Article:

Cine-fòrum: La teoria del tot

17-02-2024 Enric Figueras

Títol original: The theory of Everything
Any: 2014
Durada: 123 minuts
Director: James Marsh
Guió: Anthony McCarten, basat en el llibre de Jane Hawking (Jane Wilde de soltera): Biografia de Stephen Hawking.
Actors principals: Eddie Redmayne i Felicity Jones
Música: Jóhann Jóhannsson
Fotografia: Benoit Delhomme
Companyia: Working Title Films

El passat dissabte 17 de febrer, Astrobanyoles va organitzar la quarta sessió de Cine-fòrum. Ens vam trobar tots a l’escola Baldiri Reixach a les 18.00h per veure la pel·lícula “La teoria del tot” dirigida per James Marsh, que seria l’excusa perfecte per recordar un dels científics més importants dels últims temps: l’Stephen Hawking.

El film, basat en una biografia del físic escrit per la seva primera dona, ens narra sobretot la relació entre ells: coneixença, casament, i vida com a matrimoni fins a la separació. Però, en tot moment condicionat per la malaltia que patia l’Stephen, ELA (Esclerosis lateral amiotròfica). En paral·lel a la història, anem descobrint pinzellades del seu treball com a físic teòric, tant sobre els forats negres com sobre el temps i la cosmologia en general.

Per tal d’introduir-nos al debat, l’Anna Larroy, que va fer de conductora, ens va il·lustrar amb una anècdota del científic: va organitzar una festa d’aniversari a la universitat de Cambridge amb tota la parafernàlia d’un gran esdeveniment però no hi va anar ningú. L’explicació la trobem en el fet que va enviar les invitacions l’endemà del dia indicat. I no va ser per error sinó per demostrar que els viatges en el temps eren possibles. O, en aquest cas, veient el resultat, per continuar pensant que no ho són.

Com es va dir en el debat posterior, la pel·lícula és incòmode. L’actor Eddie Redmayne, que va guanyar un Oscar per aquesta interpretació, ens fa reviure la malaltia i el deteriorament del científic amb molta versemblança. Però, alhora, també ens fa recordar la seva intel·ligència i murrieria, les seves juguesques i el seu humor.

El tercer acte, el xop de cervesa posterior, va ser sobretot un intercanvi d’opinions sobre música, literatura, sèries i films que ens semblen interessants, i normalment, amb un fons científic que malauradament s’acosta més a una distopia que no a una utopia.

Amb el ferm propòsit de ser més alegres a la pròxima sessió ens acomiadem. Fins aviat