Article:

TdC: Què en sabem de l'evolució del nostre llinatge 50 anys després del descobriment de Lucy? - Laura M. Martínez

08-03-2025 Anna Larroy

A càrrec de la Doctora Laura M. Martínez, paleoantropòloga i professora d'evolució humana a la Universitat de Barcelona.

El passat dissabte 8 de març vàrem tenir una nova tarda de ciència, en aquest cas a càrrec de la Dra. Laura Martínez que ens va venir a explicar què se'n sap de nou dels nostres ancestres, 50 anys desprès del descobriment de Lucy.

La xerrada comença amb l'explicació de com es varen descobrir les restes de Lucy i perquè varen ser tan importants. Un matí de diumenge de finals de novembre de l'any 1974, a Etiopia, a la zona del Rift Valley, el grup dirigit pel paleoantropòleg Donald Johanson va descobrir un esquelet força complet d'un hominin que va reescriure la història del nostre llinatge. Les restes d'aquest nou hominin van ser batejades com a Lucy i trencaven la barrera del 3 milions d'anys d'antiguitat.

Lucy és un hominin que pertany a l'espècie Australopithecus afarensis. Tot i tenir característiques similars als ximpanzés, com un volum encefàlic petit o unes extremitats superiors més llargues que les inferiors, Lucy ja caminava dreta de manera habitual, el que demostraria que el bipedisme va aparèixer abans que l'augment del cervell en l'evolució humana.

A continuació ens explica que enguany, 50 anys després d'aquesta gran troballa coneixem millor l'evolució dels hominins i sabem que s'allarga més enllà dels 3,2 Ma en què està datada Lucy i ens parla de les restes més antigues trobades al Txad. Es tracta de l'homínin més antic conegut fins ara, que va viure fa entre sis i set milions d'anys, el Sahelantropus tchadiensis, el representant més pròxim als últims ancestres comuns del ximpanzé i l'home

Ens parla també d'altres troballes, com l'Ardipithecus ramidus de 4,2 Ma. Un esquelet força complet i amb unes característiques que ens indiquen que duia una vida arborícola, però que ja un milió d'anys abans que Lucy tenia la capacitat de la marxa bípeda si li calia. Ens ensenya reconstruccions de l'ambient on vivia en zones boscoses, tancades, on es creu que va apareixes el bipedisme i on es va produir un canvi climàtic que va fer aparèixer les sabanes. Aquest fet va ser tot un repte pels hominins que s'havien d'adaptar als espais oberts i el bipedisme és una bona adaptació per aquesta situació. Una mica posterior a aquest, amb una antiguitat entre 3,9 i 4,2 Ma s'ha trobat l'Australopithecus anamensis que seria l'ancestre directe de Lucy. També ens mostra imatges d'unes petjades de fa 3,6 Ma trobades a Tanzània. Es tracta de dos Australopithecus adults que caminaven tranquil·lament un al costat de l'altre. Ens parla aleshores de la fabricació d'eines. Es creia fins no fa gaire que era una capacitat propia del gènere Homo, però en un jaciment d'Australopithecus de 3,3 Ma s'han trobat eines lítiques que indiquen que tenien capacitat per fabricar-les.

Mitjançant un vídeo ens compara els esquelets i la diferent forma de locomoció d'un ximpanzé, quadrúpede que ocasionalment es pot posar dret, d'un Australopitec, bípede facultatiu, i d'un Homo Sapiens. També ens ensenya els cranis que ha portat dels diferents taxons que va explicant i que com podem veure tenen capacitats encefàliques molt similars.

Per últim ens diu que les últimes dècades han estat una gran revolució en el camp de l'antropologia: s'han trobat nous hominins, com l'Australopithecus Sediba que baixa dels 2 Ma, s'han reescrit les relacions entre ells i en coneixem millor les seves adaptacions morfològiques gràcies a les noves tècniques emprades, com la tomografia.