Article:

TdC: Tigres dents de sabre i hienes gegants al Pla de l'Estany - Joan Madurell Malapeira

09-06-2014 Josep Lluís Díez

Joan Madurell, doctor en Geologia, co-director del projecte d'investigació “Paleontologia de Vertebrats a la Conca de Banyoles-Besalú” ens va oferir, a la darrera sessió de Tardes de Ciència d'aquest curs, una visió de com era la vida al voltant de l'estany dels grans mamífers que es van extingir fa uns 12.000 anys. El va fer personalitzant la seva intervenció en els tigres dents de sabre i les hienes gegants, les restes dels quals s'han trobat als diferents jaciments de la zona que s'estan excavant des de fa trenta anys.

Seguint la seva explicació, hom podia imaginar el tigre saltant sobre la presa i clavant-li les grans dents al coll, en les proximitats d'un estanyol. Quan el tigre i les seves cries haurien menjat, seria el torn de les hienes i al final els voltors encara aprofitarien les restes. Les despulles serien arrossegades per les pluges cap a les parts baixes del terreny.

Va puntualitzar alguns aspectes que, de ben segur, van sobtar a l'audiència per la seva rellevància:
- El jaciment de la Draga és un dels millors jaciments neolítics del món.
- Als jaciments d'Incarcal, a Crespià, més del 60% de troballes són de carnívors quan el que és habitual, en la majoria de jaciments, es trobar molt pocs carnívors. Pensem que, si un lleó viu de caçar búfals, hi haurà un lleó i molts búfals, per exemple un lleó per cada 400 búfals, per a mantenir l'equilibri entre les espècies, va argumentar.
- Les excavacions han donat peces úniques, com el crani de tigre dents de sabre millor conservat del món, que es pot veure al Museu Arqueològic de Banyoles.
- La zona de Banyoles és especial per la seva morfologia canviant. Fa 2 milions d'anys, l'estany era molt més gran i hi havien molts altres estanyols. L'estany i els estanyols s'anaven engrandint i encongint al llarg del temps segons les pluges i el nivell de les aigües. En aquest procés dinàmic, hi havia èpoques en que alguns estanyols s'assecaven deixant un forat on podien anar les restes d'animals que morien en les seves proximitats i que ara trobem com a fòssils.

L'estratègia de cacera dels tigres dents de sabre seria molt diferent de la dels lleons actuals, per exemple. Aquests, o millor dit les lleones, cacen en equip, perseguint la presa fins a cansar-la i fentla caure. Els tigres dents de sabre segurament caçarien en una acció individual i ràpida, utilitzant la potència de la seva mandíbula. Els hipopòtams, que podrien arribar a pesar fins a 4000 kg i que haurien de viure molt de temps a l'aigua, també podrien estar entre les seves preses. Les imatges de cranis d'hipopòtams fòssils que va mostrar recorden els cocodrils actuals. Per tant, és lògic pensar que les zones on es troben ara els fòssils han de ser estanyols dessecats o zones properes a antics estanyols.

El Dr. Madurell va deixar però una pregunta a l'aire. Per tot el que va explicar, es pot pensar raonablement que les despulles de les preses es trobin en antics forats d'estanyols dessecats, però com és que es troben també al mateix lloc les restes dels depredadors, els tigres dents de sabre i en tan gran quantitat?

Finalment va mostrar les fotografies aèries dels jaciments actuals i les zones futures que queden per excavar, que donaran almenys per 60 anys més de treballs. La xerrada va acabar amb les preguntes dels assistents i l'agraïment al Dr. Madurell per la seva brillant explicació.