Article:
TdC: Biotecnologia - Jesús García-Gil
09-11-2014 Josep Lluís Díez
Jesús Garcia-Gil. Catedràtic de microbiologia al departament de Biologia de la UdG.
El Dr. Garcia-Gil és ben conegut a Astrobanyoles per la seva participació a la Setmana de la Ciència de 2010 i a un recordat sopar G-astronòmic sobre el canvi climàtic. Aquesta vegada ve a parlar de biotecnologia i comença per una definició breu i planera: «la biotecnologia és una caixa d'eines que soluciona problemes».
La ciència ens ha portat a tenir la clau de la nostra supervivència, ja que som capaços de donar de menjar a 7 mil milions de persones sobre el planeta, el que era dubtós que fos possible fa cinquanta anys. Des de fa deu mil anys, quan va començar l'agricultura i la ramaderia, al segle XVII quan es va descobrir la cèl·lula fins als segles XIX i XX quan es van descobrir les proteïnes i els gens, la ciència ens ha permès entendre com, a l'interior de les cèl·lules, unes nanomolècules creen ordre i estructures en contra de la llei general de la termodinàmica que diu que, a l'univers, tot tendeix al desordre. La biotecnologia és una ciència i no una ciència aplicada. Segons Pasteur, les ciències aplicades no existeixen, el que existeix és l'aplicació de la ciència. La biotecnologia, basant-se en les ciències pures, busca el camí més directe per a resoldre un problema.
A continuació Jesús Garcia-Gil passa revista als principals esdeveniments científics que han donat lloc al desenvolupament de la biotecnologia:
- 1953, descobriment de la doble hèlix de l'ADN, per Watson i Crick.
- 1958, Kornberg sintetitza per primer cop ADN en tub d'assaig.
- 1961, s'entén el codi genètic.
- 1962, es descobreix la «green fluorescent protein», GFP, eina utilitzada des d'aleshores per observar processos cel·lulars.
- 1970, es descobreixen els enzims de restricció, que serveixen per tallar trossos d'ADN.
- 1977, se sintetitza en laboratori, mitjançant bacteris modificats genèticament, la somatostatina, hormona humana del creixement.
- 1978, Boyer sintetitza insulina humana mitjançant bacteris (E coli) als que s'ha insertat els gens humans de la insulina en el seu codi genètic.
- 1980, la Cort Suprema dels Estats Units legisla que es poden patentar formes de vida genèticament altarades.
- 1994, la FDA (Agència d'Aliments i Medicaments dels Estats Units) aprova una «proteina recombinante» per a tractar deficiències en la hormona del creixement
- 1996, es desenvolupa a Stanford el «GeneChip» que permet analitzar simultàniament milers de gens.
- 2002, es completen els genomes de ratolins, ximpanzé, gos i altres espècies.
- 2008, químics japonesos creen el primer ADN fet enterament de materials artificials. Craig Venter replica l'estructura genètica d'un bacteri a partir de substàncies químiques de laboratori.
- 2011, avenços en els aparells seqüenciadors de genoma permeten seqüenciar un genoma humà complert per menys de 2.000 $.
Dos exemples dels últims esdeveniments en biotecnologia:
- ADN recombinant. Els plasmids, un tipus de cromosoma dels bacteris E. Coli, es poden tallar i recombinar amb un altre tros de codi genètic, donant lloc a diferents individus. Separant els diferents tipus de bacteris obtinguts podem aconseguir uns amb característiques específiques.
- Thermus Aquaticus és un bacteri descobert per Thomas Brock en 1969, que resisteix temperatures de 70 o 80 ºC. Una de les tècniques més utilitzades en genètica és la reacció en cadena de la polimerasa (enzim que controla la replicació de l'ADN), que transcorre a 72 ºC. La polimerasa del Thermus Aquaticus va ser venuda per l'americà Kary Mullis als laboratoris suïssos Roche per 300.000 $, en una operació que va ser molt criticada als Estats Units. Roche, fent us d'aquesta polimerasa obté ara uns beneficis de 27.400.000.000 $.
Finalment Jesús Garcia-Gil parla dels reptes de la biotecnologia: producció d'aliments, nous fàrmacs, alternatives sostenibles al petroli, plàstics biodegradables, tractament de residus,... i ens deixa una última frase per a la reflexió: «La barrera del que pot fer la biotecnologia és la imaginació«.
