Article:

Mitologia: Zeus (I)

10-11-2004 Joan Anton Abellan

La mitologia grega està formada per un conjunt de llegendes que provenen de la religió d'aquesta antiga civilització de la Mediterrània oriental, les quals formaven part del seu patrimoni cultural.

Els déus del Panteó grec adoptaven figures humanes i personificaven les forces de l'Univers. Igual que els homes, els déus hel·lènics eren impredictibles, per això unes vegades tenien un estricte sentit de la justícia i unes altres eren cruels i venjatius.

La mitologia grega és absolutament complexa, farcida de déus, herois o semidéus i monstres que passen infinitat d'aventures de tota mena.

El deu suprem de l'Olimp segons la mitologia grega fou Zeus (Jupiter). Fill de Cronos (Saturn) i Rhea, que pertanyien a la nissaga dels Titans.

Els seus avis, Urà i Gea, havien predit a Cronos que un dels seus fills li prendria el poder que tenia sobre el món. Per això Cronos va decidir acabar amb tots els seus fills i se'ls va menjar, tret de Zeus a qui la seva mare va substituir per una pedra col·locada dins d'un fardell. El pare se l'engolí, però es va adonar de l'engany i el buscà de forma desesperada. Però l'havien deixat en mans de tres nimfes (en la mitologia grega, les nimfes són divinitats que personifiquen la força de la fecunditat de la Natura, i tot i que poden viure molts anys es consideren mortals) que el van criar i es van fer càrrec d'ell. En fer-se gran, va entrar com a coper del seu pare, Cronos, i va aconseguí donar-li a beure una pócima per tal que vomités tots el fills que s'havia engolit. Un cop els germans de Zeus lliures, van alliberar als Ciclops, els quals van donar a Zeus, les seves armes, el tro i el llamp, a Poseidó el trident i a Hedes el casc que el feia invisible. Units van fer front a Cronos i als seus germans el Titans, i en derrotar-los Zeus va ocupar el seu tro a l'Olimp (aquesta guerra s'anomenà la Titanomaquia).