|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article:
TdC: Astrologia, no gràcies! Parlem d'Astronomia - Salvador J.Ribas
13-05-2014 Josep Lluís Díez
Salvador J. Ribas, director científic del Parc Astronòmic Montsec.
Salvador Ribas, va deixar ben palesa la diferència entre Astronomia i Astrologia, a la darrera sessió de TdC: l'Astronomia és una ciència que estudia els cossos celestes i l'Astrologia és una doctrina o estudi especulatiu basat en la suposada influència dels astres sobre les persones. L'Astronomia comença quan l'home primitiu observa el Sol i la Lluna i l els altres cossos del cel. Fent una mica d'història, arriba a Ptolemeu, que en el seu Tetrabiblos parla de la influència sobre les persones i senta les bases de l'Astrologia. Des d'aleshores, l'Astronomia continua amb Copérnic, Galileu, Newton, fins a arribar a la ciència actual i l'Astrologia, sense cap suport científic, es basa majoritàriament en la disposició dels astres assenyalada per Ptolemeu i pretén explicar el comportament dels individus considerant els esdeveniments del moment del naixement: la posició del Sol amb relació a les constel·lacions, el signe zodiacal que surt per l'est (ascendent), la situació de les diferents zones de la franja de l'equador celeste (cases), la posició dels planetes, la força astral...
Anem a detallar una mica més l'explicació de Salvador Ribas. Els coneixement que tenien els antics sobre l'univers es basava en:
- Aristòtil (segle IV aC) que ja va afirmar que la Terra era rodona i va ser defensor de la teoria astrològica.
- Aristarc (segle III aC) que va ser el primer en explicar que la Terra girava al voltant del Sol i va parlar de les fases de la lluna.
- Hiparc (segle II aC) i Ptolemeu (segle II dC), que mantenen, contràriament a Aristarc, que la Terra és el centre de l'univers. Aquesta teoria dura 1500 anys més, fins Copèrnic.
Algunes grans contradiccions de l'astrologia:
- L'eclíptica és la trajectòria aparent que segueix el Sol vist des de la Terra. L'eclíptica passa per davant de les diferents constel·lacions equatorials que, d'ençà Hiparc i Ptolemeu, són les que coneixem ara com les del Zodíac. Però aquestes constel·lacions tenen diferències significatives amb les constel·lacions equatorials actuals, com per exemple la constel·lació d'Ofiuc, que no es considera i que ocupa pràcticament el lloc de la Sagitari del Zodíac. Així que, quan els astròlegs fan interpretacions basades en el pas del Sol per davant de les constel·lacions del Zodíac, vistes des de la Terra, ho fan amb el mapa del cel de fa 2.000 anys, el del Zodíac tradicional, no el mapa real actual. Cal dir que hi ha un corrent astrològic, que aplega 1/3 dels astròlegs del món, que segueixen la disposició de les constel·lacions actuals, però els altres 2/3, el corrent més popular, segueixen la disposició tradicional, de fa 2.000 anys.
- Segons l'astrologia, els planetes tenen gran influència sobre les persones segons la seva posició en les cases i l'ascendent en el moment del naixement. Però tenint en compte la inclinació de l'òrbita dels planetes respecte el pla equatorial, aquests passen no només per les 14 constel·lacions equatorials actuals, sinó per un bon nombre més, que no es tingut en compte en cap moment.
- La força astral o influència real dels astres sobre les persones es pot dir que existeix: és la força de gravetat descoberta per Newton i responsable, per exemple, de les marees, basades en l'acció gravitatòria de la Lluna sobre els mars i oceans. Però si calculem la força gravitatòria de qualsevol astre sobre les persones, veurem que no és en absolut significativa.
La magnífica exposició de Salvador Ribas, va acabar amb les preguntes dels assistents, que no van produir debat, ja que ningú es va mostrar favorable a l'astrologia.
