdoblament del Dr. Jekyll amb síndromes com el de Tourette, a més del de personalitat múltiple. A continuació ens fa un breu resum de la biografia de l’autor, destacant la influència que va tenir la seva dona, Fanny Van de Grift, en la seva escriptura. Concretament la novel·la que hem llegit la va escriure en despertar d’un dels malsons que patia amb freqüència i va trigar solament tres dies en acabar-la. La va donar a llegir aleshores a la seva dona i amb les seves correccions va escriure la segona i definitiva versió.

A continuació en Salvador Oliva ens parla de l’èxit tan gran que va tenir la novel·la entre la població, però que en canvi la crítica acadèmica no l’ha sabut valorar, i ens recomana el llibre, Curso de literatura europea de Vladimir Nabokov, on se’n pot trobar un estudi exhaustiu. Segons el Dr. Oliva es tracta d’una novel·la d’estil, Stevenson estava obsedit pel llenguatge i per la forma com el novel·lista ha d’usar el llenguatge. Les frases, en llegir-les en anglès, resulten musicals i la principal dificultat per fer la traducció ha estat buscar aquesta musicalitat en català.

Parlant de l’estructura narrativa, ens comenta que el fet d’haver-hi diversos narradors va ser revolucionari per l’època. L’eix de la novel·la és el notari Mr. Utterson i nosaltres anem sabent en tot moment el mateix que ell va esbrinant. Va apareixent a cada pàgina la dualitat, tema central, així com el concepte del mal.

A partir d’aquí comença el col·loqui entre els participants i es toquen temes diversos com la utilització de la química per fer creïble la transformació, degut al paper rellevant de la ciència que estava emergint a finals del segle XIX. El concepte del mal o la frase inicial de la novel·la que ens introdueix de forma genial a la narració.

Per finalitzar en Jaume Bayó, desprès de dotze anys, s’acomiada del club de lectura científic i li agraïm la feina feta.








SdC: Ciència ciutadana - Xavier Salvador Costa

19-11-2022 Dolors Pujol

Què és i quin paper pot tenir la ciència ciutadana en un futur?
A càrrec de Xavier Salvador, de l’Institut de Ciències del Mar

Aquest dissabte, al Museu Darder, Xavier Salvador, de l’Institut de Ciències del Mar, ens ha explicat en què consisteix la ciència ciutadana, concepte que ha estat el tema de la setmana de la ciència d’enguany.

La ciència ciutadana es fonamenta en la generació de nou coneixement gràcies a la participació activa de la ciutadania. I és que un equip de científics, no pot arribar a recollir totes les dades que tota una comunitat de persones són capaces d’obtenir. Els ciutadans, coneixedors del seu territori, passen a ser membres actius en la recollida de dades o en la transmissió d’informació per a un determinat projecte. D’aquesta manera, el poble es sent el projecte seu i pren consciència dels beneficis que es deriven de la seva participació. Sovint, trobem molts estudis realitzats lluny de la nostra terra, publicacions en anglès i que moltes vegades cal pagar per a l’obtenció de determinades dades. Calen estudis a casa nostra, amb dades obertes i accessibles a tothom. Aquest és un dels objectius de la ciència ciutadana.

En Xavier ha continuat la xerrada amb uns quants exemples de ciència ciutadana al nostre entorn, que s’han establert amb èxit:
- L’Atles dels Ocells nidificants de Barcelona i també el de Catalunya
- Projecte RiuNet, una aplicació que permet mesurar l’estat hidrològic i ecològic d’un riu i poder fer les correccions per millorar-ne el seu estat
- Projecte Compass, per avaluar una aplicació en el control de factors de risc cardiovasculars
- Odour collect, projecte per detectar a quines zones d’una ciutat hi ha males olors
- Canair.io, sensors per mesurar la qualitat de l’aire d’una ciutat, durant els recorreguts que fan els ciutadans que hi participen
- Informe de l’Observatori del patrimoni natural i la biodiversitat, on la majoria de dades han estat recollides gràcies a la ciència ciutadana.

