|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article:
SdC: Joan Oró i l’origen de la vida - Enric Figueras
11-11-2023 Anna Larroy
A càrrec d’Enric Figueras, químic, professor d’institut i membre d’Astrobanyoles.
Com a tret de sortida de la Setmana de la Ciència d’enguany dedicada a Joan Oró, en el centenari del seu naixement, des d’Astrobanyoles hem volgut retre tribut al Català de la NASA.
Enric Figueras comença la seva xerrada parlant-nos de la infància de Joan Oró a Lleida, treballant de ben petit al forn familiar, “La radio”, que li donava molt de temps entre fornada i fornada, per mirar les estrelles i preguntar-se “qui sap si allà, en aquella estrella, hi ha un altre forner que m’està mirant”. Les lectures de Flammarion i Darwin, el van portar a preguntar-se quin era l’origen de la vida i a orientar els seus estudis posteriors, durant tota la seva vida, per respondre a aquesta pregunta.
Estudia química a Barcelona al 1942 i un suspens en química analítica el porta a muntar un laboratori a casa seva a Lleida i a convertir-se en un gran experimentador. Coneix a Francesca Forteza amb qui es casa i s’instal·la a Lleida on inicia alguns negocis que no li van anar bé i torna a fer de forner a “La radio”. Però els seus anhels per conèixer l’origen de la vida el porten a postular-se a 52 centres internacionals per poder estudiar bioquímica i triar el Rice Institut de Houston.
Amb el suport de la seva família i deixant la dona i els tres fills a Lleida, inicia l’etapa nord-americana a Huston. Treballa de becari al Baylor college of medicine en una recerca sobre el càncer. El fet de no tenir la família amb ell el porta a dedicar tot el temps a l’estudi i a fer el doctorat en bioquímica en tan sols un any i mig.
A continuació l’Enric ens explica com havia evolucionat el tema de l’origen de la vida des de la generació espontània , passant pels experiments de Redi i Pasteur que la tiraven per terra, fins a l’experiment de Miller en el que s’obtenien aminoàcids a partir de compostos inorgànics, que es creu que es trobaven en la Terra primitiva. I així ens porta fins al principal experiment de Joan Oró, la síntesi de l’adenina a partir de l’àcid cianhídric. I aquí s’atura un moment per explicar-nos la importància d’aquesta base nitrogenada que forma part de l’ADN, on està continguda tota la informació genètica.
En aquest moment Joan Oró fa una capdavantera hipòtesi corroborada per gran part de la comunitat científica: la vida a la Terra s’origina a partir de la matèria orgànica i l’aigua provinents dels cometes que varen col·lisionar amb la Terra primitiva.
A partir d’aquest moment La NASA s’interessa en el seu treball i passa a participar en projectes com l’Apol·lo o el Viking. Va analitzar les mostres de la lluna provinents de les missions Apol·lo i va col·laborar en el disseny del laboratori de les sondes Viking i en l’anàlisi dels primers resultats, salvant a la NASA d’un error en la creença de que s’havia trobat vida a Mart.
S’acaba la xerrada amb els darrers anys de la seva vida. Va tornar a Catalunya, que ell considerava el país ideal per viure, on va dirigir la càtedra de Biofísica de la Universitat de Barcelona i on va formar part del govern de Catalunya com a diputat de CiU, però se’n va adonar que en el nostre país mai aconseguiria el finançament necessari per investigar i se’n va tornar cap a Huston fins a la seva jubilació.
Joan Oró, català internacional, els seus estudis han estat claus per entendre l’origen de la vida al nostre planeta.
