Article:

TdC: L'Univers invisible - Marta Peracaula

13-02-2011 Alex Navarro

Invisible per els nostres ulls, hi ha una gran part de l'univers que fins que no s'ha tingut els coneixements i tecnologia suficient, l'home ha pogut intuir però no conèixer. O, més ben dit, començar a estudiar. Ens falta encara molts estudis i experiències per poder saber tot els món que ens envolta, conèixer totalment l'univers del que formen part.
He assistit a una presentació de l'experta Marta Peracaula de l'Institut d'Informàtica i Aplicacions, Universitat de Girona, inclosa en les Tardes de Ciència que prepara Astrobanyoles.
Clar, planer i totalment interessant com perquè els neòfits en el tema com jo, podéssim seguir i comprendre tot el seu contingut. Així va ser i així ens va sorprendre agradablement la intervenció de la senyora Peracaula.
Primer va introduir-nos en la història dels descobriments que l'home ha anat fent per observar l'univers, des de Galileo Galilei, amb l'adaptació del telescopi per la visualització dels astres i Issac Newton amb la seva demostració de que la llum blanca està formada por tot una banda de colors -roig, taronja, groc, verd, cian, blau i violeta, els que l'ull humà pot captar i que anomenem els del arc de Sant Martí. Parlant dels avenços cabdals de primers del segle XX, ens va fer notar que Karl Guthe Jansky i Grote Reber, amb gran antenes de fabricació "casolana", varen ser els que descobriren la radiació electromagnètica procedent de la nostra Via Làctia, més enllà del que l'home amb l'ajut de l'òptica pot visualitzar. La radiació electromagnètica està formada per ones i l'única diferència entre elles és la seva mida. Des de les ones de ràdio i les infrarojes, més grans que les dels colors que veiem, fins les ultravioledes, els raigs X i raigs gamma, molt més petites, ens va detallar amb gràfics molt didàctics les diferents longituds de la radiació electromagnètica.
Amb l'arribada de la radioastronomia a mitjans de segle passat, que ampliava les possibilitats dels astrònoms, entre els que destacava la jove Jocelyn Bell, les investigacions han anat avançant fins el moment actual en que podem quantificar i fins i tot visualitzar galàxies a milers d'anys llum de la nostra terra. Les grans troballes que s'han fet fins ara com els cuasars, púlsars i radiogalàxies són només la punta de l'iceberg del que la ciència pot arribar a aconseguir amb els coneixements que ara es tenen i els instruments especialitzats. Ens espera un nou concepte de percebre i comprendre l'univers.