|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article:
TdC: La importancia del canell en l’evolució de l’espècie humana - Aroa Casado
10-02-2024 Anna Larroy
La Dra. Aroa Casado és doctora en Medicina i Recerca Translacional. Té un postgrau en Neuroeducació, el postgrau en Trastorns del Neurodesenvolupament, el màster en Antropologia Biològica, el grau en Arqueologia i la llicenciatura en Filosofia. És per tant, en les seves pròpies paraules, una investigadora de perfil multidisciplinari, apassionada pel coneixement, la divulgació i la docència.
El passat 11 de febrer es va celebrar El Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència i, com cada any, des d’Astrobanyoles dediquem la sessió de Tardes de Ciència del mes de febrer a aquest Dia.
En aquesta xerrada la Dra. Casado ens explicarà la importància de l’extremitat superior en relació a la locomoció i, específicament, la importància del canell en l’evolució de l’espècie.
Per començar ens planteja la pregunta que el seu equip es van plantejar: tindran alguna cosa a veure les diferents formes de locomoció dels primats amb l’anatomia del seu braç?
Quan comencem a comparar els ossos de les extremitats superiors de mamífers molt diferents entre ells com poden ser un humà, una balena i un rat penat, veiem que no són tant diferents i que quan modifiques la forma modifiques la funció. Es va centrar aleshores l’interès en el canell. El canell és una estructura molt estranya, no té músculs. Varen començar a estudiar els tendons, que eren els grans desconeguts. I varen arribar a la conclusió de que quan volem estudiar l’evolució humana no en tenim prou amb estudiar els ossos, cal tenir en compte també els lligaments i els músculs i el gran problema quan fas arqueologia és que aquests últims no es conserven.
Varen arribar a la conclusió de que tots els primats estan superespecialitzats en el seu àmbit. El que es interessant és la seva capacitat de modificació. Totes les estructures de les mans hauran de canviar depenent del tipus de locomoció.
Canviant l’enfocament la Dra. Casado ens explica que s’està començant a estudiar com havia de ser la ma dels nostres avantpassats per utilitzar un determinat tipus d’eina. S’ha vist que cada part concreta de la ma està adaptada a una pinça i a un tipus d’eina molt concret, però que amb l’anatomia no n’hi ha prou, la indústria lítica està relacionada amb la cognició. Necessites unes modificacions cerebrals i una anatomia per poder realitzar determinades accions.
Es varen fixar en que els nens autistes tenien una motricitat diferent, tot i tenir la mateixa anatomia, com el cervell no es connecti amb la motricitat muscular, no podrà realitzar amb la mateixa precisió algunes accions.
Per acabar la xerrada ens explica que es creia que les diferents àrees del cervell estaven relacionades amb funcions diferents, però darrerament s’ha vist que no es tant l’àrea sinó les connexions que hi ha estre les zones del cervell. Hi ha moltes xarxes que compartim tots els humans, però n’hi ha d’altres que són específiques de cada individu i que depenen per exemple de la seva educació. Per exemple les noves generacions que utilitzen més l’ordinador que l’escriptura manual, estan canviant les xarxes, el seu cervell funciona diferent.
Després d’una xerrada molt interessant hi ha un torn de preguntes en que hi participen molts dels presents a la sala.
