Article:

Encara que sembli mentida....

28-01-2004 Joan Anton Abellan

Doncs si, encara que sembli mentida, l’observació del dissabte va estar força be. Entre quarts de vuit i quarts de deu, el cel va estar molt net. Posats a dir la veritat, nosaltres no en teníem de confiança i es per això que no vam portar el telescopi. Però això ens va servir per fer pràctiques de reconeixement de constel·lacions a ull nu. I la veritat es que força be. Començant per Orió, vam identificar el Ca Major, els Bessons, Taure i l’Auriga. Totes elles constel·lacions d’hivern. Mes cap al W les Circumpolars: Perseus, Cassiopea, Cefeu, l’Ossa Menor i s’albirava el Drac (que tenia el cap al cim de Banyoles, com si estigues bevent de l’estany). A l’horitzó quedava l’Ossa Major, que mes tard ens va permetre identificar el Lleó. I mes cap al SW restes de la creu del Cigne i Hercules. O sigui que unes hores força profitoses. Desprès, com no, va arribar la boira i es va acabar l’observació, però no la xarrera, ja que hi vàrem estar fins passada la mitja nit.