Article:

El cel a la tardor

22-10-2008 Xavier de Palau

La tardor va començar el passat 23 de setembre (equinocci de tardor) i acabarà el 21 de desembre (solstici d'hivern). El diumenge 26 d'octubre es passarà a horari d'hivern, havent d' endarrerir el rellotge una hora (a les 3 de la matinada s'ha de posar les 2). El que primer notem en aquesta època de l'any és el ràpid enfosquiment del cel, gairebé tres minuts per dia. Això ens permetrà gaudir de més estona d'observació a hores "normals".
Els millors dies per l'observació del firmament són els de prop de la lluna nova: els dies 29 de setembre, 29 d'octubre i 27 de novembre. Si es vol observar la lluna plena, s'han d'escollir els dies 14 de setembre, 14 d'octubre, 13 de novembre i 12 de desembre.
Planetes: Mercuri el podrem observar a la sortida de sol. Venus, molt brillant, a la posta. Mart serà gairebé impossible d'observar estarà molt baix a l'horitzó poc després de la posta de sol. Júpiter s'anirà veient tota la nit fins a final de novembre amb tot els seu esplendor, el dia 30 de novembre només estarà a 2º de Venus. De mica en mica, Saturn anirà agafant el relleu com a rei de la nit a mesura que passin els dies.
Pluges de meteors: Dracònides (8 d'octubre), les Tàurides (primera setmana de novembre) els Lleònids (segurament les més populars d'aquest període, voltant el 17 de novembre) i els Gemínids (13 de desembre).
Les constel·lacions que dominaran la nit de les nostres latituds seran la de Pegàs, Andròmeda, Cassiopea i Perseu. També, en la zona sud, es poden veure més febles els Peixos, Aquari i Aries. La proximitat de l'hivern s'anirà marcant per l'aparició de les Plèyades de la constel·lació de Taure.
És una bona època per aprofitar observar la galàxia d'Andròmeda (M31) a la constel·lació que porta el mateix nom, així com el doble cúmul NGC884 i NGC869, entre Perseus y Cassiopeia, visibles amb prismàtics, entre altres objectes.