Article:

Triangulació: Rocacorba-Mare de Déu del Mont-Puigsacalm (3)

16-11-2005

Boira, vent i pluja al Puigsacalm per Quim Oliver "Xari"
No se'n va moure en tot el dia. Es va mantenir persistentment abraçat des de coll de Bracons al Puigsacalm menyspreant totalment els nostres desitjos de veure un cel blau. Aquell núvol, anomenat barra de ponent, va anar consumint en cada un dels nostres passos, l'esperança que se n'anés i poguéssim gaudir d'un dia clar. Pujàvem amb aquest deliri perquè l'excursió tenia un ingredient especial. Els companys de la Secció d'Astronomia havien de reproduir part de l'experiment científic que van dur a terme topògrafs francesos en el segle XVIII per mesurar la longitud del meridià amb una tècnica anomenada triangulació. Però finalment la nostra triangulació va ser: boira, pluja i vent . Resultat: fred. I també una mica de ràbia. Però una vegada acceptada aquella situació, vam gaudir d'aquell paisatge limitat. De la fageda misteriosa on la boira sembla que jugui a amagar-se. De la catifa de fulles de colors marrons i grocs que cobreix impecablement el terra i que feia agradable el nostre trepig. Cops de vent ens van donar petits instants d'una visibilitat una mica més amplia. I llavors els nostres ulls s'obrien con dues taronges i quedàvem bocabadats. Vam poder veure les estructures despullades dels faigs , lluents i netes. I també un instant de vista des del Puigsacalm, on la boira es va mig obrir, formant un pou immens i profund als nostres peus, al fons del qual hi havia pintat un pessebre de poblets , casetes i boscos de colors.
El nostre itinerari va començar al coll de Bracons i, pel camí de ferradura, vam enfilar primer cap a la collada de Sant Bartomeu i després cap a la font Tornadissa. Tot seguit la pujada va ser més forta per travessar els rasos de Manter i acabar d'arribar al cim de Puigsacalm. Sota un paraigua de colors, que semblava una flor immensa enmig de l'hivern, es va trucar als companys que assolien els cims de la Mare de Déu del Mont i de Rocacorba (puig Sou) per dir-los que amb nosaltres no podien pas comptar i que reculàvem per avall un xic atuïts.
Però també vam treure'n profit cultural. Una vegada refets, ens vam arraulir a la raconada de font Tornadissa. En Jaume Baió ens va fer una excel·lent explicació sobre les mesuracions del meridià i els seus científics, acompanyades d'escrits i gràfics que ens va donar en forma de fotocòpia.
De nou a coll de Bracons, vam desempallegar-nos definitivament del nuvolàs. Cotxes i avall fins a Joanetes. Vam dinar arrecerats en una porxada , vora la paret de l'església. Després els companys d'Astronomia ens van muntar un teodolit. L'aparell per mesurar els angles que van fer servir aquells científics. Ens van explicar com funciona i anècdotes molt curioses.
Per acabar de fer net de la fredor que portàvem a dins vam anar a fer el cafè a la cooperativa de la Vall de Bas. De passada vam adquirir alguns dels productes elaborats a la comarca: carquinyolis, xocolata, botifarres...
El nostre grup va ser formar per 22 excursionistes. També hi havia dos grups més , de 6 i 4 persones respectivament, que van fer diferents itineraris i que ens haguéssim retrobat al cim en cas de bon temps.