Article:

SdC: Messieurs c'est les microbes qui auront la dernier mot - Ricard Guerrero

22-11-2010 Antoni Raïch

El darrer dissabte dia 20 de Novembre, el Sr Ricard Guerrero, Dr. en Biologia per la Universitat de Barcelona , ens va parlar distesament sobre la Biodiversitat invisible: els microbis, en una interessant presentació desenvolupada al Museu Darder sota els auspicis de la Setmana de la Ciència.
El Dr. Guerrero que presenta un impressionat currículum investigador d'àmbit internacional (va treballar molts anys a la Nasa) ens va començar explicant la seva llarga relació amb l'Estany de Banyoles, on ja pels volts de l'any 1969 amb d'altres col·laboradors, ja estava realitzant estudis sobre l'ecologia microbiana de l'Estany de Banyoles i sobre el conjunt d'estanyols que l'envolten, creant-se uns anys després, el Laboratori de Limnologia. L'any 1978 amb la sobtada formació de l'estanyol de Can Cisó, es va estudiar la seva flora microbiana, caracteritzada per una estacional coloració vermella deguda a uns determinats microorganismes anaeròbics. Aquests treballs van ser fonamentals en els incipients estudis sobre l'ecologia microbiana mundial.
Després ens va fer un breu repàs històric sobre la els coneixements humans sobre els microbis: des de l'anomenada tercera domesticació (l'ús de microorganismes per les diverses fermentacions), sobre les diferents epidèmies medievals, les epidèmies de sífilis del s. XVI , passant per les primeres vacunes de la verola durant el segle XVIII i l'expedició de Francisco de Balmis per transportar aquestes vacunes al continent americà (gràcies a la col·laboració de 21 nens orfes). Finalment arribem al segle XIX quan es van estendre les primeres tècniques higièniques i antisèptiques mercès a Ignaz Semmelweis i Florence Nightingale. Amb el descobriment de la penicilina i dels antibiòtics en ple segle XX es va generar un excessiu optimisme enfront del control dels microbis.
Cal recordar que els microorganismes es troben en perpètua i vertiginosa evolució i existeixen des de fa potser gairebé 3500 milions d'anys (la Terra té una antiguitat de 4569 milions) i que representen el 10% en sec del pes d'un ser humà, i que per cada cèl·lula que tenim, posseïm 10 microorganismes (i de cèl·lules en tenim moltíssimes, de l'ordre de 10¹⁴) que representen un paper essencial el la digestió dels aliments.
Finalment ens va presentar l'inquietant cas de la cuinera Mary, que en el New York de 1915, era una portadora de la febre tifoidea ( un 3% dels que l'han tingut no en presenten símptomes però la transmeten) concepte totalment desconegut aleshores; i unes interessantíssimes primícies documentals sobre la vida microbiana.