|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article:
TdC: Aigua: no només quantitat, també qualitat - Clàudia Fontàs
10-03-2024 Anna Larroy
Clàudia Fontàs és doctora del departament de química de la UdG, pertany al grup de recerca en Química Analítica i Ambiental i és i directora del Campus Aigua de la Universitat de Girona.
La Dra. Fontàs comença la xerrada parlant-nos de la quantitat d’aigua i mostrant-nos mitjançant un mapa en quina posició privilegiada ens trobem al Pla de l’Estany ja que les reserves actuals d’aigua a les comarques internes de Catalunya es troben en un 14,5%.
De quina aigua disposem? En una situació de normalitat el percentatge més gran de l’aigua que utilitzem és dels embassaments, però en una situació d’emergència com l’actual, l’aigua dels embassaments disminueix i per força ha d’augmentar el percentatge d’aigües subterrànies, dessalinitzades i reutilitzades. El 30% de l’aigua que es consumeix a Catalunya en aquests moments ja és regenerada o dessalinitzada.
Passa a parlar aleshores del cicle de la gestió de l’aigua. L’aigua entra en aquest cicle a partir de tres punts, els embassaments, les aigües subterrànies i les dessalinitzadores. A partir d’aquí l’aigua passa a les potabilitzadores per poder ser transformada en aigua de boca i distribuïda per tota la xarxa 6ns a les llars i les industries. L’aigua que ja ha estat utilitzada és sanejada a les depuradores, en tenim 548 a Catalunya, convertint-se en aigua regenerada que pot ser reutilitzada pel reg o es retorna als rius o al mar. Està en procés un estudi per retornar aquesta aigua regenerada a les capçaleres dels rius, per tal de millorar la seva qualitat de forma natural i que pugui tornar a ser utilitzada per al consum.
A continuació passa a parlar de la contaminació de l’aigua que es pot produir per fonts naturals i tenim aleshores contaminació per arsènic, mercuri, zinc, o altres elements, o bé per fonts antropogèniques. En aquest darrer cas la contaminació pot ser deguda a activitats industrials, usos domèstics, o d’altres i els contaminants més abundants són els plàstics, els compostos farmacèutics, els disruptors endocrins, els productes d’higiene corporal i els plaguicides entre d’altres. El mercuri es un metall que pot arribar a l’atmosfera provinent de les industries o dels volcans, és extremadament volàtil i pot circular per l’atmosfera a centenars de quilòmetres d’on s’ha produït on precipitarà amb la pluja arribant a l’aigua. Aquest metall pot ser filtrat pel plàncton que servirà d’aliment a peixos, pujant per la xarxa tròfica i acumulant-se fins arribar a nosaltres.
Ens explica també que l’estat regula la qualitat de l’aigua mitjançant uns paràmetres químics. Ja sabem que l’aigua de Banyoles és molt dura ja que té una quantitat de sulfats que supera en molt el màxim recomanable, però això no és perjudicial per a la salut i no constitueix un límit per a la seva utilització. Podem estar molt contents de la qualitat de l’aigua que tenim.
Per acabar la xerrada ens explica que el nitrat és el principal contaminant que podem trobar a les nostres comarques i acompanya l’explicació amb notícies que han sortit als mitjans de comunicació. La contaminació per nitrats és deguda als purins. Els ajuntaments acostumen a resoldre el problema de contaminació diluint aquesta aigua amb una altra no contaminada i rebaixant així el paràmetre, però això no resol el problema, que es podria solucionar amb una planta desnitri6cadora com la que s’ha instal·lat a Navata.
Després d’una xerrada molt interessant hi ha un torn de preguntes en que hi participen molts dels presents a la sala.
