Article:

Mitologia: Zeus (II)

10-11-2004 Joan Anton Abellan

La seva muller va ser Hera, malgrat que va tenir incomptables aventures amoroses amb altres deesses i mortals, molts cops canviant la seva aparença. De les seves relacions extramatrimonials va engendrar innombrables fills, entre els quals els herois més famosos de Grècia.

Dels seus amors amb Temis, neixen les Moires i les Gràcies. Amb Mnemòsine, tingué les nou Muses, que viuran amb Apol·lo en el mont Parnàs. Del seu tracte amb Demèter, va néixer Persèfone futura reina dels Inferns.

Són fills també de Zeus diversos déus olímpics: Apol·lo i Àrtemis, fills de Leto, una titànide filla de Ceos, a la qual Hera perseguí gelosa. Hermes, nascut de Maia, filla del tità Atles, castigat a sostindre el món després de la titanomàquia. Zeus s'engolí embarassada la seva cosina Metis i del seu cap va nàixer Atena amb l' ajuda d' Hefest. Sèmele, embarassada, morí en veure Zeus com a déu; aquest crià el fetus en la seva cuixa fins que va nàixer Dionís.

Per a estimar belles mortals, amb les quals engendrà importants herois, va recórrer a diverses disfresses: Transformat en pluja d' or s' uní a Dànae, princesa d' Argos, de la qual va nàixer Perseu que matà la Medusa. Amb forma de cigne estimà Leda, reina d'Esparta, i van nàixer Pòlux (un dels Dioscurs) i Helena, causant de la guerra de Troia. Raptà Europa amb la forma de bou, la portà a Creta, on va nàixer Minos i posteriorment el Minotaure. Sota l' apariència d' Amfitrió, espòs absent d' Alcmena, s'uní a aquesta i concebiren Hèracles (Hèrcules). Convertit en núvol es relacionà amb Io, sacerdotessa d' Hera, i va nàixer Èpafos. Metamorfosejat en Àrtemis estimà Cal·listo, nimfa del seguici de la deessa, i engendraren Arques. Com a sàtir tingué dos fills amb Antíope, Zet i Amfíon, que escuarteraren Dirce per haver turmentat sa mare. Tingué amors homosexuals amb Ganimedes, príncep troià, el qual s'emportà convertit en àguila a l' Olimp i convertí en coper.