|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article:
TdC: A la recerca de mons amagats. FFP Planetes lliures flotants - Núria Miret.
15-04-2023 Dolors Pujol
Núria Miret, investigadora al Laboratoire d’Astrophysique de Bordeaux i a la Universitat de Viena
Aquesta tarda d’abril, la Dra. Núria Miret ens ha explicat què són els planetes errants i com es poden detectar.
Després de fer-nos una introducció sobre les estrelles i les forces que les governen, ha posat una especial atenció als exoplanetes, i com es poden detectar, bé sigui a partir del seu trànsit i la variació en la lluminositat de l’estrella que orbiten, o bé estudiant el lleu desplaçament que aquests provoquen en l’estrella que orbiten.
Els planetes errants o rodamons en canvi, són planetes que no orbiten cap estrella, és a dir, no estan lligats gravitacionalment a cap estel. Aquests van ser descoberts cap a l’any 2000 i són molt difícils de detectar perquè són molt tènues. Quan aquests planetes són joves, es contrauen lentament a causa de la gravetat i aquesta energia que perden, l’emeten en forma de radiació electromagnètica, de manera que és una de les maneres que tenim de detectar-los. Concretament, ens ha explicat la Núria, aquests planetes brillen a l’infraroig. Per aquest motiu, calen aparells que siguin capaços de detectar radiació en la longitud d’ona de l’IR.
Per buscar planetes errants, cal posar l’ull als núvols moleculars, on es concentra la matèria i el gas necessari per a la formació de planetes i estrelles. Els investigadors intenten observar i mesurar els seus moviments, per similitud al moviment de les estrelles de la seva generació, que descriuen un moviment en forma de tirabuixó a causa de la composició del seu moviment propi sumat a l’efecte de paral.laxi. El satèl.lit GAIA, amb el seu mirall d’1 m de diàmetre, ha estat cartografiant la galàxia des del 2013 i ha permès estudiar aquest tipus de moviments. Però GAIA no és capaç de detectar la majoria de planetes errants perquè opera en òptic i el diàmetre del seu mirall és petit. En canvi, el GTC (Gran Telescopi de les Canàries), té un diàmetre de 10 m i té la capacitat de “veure-hi” en òptic i en IR, cosa que el fa especialment útil en la detecció dels planetes rodamons.
La Núria ens ha explicat que ella es va dedicar a fer l’estudi d’una regió amb estrelles joves de la constel.lació de l’escorpí, on hi havia la possibilitat de trobar-hi planetes errants. Després de recollir i processar dades de molts anys d’observació d’aquesta zona, analitzant els moviments, va localitzar no només un planeta errant, sinó fins a 100 possibles candidats. Per confirmar que es tractava de rodamons, es va utilitzar l’espectroscòpia per analitzar la radiació que ens arriba i així poder determinar que es tractava d’objectes molt freds, que efectivament eren rodamons.
Tot sembla indicar que hi hauria 10 mil milions de súper Júpiters i 200 mil milions de planetes de la mida de la Terra que estarien vagant per la nostra galàxia.
Per acabar ens ha explicat que encara tenim molts interrogants en relació a la formació dels planetes errants. Hi ha qui pensa que s’han format de manera aïllada i d’altres opinen que podrien haver abandonat un sistema planetaria a causa d’alguna interacció.
Esperem que el nou telescopi James Webb (JWST) pugui anar desvetllant més característiques d’aquests errants i que amb l’ajuda d’altres tècniques, com la utilització de l’efecte de la lent gravitacional, les investigacions vagin avançant i siguem capaços d’anar posant més llum al nostre Univers.
Donem les gràcies a la Núria per la fantàstica xerrada que ens ha fet sobre els planetes rodamons i l’encoratgem a seguir investigant aquest tema tan apassionant.