L’equip de científics on participa en Xavier, ha proposat la plataforma de ciència ciutadana MINKA, que reporta biodiversitat. La plataforma és un espai obert on tothom pot consultar dades de diferents estudis i proposar un projecte relacionat amb la biodiversitat.

La plataforma també inclou la biomarató, que s’estableix convocant a la ciutadania en un determinat lloc i moment (bioblitz) i que permet fer el cens de determinades espècies en una zona en concret.

Per finalitzar, ens ha parlat de tot el que podem aconseguir amb la ciència ciutadana:
- obtenir dades locals i dades de zones poc estudiades
- millorar el coneixement del nostre entorn
- promoure la participació inclusiva
- incidir en el coneixement local i en les polítiques de gestió, fent-les més eficients
- crear cultura

Amb l’entusiasme que ens ha generat en Xavier, biòleg, naturalista i gran amant del busseig, hem donat per finalitzada la setmana de la ciència d’aquest any.

Segur que haurà despertat a més d’un, les ganes per involucrar-se en algun dels projectes de ciència ciutadana.

Durant la cloenda, s’ha fet entrega dels premis als guanyadors del concurs de cartells de la setmana de la ciència (Aina Codina i Dune Ferran, de Casa Nostra) i als guanyadors de la marató fotogràfica (Mohamed El Bazi, Orson Ereza, Jan Hidalgo i Paula Parés, de l’INS Pla de l’Estany).



[Enllaç1]






TdC: 100 científiques a l'Antàrtida - Anna Cabré

12-11-2022 Anna Larroy

A la tarda de ciència d’aquest mes hem tingut a la física del clima i oceanògrafa Anna Cabré, que ens ha parlat de la seva tasca com a física del clima i de la seva experiència en el programa de formació i empoderament Homeward Bound, que es proposa crear una xarxa global de 1000 dones cientí?ques treballant per un planeta sostenible. Des del 2016 i ?ns que va arribar la pandèmia, cada any, 100 dones de l’àmbit cientí?c han participat en un viatge de formació en lideratge, estratègia i visibilitat a l’Antartida.

Comença la conferència explicant-nos el seu recorregut professional: des de l’estudi de l’Univers a gran escala, passa a un grup d’investigació que estudia l’estructura a gran escala dels oceans i ?nalment col·labora amb grups de treball que intenten que el canvi climàtic sigui considerat un problema de seguretat pel Consell de seguretat de les Nacions Unides.

A continuació ens explica què fa una física del clima. Analitzar els models de la Terra amb oceà, atmosfera, terra i gel per poder prendre decisions. Estudiar els ?uxos d’oxigen, de diòxid de carboni, els corrents, el ?toplàcton, … i diferenciar quins canvis són deguts a la variabilitat natural i quins al canvi climàtic.

Passa llavors a parlar de l’Antàrtida, del tractat de l’Antàrtida, de les seves serralades intactes, de com re?ecteix la llum del Sol en forma de radiació d’ona curta i de què passaria si una zona es fongués. L’Oceà austral connecta tots els oceans, es on es formen els corrents més profunds que bombegen nutrients a la resta d’oceans i com es forma la corrent termohalina. Compara l’Antàrtida amb un dels cors del cos planetari.

A continuació ens parla del motiu del viatge a l’Antàrtida, relacionant-lo amb el problema de la discriminació de gènere. L’objectiu de Homeward Bound és dissenyar una forma de lideratge amb més diversitat de gènere, de raça,…que pugui in?uenciar en temes globals que tenen un origen cientí?c, i el seu motiu personal que és donar visibilitat a l’emergència climàtica mitjançant un documental i un conte per infants.

Per acabar ens ensenya imatges impressionants del viatge. El paissatge, els glaciars, la fauna, els icebergs i el moviment del gel arrossegat pel vent ens deixen impressionats.



[Enllaç1]