Article:

Sopar-G: la consciència de l'Univers - Rafel Balaguer

13-04-2019 Carles Puncernau

El dissabte dia 13 d’abril ens vam trobar 17 persones al voltant d’una taula per parlar d’aquest tema al restaurant del Club Natació. El tema del sopar va sorgir a partir d’un programa de ràdio emès el 18 d’abril de 2018 que va portar el nostre company Rafel Balaguer.

La seva proposta, per debatre, era si l’Univers pot ser considerat un ésser conscient per sí mateix i si la matèria pot ser el recipient d’una consciència global. Definia un seguit de 6 èpoques d’evolució des del Big Bang inicial. Una primera, just després del BB, i que ha estat la de més llarga durada, on la informació estava atrapada dins de les estructures atòmiques (partícules).

La segona seria l’època biològica on apareix la vida i es construeix la molècula d’ADN com la portadora de la informació. A la tercera apareix el cervell que interpreta l’univers i la informació es troba atrapada en patrons neuronals. La propera època és la tecnològica, a la que ens trobem, i a la que s’ha arribat per evolució. Per entrar a la cinquena cal desenvolupar la intel·ligència artificial. Aquí es perd part de l’antropocentrisme. Els estímuls es capten amb sensors i els records es guarden a un disc dur. La memòria en memòries tipus RAM.

A la sisena època l’univers es desperta. Els humans expandeixen la seva intel·ligència emplenant-se de consciència no biològica i la informació està atrapada en patrons de matèria i energia. L’univers, segons en Balaguer, esdevindrà totalment saturat d’informació i consciència.

En la seva introduccio, el nostre convidat Alistair Spearing, soci de l’AA de Sabadell, va explicar que en el debat sobre la vida i la consciència, és important no convertir aquests conceptes en una cosa tan elàstica que quedi buida de significat. Per exemple, cal evitar la «fal·làcia lingüística» d’equiparar conceptes que tenen proximitat lingüística, però que en realitat es refereixen a conceptes totalment diferents, com ara el naixement d’un animal i el naixement d’una estrella. Tot defensant una visió molt més restrictiva de la consciència, Spearing va apuntar que el sorgiment de la intel·ligència artificial n’anirà expandint la definició en les properes dècades.

Escoltat els dos punts de vista, vam començar a sopar i debatre. Així van aparèixer punts amb diverses opinions com la definició de vida i si una estrella podria ser un element viu. També a on va néixer el primer cervell, si ja a l’aigua i com va evolucionar.

Es parlà del problema de la definició de la consciència, com a qüestió de graus dins la física del nostre univers. La consciència com a fenomen emergent i la consciència no solament com a percepció i memòria, sinó com a coneixement. Debat sobre l'excés d'antropocentrisme en aquest tema. L'observació de l'univers com a acte de consciència. Futur del planeta Terra i de la nostra espècie i de la seva possible extinció amb una reflexió sobre la I.A. i el post-humanisme. També es va parlar de ciència especulativa sobre diferents models d'univers: hologrames, simulacions d'ordinador, conscient, multiversos, etc.